la cabanya del mir-santuari de bellmunt-salt del mir

Ruta feta el 25 d’Abril de 2015 amb un temps per realitzar-la de 6 hores 15 minuts, amb parades
A l’extrem nord d’Osona, tot just fent de límit amb el Ripollès, hi ha la subcomarca del Bisaura. Una nova barrera muntanyenca de la qual vull cantar les excel•lències. No deixeu pas de fer-hi cap, i més ara a la primavera, quan esdevé un paradís humit i exuberant. I ho dic perquè és fàcil passar-hi de llarg. Endinsant-s’hi des de Sant Quirze de Besora, tindrem l’oportunitat de fer una immersió progressiva en paisatges rurals de gran bellesa: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà… Tot en aquestes terres sembla fet per a la foto. Perquè de postal són els prats on pasturen plàcidament vaques i ovelles, i d’autèntica postal és la natura que s’hi deixa veure, bona part de la superfície de la qual forma part de l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i encara una altra part del Parc del Castell de Montesquiu.
L’aigua és present pertot. El bosc (en què destaca la fageda) cobreix tot el recorregut. I la primera cirereta d’aquest pastís és el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt i el seu esplèndid mirador, un dels més amplis de la Catalunya Central, des d’on es pot observar tot el massís del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigmal, el Canigó…, a banda de la Plana, amb Sant Pere de Torelló als nostres peus. (“l’ermita al cel suspesa” com deia Jacint Verdaguer) es troba en el punt més alt de la serra de Bellmunt , a 1.246 m d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta serra, orientada d'est a oest, pertany als primers contraforts del Prepirineu català.
Passat 1 km. escàs de Santa Maria de Besora, un trescant a la dreta, ens portarà per una pista de terra acta per turismes, al restaurant de la Cabanya del Mir. Aquí aparquem els cotxes i, agafem direcció cap a la Resclosa del Molí del Mir, un estret pontet de fusta que ens serveix per creuar la Riera de la Foradada.
A la cruïlla dels molins, deixem per la tornada la visita al Salt del Moli i agafem el caminet de l’esquerra que comença a enfilar.se decididament fins el Collet de Bosquetell, amb unes vistes fantàstiques de Santa Maria de Besora, el Castells de Besora, Llaés i Milany, la serra de Bufadors, així com del Pirineu.
Al Collet hem de passar a l’altre banda de un fil pastor per un pas habilitat i hem baixar fins el Clot de Bosquetell, travessant el torrent de Bosquetell per començar a caminar per una ample pista (camí de Bosquetell al Coll d’Hi-era-de massa), fins a trobar un corriol a l’esquerra que ens pujarà fins a la Serra Grenyada, per el Collet de la Balma de Migó. Caminem per tota la carena, passant pel Puig de la Serragrenyada, Collet del Cabrit, Collet de les Alades fins arribar al Santuari de Bellmunt
Actualment, el santuari, cridat en la comarca "de Bellmunt" o "Bellmunt" a seques, alberga un petit hostal i un restaurant, i es pot accedir des de Sant Pere de Torelló, terme municipal al que pertany, per una carretera asfaltada construïda entre 1975 i 1985.
Esmorzem, visitem la capella, admirem el paisatge (avui una mica encalitjat), fem un munt de fotografies i tirem avall pel camí al costat de la font, que ens portarà al Coll d’Hi-era-de massa.
Coll amb un munió de camins...esquerra al Bosquetell, dreta...La Tosca dels Degollats-Vidrà i a davant, Coll de Vidrà. Nosaltres ens encaminem per aquest últim, fins que a 200 metres ens topem amb un altre cruïlla, ara girem a l’esquerra, camí de Santa Maria de Besora, fins que tanquem el cercle al Collet de Bosquetell. Aquí ens toca baixar aquell costerut corriol, que abans amb molt d’esforç hem pujat, fins la cruïlla indicada de... Molins.
El primer que trobem és una escletxa impressionant rere una petita porta, suposo que per canalitzar l’aigua fins el rodet del molí. De camí al Salt ens parem a veure els molins i els mecanismes que feien moure les moles. L’aigua de la riera era retinguda en una bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes i una canal cap al primer dels molins, on la força de l’aigua feia girar les pales que a través d’engranatges movien les moles de pedra. Encara s’hi pot veure part del mecanisme.
El salt del Mir, de 35 m d’alçada, és un paratge d’una gran bellesa. L’indret és espectacular, especialment si porta una bona quantitat d’aigua. Convé destacar el cúmul de calç sota el salt.
Només dos valents foren capaços de banyar-se...en Santi i l’avi, caram quina enveja, però que aigua mes freda...no més de pensar-lo hem ve pell de gallina.
Després de acabar amb tot el “carret” de fotos, en aquet meravellós recó, encetem el camí de retorn fins la Cabanya del Mir ha on, com sempre fem un bon àpat amb molta gresca i bona avinença...ja estem preparats per la següent sortida!!!

La Cabanya del Mir-Santuari de Bellmunt-El Salt del Mir from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.