la Cellera de Ter a Puigdefrou i tornada.

Al meu agraïment a quimboi per la seva ruta publicada en novembre de 2020, en la que hem basat la nostra sortida d'avui.

Sotida d'investigació d'entorns encara no visitats.
Puigdefrou o Puig d' Afrou o Puig de Frou....hem vist escrit el nom d'aquesta muntanya d'aquestes tres maneres...
No coneixem aquest entorn, lo més proper la ruta de carril bici de Olot a Girona, passant pel Pasteral.
Punt de sortida a prop de la plaça de l església de la vila de la Cellera de Ter.

Un dia fresc i lluminós, cap a les dotze del migdia...una mica tard però en una sortida decidida improvisadament.. això és el que tenim.
Agafem per pujar la ruta de Can Palet i Becdejuvell, molt directe i la majoria del recorregut per uns sender preciosos, en alguns trams una mica exigents que sense arribar a grimpar si que ens obliga a aturar-nos de tant en tant per recuperar la lé.
Un camí ombradis, b abundants roures, castanyers , arboç ...una Marbella.

Així arribem al cim del Puig d'Afrou, de 843 msnm, en principi no molt alt..però amb una visió de tot l'entorn a 360 graus del tot excepcional.
Cap a ponent, podem veure que la carena continua i veiem ben a prop el Subirà i una mica més enrera el puig de Sant Gregori, que ja supera els mil metres.
Tot i trobar-se relativament properes, no seguirem pujant.
No hem portat dinar i es faria massa tard.
Podem admirar a la llunyania el Pirineu nevat, cap a sud i ben properes les Guilleries, les Agudes, el Turó de l'home, i cap a l'est, tota lexplanada del Gironès, l Empordà, alt i baix. El Montgrí. Les Cadiretes. Els Àngels, i cap el nord, Rocacorba, Mare de Déu del Mont. Bassegoda, el single del Far. El Comanegre... etcètera.
Una visió geogràficament super interessant.
El cim està presidit per una enorme creu Metallica d'unes proporcions poc usuals.
Anem per baixar prenent un altre camí, una mica més llarg però més suau.
Ens portarà primer fins el pla del Roura i agafant la vesant nord. Per cert cap a les tres de la tarda encara glaçada, ens portarà fins la font del Bassi i per algunes dresseres ben senyalitzades amb pintura blau cobalt fins la vila de la Cellera, on l Alberto del Bar Salvà de la plaça de l església ens ha reconfortat amb un berenar de forquilla que hem agraït de valent.
Agraïda sortida que repetirem i ampliarem en altre ocasió per les possibilitats d'aquesta bonica zona.
Salut i bones sortides.

Puigdefrou

42° 00′ N, 2° 36′ ECoord.: 42° 00′ N, 2° 36′ E (mapa)
És la muntanya que regeix la vall de la Cellera de Ter. Tot i que té 838,7 metres, al darrere seu hi ha una muntanya més gran i alta, la més gran del municipi, la muntanya de Sant Gregori (1090,8 metres). La part més alta està compartida amb el municipi d'Osor.



El camí que hi porta és una carretera de muntanya ampla, per on hi poden passar cotxes, que queda malmesa en alguns trams quan hi ha fortes i continuades pluges. Els boscos dels vessants de la muntanya estan formats principalment per alzines, roures i castanyers. Des del camí que porta al cim de Puigdefrou hi ha espèndides vistes cap al pantà de Susqueda, la vall de la Cellera i la vall d'Anglès. Al llarg del recorregut es troben diverses masies i cases de pagès, una de les quals és Can Torra. La casa està deshabitada, però en els últims anys s'hi han fet constants reformes perquè és un punt de pernoctació o d'estada per a excursionistes que van de camí al cim.

El cim
Des del poble de la Cellera s'albira una gran creu de fusta, que va ser instal·lada per primer cop l'any 1966 per l'Agrupament Escolta que porta el mateix nom de la muntanya.[2] Aquesta icona religiosa s'ha convertit en el seu símbol. Alguns anys, per les festes de Nadal, s'hi ha instal·lat una potent il·luminació.

Puigdefrou és un punt del recorregut de nombroses rutes o caminades (a peu o en bicicleta) que es poden fer per aquestes contrades.

El cim avui dia s'ha convertit també en un dels punts d'enlairament de vol lliure amb ala delta o parapent i s'hi ha celebrat alguna competició d'aquest esport.

També és el punt de sortida de la baixada en bici o en prototipus que es fa com a acte de la celebració de la Festa del Roser de la població, que se celebra a final del mes d'abril.

A més, s'hi celebra l'aplec.

Etimologia
Fa uns anys s'escrivia "Puig d'Afrou". El mot "afrau" forma part del camp semàntic del relleu i ve a significar una fondalada o un pas estret entre muntanyes. Sembla que l'origen etimològic és en el llatí fragum, que significa "trencadura". La forma primitiva, doncs, és "frau", i per pròtesi de a- s'hauria format "afrau". Però en descobrir en la recerca de l'origen del mot que en llatí no duia a- inicial, es devia deduir que la vocal neutra no pertanyia al substantiu sinó a la preposició.

La muntanya ha donat nom a diverses entitats i empreses del municipi: els Diables de Puigdafrou, l'Agrupament Escolta i Guia Puig d'Afrou, la Fusteria Puigdefrou, Club Parapent Puig d'Afrou...

La llegenda
Les bruixes de Puigdefrou llegenda completa és una narració que ens explica que una bruixa estava trista perquè una seva companya li havia pres el seu enamorat, un follet.