La Cellera de Ter - Puig de Sant Gregori - Puig d'Afrou

Aquesta ruta gairebé té un desnivell d'alta muntanya, ja que s'han de remuntar gairebé 800 metres, cosa que fa que sigui un punt dura, tan de pujada com de baixada. Ara bé, compta amb uns cims i paisatges que valen molt la pena. El punt de sortida és la zona esportiva de la Cellera de Ter, amb aparcament abundant.

Des d'aquest punt cal anar en direcció oest, cap a les muntanyes, per un carrer asfaltat amb cases disseminades. Un cop s'acaba l'asfalt, es continua pel camí i es deixen dos camins a l'esquerra, curiosament el segon indica els llocs on volem anar, però malgrat això, no s'han de tenir en compte els cartells. A partir d'aquí comença la primera part de la sortida, bastant tècnica i que cal tenir el gps a la mà per seguir el track. La pujada, primer és sostinguda, però a mesura que es va avançant es complica molt més, amb molta duresa i trams molt verticals. Al final d'aquest primer tram, s'arriba a una pista, que cal prendre cap a la dreta i que ofereix una magnífica vista sobre la vall del Ter.

S'abandona la pista per l'esquerra, de nou en un corriol que comença a pujar fort enmig d'un bosc de faigs. L'ascensió continua fins a la cota 700 i llavors agafa una pista cap a la dreta que és molt més suau. A sobre es té el puig d'Afrou, que es visitarà de tornada. La pista porta fins a un collet amb una bifurcació, cal al puig d'Afrou i cap a Sant Gregori, que és cap on cal anar. És de bon fer fins al mas de la Serra del Turonell. A partir d'aquí la pujada torna a ser intensa, per bé que per pista. El camí arriba a un encreuament, cap a la dreta es puja al cim de Sant Gregori (1094 m), amb un vèrtex geodèsic. A l'esquerra es va a la capella de Sant Gregori del Turonal, que a més de la capella té una curiosa barraca piramidal.

La tornada es fa pel mateix camí per on s'ha vingut fins al collet esmentat. En aquest punt es va cap al puig d'Afrau (843 m) que té molt millors vistes que no pas el cim de Sant Gregori, molt més alt. Es veu tota la vall del Ter i si es té sort el Pirineu i el mar.

La baixada continua per un sender balisat que surt ben bé als peus de la creu del cim. Aquí, de nou, cal estar molt atent al GPS per seguir correctament el track. El corriol és molt vertical i cal anar amb compte. La baixada combina trams de sender amb pistes, que tenen diferent estat de conservació. Es passa pel costat d'un altre mas enrunat, el Becdejú Vell, fins que s'arriba a un altre mas, aquest habitat i des d'aquest punt, de seguida es retroba el punt on el camí es bifurcava al principi de la ruta. Arribar a l'aparcament és una qüestió de temps.

Qualifico la ruta com a moderada perquè no és massa llarga, però cal tenir en compte que és un moderat alt pel que fa als desnivells, tant de pujada com de baixada. També cal tenir en compte que l'orientació és complicada i que cal estar molt atent al GPS i seguir correctament el track per evitar perdre's entre pistes i corriols. La senyalització és desigual, de pujada hi ha marques vermelles, però són escasses i moltes estan mig esborrades. Pel que fa a la baixada eren de color blau i estan millor conservades, però no sempre se'n troben. A la part de dalt hi ha algun rètol orientatiu de color verd.