La Canalda

Hem seguit aquesta ruta que proposa l'ajuntament d'Oden i que ens ha sorprès per la varietat i qualitat dels paisatges que travessa malgrat el seu curt recorregut.
La ruta no té cap dificultat especial, potser només cal una miqueta amb compte en el tram de baixada vers la riera de Canalda, sobretot si ha plogut.
La ruta comença al poble de Canalda on podem passejar per un petit nucli habitat característic d'aquestes contrades amb les seves cases un xic disperses A destacar l'església de Sant Julià d'origen romànic, can Baró, la rectoria o les antigues escoles. Paga la pena fer una passejada per aquest nucli arreplegat al peu de la roca Canalda amb les seves coves habitades fins fa ben poc.
El primer tram ens apropa a la riera de Canalda seguint el camí de l'estudi que feien els nens de les rodalies per anar a escola o les famílies per assistir a la missa del diumenge, primer travessant un bosc amb roures i més endavant caminant per una superfície rocosa que ens condueix a un indret on el riu s'encaixa entre mig de les roques i es pot travessar a través d'un petit pont.Una vegada travessada la riera enmig d'un paisatge rocós i solitari ens cal enfilar un sender per la vessant oposada que ens condueix a l'anomenat serrat del Castell.
Una curta baixada ens apropa a la riera de la perdiu on hem pogut veure un cabirol , el camí ens apropa a la creueta de Puig Arnau amb bones vistes sobre la roca de Canalda, el Port del Comte i la població d'on hem partit. Passem a tocar de Puig Arnau nucli rehabilitat per al turisme en l'actualitat.
En aquest punt la ruta segueix un antic camí ral, el camí de les Esplugues, que antigament comunicava Odèn i Sant Llorenç de Morunys. Es tracta d'un tram molt remarcable que transcorre altra vegada a tocar de la riera de la Perdiu i la riera Canalda que ja hem travessat a l'inici tot seguint un itinerari botànic envoltats de boixos, pinasses, pins roigs, falgueres i d'altres plantes endèmiques de la zona que podem així conèixer millor.
El camí passa per un espectacular salt d'aigua que en aquesta època no porta aigua però que, malgrat tot, resulta ben impressionant ja que el riu ha escolpit unes fantàstiques cortines d'aigua en la roca. Més endavant podem observar també algunes baumes entre mig de les cingleres i roques de formes capricioses, en algunes observem restes que ens indiquen que en algun moment s'han aprofitat d'aixopluic o per guardar-hi el bestiar.
La part final d'aquest recorregut ens depara una darrera sorpresa ja que travessa la devesa de can Prat, una roureda amb exemplars imponents, quelcom difícil de trobar en d'altres indrets més castigats per l'acció de l'home.
Acabem la ruta matinal altra vegada davant l'església de sant Julià. Ens ha agradat molt aquesta ruta que hem trobat molt variada, distreta i interessant i que permet fer-se una millor idea de la vida de la gent d'aquestes contrades tot passejant per indrets molt genuïns.
La ruta es pot fer tranquil.lament en un parell d'horetes tot i que es presta a entretenir-s'hi sobretot en el tram de l'itinerari botànic. En principi no presenta dificultats tècniques tot i que és recomanable seguir el track ja que no està senyalitzada.