La Cellera de Ter - Rutes de confinamnet -Carrer Vell de Sant Julià - Amer - Voramera - Aiguabarreig

Safareig de la Canal

El safareig és de dimensions força grans i de planta rectangular. Fet d'obra de rajol i ciment i enlluït, té dos rentadors, un dels quals està protegit amb un cobert d'uralita sostingut amb pilars de pedra. Situat al punt de confluència del torrent de can Puig amb la sèquia que recull i desvia les aigües dels torrents de can Vinyes i de Becdejú per la perifèria del nucli urbà. Forma part d'un complicat sistema de captació i distribució d'aigües, que fins i tot s'ha arribat a relacionar amb l'aigua procedent del rec Gros.

Pont de la via verda a la Riera d'Osor, pont nou ,

Aquesta infraestructura, la qual forma part de la via verda que uneix Girona i Olot, va resultar greument malmesa durant les fortes tempestes i riuades que va provocar el temporal Gloria entre els dies 21 i 23 de gener de 2020. El gran cabal d’aigua que va baixar en aquelles dates per la riera d’Osor va arrossegar nombroses restes vegetals i va encallar diversos arbres entre les columnes del pont. Aquest fet va provocar que part de l’estructura del pont cedís i va rebentar canonades d’aigua potable de l’entorn, que provenen del Pasteral. Mitjançant la inspecció posterior es va comprovar que s’havien col·lapsat tres de les cinc piles de l’estructura i que això havia provocat el trencament de la llosa del tauler i de les dues canonades.

Aiguabarreig del la Riera d'Osor amb el Ter

Ruines de La Cavorca

Jaciment arqueològic Segle IV ac a IV dc Al costat de Can Garriga es conserva una estructura de pedra i morter que podria ser d'època romana. Es troba en un estat ruïnós i només es manté en peu perquè s'hi arrapa el tronc d'un arbust. Sembla que originalment constava de dues cambres, cobertes amb volta. Podria tenir funcions sepulcrals.

Pont de Sant Julià del Llor

Pont Medieval, XVIII

Pont de Sant Julià del Llor

El pont de Sant Julià del Llor, popularment conegut com a Pont Vell, està situat a l'actual terme de Sant Julià del Llor i Bonmatí i creua l'antic llit del riu Ter. Arran d'un riuada el 1777, el curs del Ter va desplaçar-se a l'oest i actualment el pont creu un camp al costat de Sant Julià del Llor.[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Casa de la Barquera, Cala Veva

Del pas de barca entre Sant Julià i la Cellera en queden els dos edificis que el componien i, amagades entre la vegetació, restes de la mateixa estructura del pas a tocar del riu. Dels dos edificis, un és de dues plantes i amb teulada a quatre vessants i l'altre, que també va exercir d'hostal, és de dues plantes i vessant a façana. Abandonat des del 1987, avui aquest complex està en fase d'enrunament- La barca de la Cellera es troba documentada des del 1678, però molt probablement la construcció actual és posterior a l'aiguat del 1777, que va fer variar el curs del Ter i va inutilitzar el pont Vell. La barca de la Cellera va ser cremada pel general isabelí Nouvilas el 1849, i al mateix segle XIX va ser utilitzada pels treballadors de la Cellera per anar a la fàbrica Armengol de Sant Julià, predecessora de la Burés. La darrera barca, que encara funcionava el 1981, era de fibra de vidre, i les dues darreres barqueres es deien Enriqueta i Veva. Aquesta darrera va morir el 1987.

Roquesnegres

Vistes de Sant Roc i Sant Brigida

Pasllis al Brugent

Vistes del Brugent

Punt d'interès

Passeres del Brugent

Aiguabareig del Ter amb el Brugent

Pasteral 2

Presa a on es canalitza l'aigua per el canal de la Burés i la captació de l'aigua de Girona i la Costabrava.

Pont i presa del Pasteral

Dades històriques: 1779: projecte per construir una presa per regar el Plademont, on ja hi havia una resclosa, al pla de Canet del Pasteral. 1825: al pla de Canet, entre can Blanch i la Resclosa, es construeix una presa per regular l'aigua per regar. 1879: Antoni Salvadó i Safont, gerent de l'empresa Burés Hermanos, de Barcelona i Manresa -de la qual també era soci Frederic Homs- va arribar a Anglès per iniciar els estudis que li permetessin la creació d'un gran salt d'aigua. 1885: Salvadó, Homs i Burés, Manufacturas Burés, SA, edifiquen la presa per subministrar aigua i electricitat a la fàbrica tèxtil Burés d'Anglès. 1887: de les set boques de les seves comportes, una era utilitzada per a reg, una altra de desguàs i la resta havien de conduir l'aigua a través d'una sèquia en construcció de més d'un quilòmetre de longitud per poder alimentar les turbines de la factoria Burés. 1905: entra en funcionament la presa del Pasteral. 1908: es demana l'ampliació del salt de la presa. 1962: la presa va ser reformada per permetre el proveïment d'aigua potable a Barcelona. Reforma a càrrec de Juncadella i Burés, SA i Hidroeléctrica de Cataluña, SA. 1966: pla de regadiu des de la Cellera de Ter i fins al baix Ter, que preveu passar de les 4.600 ha a les 16.370 ha (increment d'11.770 ha).

Oratori de Sant Benet de Palerm

Petita construcció del segle xviii que es troba dins la propietat de Can Vinyoles d'Avall en el vell camí del Pla d'Amunt (Veure la fitxa referent a Vinyoles d'Avall de La Cellera de Ter, Selva).[1] La devoció a aquest sant italià famós a Amèrica del Sud s'ha relacionat amb les relacions d'algun membre de la família amb el comerç ultramarí o amb contactes religiosos amb Itàlia.[1] La construcció de l'oratori s'ha relacionat amb la prometença de la família de Can Vinyoles d'Avall durant una gran tempesta elèctrica que va destruir una part de la casa, cosa que encara es pot observar en la façana i la cornisa del predit mas.