LA BLEDA - TORRE DE L'AIGUA - CELLERS TORRES - ERMITA DE SANT PAU - HERETAT MASTINELL - MARE DE DÉU DE LA BLEDA - LA BLEDA

Ruta circular per terres de l'Alt Penedès. Hem fet aquesta ruta en ple mes del calorós agost, per això hem tingut la precaució de sortir molt aviat per evitar les hores de màxima calor.
És molt agradable sentir la frescor de les primeres hores del matí i veure, mentre camines, la sortida del sol.
Caminada molt agradable i sense cap mena de dificultat, passant per llocs que mereixen ser visitats.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

TORRE DE L'AIGUA A LA BLEDA:
La torre de l'Aigua de la Bleda és un edifici de Pacs del Penedès (Alt Penedès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La torre està situada al límit del terme municipal de Pacs del Penedès amb el de Sant Martí Sarroca, envoltada de vinyes en una zona plana. És de planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals. Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització del maó vist.

Es tracta d'una antiga torre de l'aigua, bastida el 1923 d'acord amb el projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l'enginyer Lunciano Moro. Actualment no s'utilitza.

ERMITA DE SANT PAU A VILAFRANCA DEL PENEDÈS:
Just en el límit del terme municipal de Vilafranca i el de Pacs del Penedès s’alça el turó de Sant Pau o muntanya de Sant Pau, una serra situada als municipis de Vilafranca del Penedès i de Pacs del Penedès a la comarca de l'Alt Penedès, amb una elevació màxima de 302 metres. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Tant la muntanya de Sant Pau com la seva plana agrícola representen una gran riquesa paisatgista.
Per la seva situació limítrofa entre els dos municipis penedesencs creiem que és merescut tenir aquest espai present a ambdós municipis, més si tenim en compte el seu accés favorable des de Pacs del Penedès.

A més de l’esplèndida vista sobre la capital de l’Alt Penedès trobem un conjunt eremític amb capelles, fornícules i forats per encabir bigues de fusta, que tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Al vessant solell del turó hi ha l'ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capella amb una ceràmica esmaltada moderna amb la representació de Sant Jaume i Sant Jordi. Davant la capella hi ha una petita esplanada artificial feta retallant la roca natural. A l'interior hi ha un relleix, com un banc alt. Està acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca.

A l'esquerra hi ha una fornícula de 60 cm de profunditat i 180 cm d'alçada, situada a 90 cm del sòl. Per damunt la porta de la capella i de la fornícula, a la paret, hi ha una alineació d'una vintena de forats d'encaixar bigues; que fan pensar en una coberta d'un únic vessant, orientat a migdia.
Finalment a uns 3 metres a l'oest del replà del davant la capelleta, hi ha l'ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt, amb una profunditat de sis metres més dos metres fets d'obra en el segle XX.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA BLEDA:
L'ermita de la Mare de Déu o de Santa Maria de la Bleda és una església de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una església parroquial ampliada amb una altra nau per la façana nord el segle XVII. En la façana de migdia hi ha tres arcs interiors cecs. La porta actual és posterior i sembla oberta tallant l'antic absis, ja que s'hi pot veure un arc que podria ésser el triomfal de la primera. Aquesta seria la causa de la seva orientació d'emplaçament sigui invertida. També va ésser allargada per la façana de Ponent per fer-hi l'actual cambril de la Verge. Campanar d'espadanya amb grossos carreus de pedra picada.

Existeix un testament datat l'any 995 en què el Bisbe Vives de Barcelona, el mateix que va consagrar l'església d'Olèrdola, concedeix a l'església de Santa Creu i Santa Eulàlia, els alous que tenia al terme de Penintense, els quals són a "ipsa Bleda". El primer document que s'esmenta el Castell de la Bleda es troba en el Liber Feudorum, l'any 1121.
La pica baptismal fins a l'any 1984 es trobava abandonada a l'exterior d'aquesta esglesiola d'origen romànic recolzada en un dels contraforts existents en el mur lateral esquerra. Actualment es troba a l'interior de l'ermita.