La Cellera de Ter - Sant Gregori del Turonal - Puig d'Afrou

18-02-2016. La ruta comença i acaba a Can Vinyes, casa natal del reconegut metge rural i famós micòleg Dr. Joaquim Codina i Vinyes. Es tracta sens dubte d’un dels masos més representatius i icònics del poble. Trobareu el punt d’inici, al final de la pista asfaltada que puja en direcció a Puig d’Afrou, passant pel costat de la llar d’infants (antic camp de futbol).

Comencem a caminar quan passen poc minuts de les vuit del matí. En només un minut trobem el viver de Can Vinyes i els cartells que ens indiquen la direcció a Puig d’Afrou, El Plantadís, P.E.I.N. Les Guilleries i La Font del Bassi. Nosaltres seguim recte pel camí indicat com a prohibit el pas, “El Mallol”.

Trobarem un altre petit viver, aquesta vegada a la nostra esquerra, i just on comença una corba que fa el camí, prenem un caminet d’accés a les feixes on actualment hi ha oliveres plantades. Agafat aquest caminet, hem d’estar atents ja que l’únic corriol que agafarem en el tram de pujada, ens queda a la dreta indicat amb marques de color blau.

Pot donar la sensació que hem de deixar el corriol quan trobem la pista de pujada, però el corriol segueix vorejant la pista i segueix amunt endinsant-se al bosc.
Deixat finalment el “doble” corriol, seguirem per la pista forestal fins a trobar les ruïnes de “La Ferreria” i el Coll de la Palomera. Des d’aquí es pot gaudir d’unes magnífiques vistes sobre el meandre del Ter i sobre el turó de Canet i Colldegria. La pista es bifurca en dos; les dues pistes son vàlides per arribar al mateix punt, tot i que una és més assolellada i l’altre més ombrívola. Nosaltres agafem el costat nord, on es troben les totes les fonts del recorregut, i la majoria de punts d’interès de la nostra ruta.

I parlant de fonts, arribem a la que segurament és la font més atractiva del municipi: La Font del Bassi. Per arribar aquí hem d’emprar uns 45 minuts. Com que és aviat, decidim caminar una estona més i anar a esmorzar al refugi que te l’Agrupament Escolta. Arribem a Can Torra (alt. 480m) a les 9:23, entrem i esmorzem a l’interior. Avui no fa fred, però com que mai se sap quin temps farà, al planificar la ruta, vaig optar per demanar les claus i així poder-nos refugiar en cas de pluja o fred. Desprès d’haver esmorzat, recollim i anem just al darrera de la casa per visitar el “Pic de la mamella”. Una formació rocosa on cal grimpar per a pujar-hi i que una vegada dalt es te una magnífica visió de 360º. Aquest petit pic, està coronat per una estelada.

Reprenem la pista i seguim pujant. Hem d’arribar primer fins al Gornés i desprès fins a l’encreuament de pujar a Sant Gregori. Durant la pujada, decidim evitar de passar per el Gornés i passar per la Font de Can Nofre, pel que girem abans per una pista secundària. Aquest traçat secundari és bastant confús i amb varis encreuament, i finalment acabem fent una mica més de volta per retornar a la pista principal. (No es pot fer cas a la gent que diu que s’ho coneix però desprès no sap cap on anar). Durant aquesta mini-volta hem pogut veure de ben a prop un senglar de mida XXL.

Passem pel Gornés on fem un gir de 180º i seguim pujant serpentejant una mica. Trobem el cartell indicador de les fonts del Morrofred i de Can Nofre; les ruïnes de Can Nofre i finalment l’encreuament senyalitzat per a pujar a Sant Gregori. Son les 10:45.

En un kilòmetre arribem a Can Serra de Turonell (11:02h). La masia pertany en part al terme d’Osor i en part al de la Cellera de Ter. Al seu temps fou la casa més important del Plantadís gràcies a la seva font mina (punt entrat a la ruta), a les terres de conreu amb el seu camp rodó d’unes quantes quarteres de sembradura, al seu remat i a la capella de Sant Agustí.

Ja només ens queda poc més d’un kilòmetre per a coronar el cim i arribar fins a l’ermita de Sant Gregori del Turonal. Aquest és el tram més dur, degut al pendent i a la molta pedra solta que hi ha al llarg del traçat. Es pot optar per pujar per pista o al trobar la primera corba tancada, endinsar-nos fent un “tot recte” i agafar una drecera que trobarem i que ens conduirà directes al peu de l’ermita.

Arribats a l’ermita (11:26h), descansem, fem un glop d’aigua i “tirem” quatre fotos. El paratge és de gran bellesa però està mancat de bones vistes degut a la plantació de pins que hi ha al llarg de tot el seu llom d’ase. A part de l’ermita podem veure-hi una curiosa piràmide construïda amb el material sobrant alhora de fer l’ermita. I si decidim allargar la ruta, també hi ha la possibilitat d’anar fins a la font del Turonal, a 700 metres descendents, agafant la pista que porta a Osor.

Nosaltres deixem aquest “extra” per un altre dia i baixem per pista per anar fins a Puig d’Afrou. Per arribar-hi encara ens faltarà fer uns 300 metres de pista ascendents des del Pla del Roure. Arribem a Puig d’Afrou a les 12:37. L’Agrupament Escolta va plantar-hi una gran creu per primera vegada l’any 1966. Aquesta creu s’ha convertit en un dels símbols Cellerencs per excel·lència. Els seus 15 metres d’alçada són de perxes de castanyer treballades artesanalment i fou aixecada a força de braços.

Des d’aquest “mirador” baixarem pel dret, agafant totes les dreceres fins al punt final. Abans però passarem per les ruïnes de Becdejú Vell (13:18h), per les restes d’un antic forn de Calç (13:44h) que ens queda a l’esquerra del camí i finalment arribarem altra vegada a Can Vinyes aproximadament al voltant de les 14:00 hores, havent fet uns 15,5 kilòmetres. Sis hores de ruta, fent parades i gaudint de l’entorn i dels seus racons...

Salut i bona caminada!

PD: Per a saber més sobre la piràmide d'en Vinyes podeu consultar aquest enllaç:
http://cajadelasretinas.blogspot.com.es/2016/02/la-piramide-escondida.html