La Bisbal-Sant Pol-Fonteta - Corriols i pous de Glaç

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta que ens permet enllaçar Sant Pol i Fonteta, des de la Bisbal, passant majoritàriament per tot un seguit de corriols per dins el bosc, que fan d’aquesta, una sortida molt entretinguda.
Al final del carrer Sant Josep, sota el convent de Sant Sebastià, existeix un aparcament on es pot deixar els cotxes i començar a caminar. Agafem el camí que tenim enfront del aparcament, es el carrer de Puig d’Arques, passem davant de la granja d’en Fita i Cal Rauric i enfilem la pujada al bosc de la Torre d’en Ronsard. Un cop al coll ens toca baixar per un corriol, ara força malmès i amb molts xaragalls produïts per l’aigua de pluja i augmentats per el pas de motos, que ens fan ballar, anant de un costat al altre, buscant el millor punt de pas, i que ens deixa a la riera de la Marqueta que recull les aigües de la riera de Fitor i la Cavorca que s'han agermanat aigües amunt. La travessem i arribem a la pista que surt de la carretera GI-660 (La Bisbal-Calonge). Girem a l’esquerra seguint la pista fins arribar a la gran explanada de la font d’en Salomó on es troba un gran plafó informatiu dels pous de glaç de Can Salomó. Ens endinsem dins el bosc per passar per la font d’aigües ferruginoses, el camí passa per sobre la font en pujada fins als pous de glaç de Can Salomó, (són dos grans pous, un encara es conserva sencer, amb la volta de pedra). Aquest eren uns dipòsits soterrats que es feien servir antigament (fa més de 200 anys enrere) per guardar el glaç provinent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera de la Marqueta. L’aigua es desviava i reposava en unes basses de força extensió. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara i permetia desenvolupar aquesta indústria del gel. El govern de la Generalitat va declarar al 2011 aquest pous de glaç, bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, juntament amb altres nou elements patrimonials de les Gavarres.
Seguim corriol fins l’ampla pista que ens porta al petit llogarret de Sant Pol i ens acostem a l’església de Sant Jaume, situada al bell mig del nucli de Sant Pol, Aquesta església de mitjans del segle XI edificada com un gran temple de planta basilical amb tres naus. Malauradament el pas del temps ha fet que molts dels elements romànics hagin desaparegut. La primera pèrdua fou la nau sud, de la que només queden alguns vestigis de l'absis i un dels arcs formers, visible des de l'exterior. El tram més proper al presbiteri, avui en dia està ocupat per la sagristia. Les dues naus que ha sobreviscut estan acabades en absis semicirculars, el de la nau central molt més gran que el lateral. L'espai que hi ha darrera la capçalera és avui en dia una propietat particular i la vegetació impedeix contemplar amb claredat l'absis lateral, mentre que el central emergeix entre el fullam amb tota la seva esplendor.
Com en molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que ha instal·lat el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins.
Seguim camí passant per rere l’església fotografiant l’absis i seguint un caminet que aviat es transforma en corriol amb algun que altre xaragalls. L’indret, força humit ens baixa fins travessar, altre vegada, la riera de la Marqueta arribant a la pista de Can Gallaret. Seguim per l’esquerra passant per la zona que popularment anomenem “la vinya del Gallaret”, un camp, ara de conreu, que antigament devia ser una gran extensió de vinya, amb una barraca, que encara s’aguanta dempeus al costat del camí. Des de la barraca es veu el punt on hem de deixar el camí, una cruïlla amb pal informatiu. Seguim per la dreta un viarany que flanqueja el Puig de Forques en continua pujada fins arribar a un coll i de baixada ens anem desviant cap la dreta per un seguit de corriols fins arribar a la resclosa de la riera de Fonteta...estem sota la Creu dels Frares. Ara el camí es un xic més ample, passem per la hípica de Fonteta i en un tres i no res arribem al nucli de Fonteta.
Parem una estona per visitar la Font pública, situada en un paratge força amagat i que ens facilita la trobada un plafó informatiu...Aquesta és una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font tenia aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.
Vist l’indret, passem pel costat de l’església de Santa Maria, seguint pel carrer Sant Generós on al final del poble es troba el recentment restaurat mas Generós com a hotel de turisme rural.
El camí ara planeja amb la vista al convent de Sant Sebastià de la Bisbal i que en poca estona flanquegem arribant al aparcament, donant així per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!