La clàssica del Bertí més can Volant

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany.

L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.

Coll d'en Tripeta

El coll d'en Tripeta és una important cruïlla de camins entre els Cingles de Bertí i els diversos llocs des dels quals s'hi pot accedir, sigui Montmany, sigui Puiggraciós, sigui Riells.

Si mirem a ponent tenim una impressionant vista panoràmica de la banda meridional dels Cingles de Bertí i d'altres muntanyes de rellevància dins la geografia catalana, com el Cingle de Galiifa i la serralada de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau. Si mirem a llevant, la Vall del Congost, les carenes d'en Bosc i el Tagamanent, el sector més de ponent del massís del Montseny.

Deixar el PR C-33

Es deixa el PR C-33 per un corriol que s'endinsa al bosc a la dreta.

Mirador del Puig Ciró

El Puig Ciró és el cim dels Cingles de Bertí més proper al canvi d'orientació que fa la cinglera prop del Coll de can Tripeta i del Puiggraciós.

A un nivell inferior del cim, hi ha un petit espai amb un simpàtic i original pessebre on es tenen excel·lents vistes del Puiggraciós, dels Sots Feréstecs, de la vall del Congost i del sector de ponent del Massís del Montseny.

Grau de Montmany

Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya o fent llaçades en els trams més costeruts. Un d'aquests graus és el de Montmany, ja que comunicava la part alta de la cinglera amb el nucli rural que li dóna nom.

La Taula

La taula és un bon punt per als excursionistes dels Cingles per gaudir d'un bon esmorzar tot gaudint de la panoràmica que el lloc ofereix: la Trona, el Pla de la Calma, el Puiggraciós, els Sots Feréstecs i, en dies molt clars, el Pirineu.

Hi ha una pedra amb la següent inscripció:

Si estimeu el Bertí
i estimeu la natura
Si heu vingut fins aquí
a gaudir de l'altura
Tingueu cura en marxar
de deixar aquest lloc net
Quan torneu a passar
us plaurà haver-ho fet.

Camp d'en Coll

Important cruïlla de pistes i camins al costat d'uns camps que li donen nom.

Can Volant

En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle.

Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

Pista de Puiggraciós a Sant Miquel Sesperxes

Ca n'Esmolet

Ca n'Esmolet és una antiga masia situada al pla de Bertí, als peus del Puig-Fred, de la que només romanen algunes de les parets que en formaven l'estructura.

Can Magre / Ca l'Escolà

Tot i ser el mas més proper a l'església parroquial de Sant Pere de Bertí, can Magre no és una de les masies tradicionals de Bertí. Segons la inscripció que hi ha a la clau d'una de les portades del mas, aquesta seria de l'any 1681.

Segons el llibre Sant Quirze Safaja, un poble de frontera, del dr. Antoni Pladevall i Font, comenta que durant els segles XVII i XVIII s'edificaren algunes noves cases de pagès i can Magre no surt citat en cap dels anteriors fogatges dels que en fa esment.

Actualment, del mas en destaca la molineta, que duu la inscripció del nom del mas i l'altitud sobre el nivell del mar en la qual es troba.

Sant Pere de Bertí

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis.

La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

A l’any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobre la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L’accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

El Clascar

El Clascar és una antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l'antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l'any 987. Més endavant, al segle XIV s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc.

L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab.

Sot de la Llòbrega

El torrent del Sot de la Font Llòbrega, o resumidament, Sot de la Llòbrega, és un torrent que es forma al sud del Clascar, i transcorre en una orientació de llevant a ponent i fins a fusionar-se amb el torrent de Bertí, que segueix a ponent fins a saltar a Vallderròs amb l'impressionant (quan es manifesta) Salt de la Llòbrega.

Can Mestret

És la primera casa que hom es troba a l'accedir als Cingles de Bertí pel Grau Mercader, o, com és en aquest cas, la darrera casa que es trobem abans de baixar pel Grau Mercader cap al coll de can Tripeta i el Santuari de Puiggraciós.