La Cogula. Montsià

02 d'abril de 2018

Des de sempre he intentat recuperar la memòria d'indrets singulars de la nostra serra del Montsià. Llocs que representen la gran lluita dels nostres avantpassats per poder treure profit dels montes, sempre respectant el seu entorn i amb la saviesa de saber aprofitar els pocs recursos de que disposaven. Amb l'abandonament de les terres i el pastureig, la natura torna a prendre possessió dels espais, i molts d'aquests indrets s'estan perdent entre el pas dels anys i la malesa. És per aixó que crec que és important rememorar-los: espais, indrets i topònims, abans no ens quedi ja constància de la seva existència. Com a respecte als que ho van crear gràcies al seu esforç, i com a llegat per a les noves generacions. Us presento una ruta de descobriment de diferents elements que podem trobar a la zona de la Cogula, a l'extrem més meridional de la serra del Montsià; llocs d'un gran valor històric i patrimonial, que hem de saber respectar i preservar.
La visita a alguns d'aquests elements implica progressar per bancals perduts, sense senderes. És per això que només aconsello fer l'itinerari als més abnegats seguidors dels tresors del Montsià, i abstenir-se als que teniu com a objectiu còrrer o fer quilòmetres. No xalareu gens. Els primers molt.

Aproximació: des de l'entrador a les Cases d'Alcanar a la N-340, uns metres més al sud, surt una pista asfaltada cap a la serra, amb un indicador d'un hotel rural: Cal Naudi. Seguim tota la pista amb els indicadors de l'hotel. A pocs metres de l'entrada de la finca de l'hotel podem deixar el cotxe a un entrador a un bancal perdut, a la dreta del camí.

Itinerari: Entrem a la finca i remuntem l'ample camí que deixa a la dreta l'hotel. Aquest es va construir aprofitant l'antiga estructura de l'antic mas de la Revertera, un dels importants en aquesta zona del Montsià, juntament amb el de Mulet. Passat l'hotel trobem una bassa de reg que també deixem a la dreta i remuntem una pista descarnada força empinada. A pocs metres a la dreta, prenem un sender senyalitzat que seguim en pujada. Som a l'antic lligallo dels Sant Jaumes, pas de ramats cap a la banda d'Ulldecona. Arribem al Coll dels Castellans, a una cruïlla. Prenem el sender que puja per la dreta, atents a una fita de pedres també a la dreta, i a pocs metres del coll, que ens orientarà. A partir d'aquest punt us aconsello seguir el track amb el GPS, que us guiarà per bancals perduts, sense perdre alçada en direcció nord-est. Passem de llarg una primera barrancada que també té unes grans balmes al cingles escalonats que pugen fins a la Cogula. Al segon entrador de barranc, més marcat, ja trobarem, entre molta malesa el Corral del Camo. Un dels més bonics i espectaculars de tota la serra. Aprofita una gran balma que s'endinsa bastant al cingle, i està tancat amb un marge de pedra en sec per delimitar l'espai i tancar els ramats. A l'extrem sud hi ha les restes de la caseta que devia ser l'aixopluc dels pastors. Tornem al Coll dels Castellans.
Ara baixem cap al fons del barranc dels Castellans que queda en direcció sud des del coll. En trobar el llit del barranc, deixem el sender per l'esquerra, i entrem a la raconada estreta de barranc que se'ns obre al davant. Seguir també el GPS, perquè només un corriol apenens perceptible ens guiarà en pujada, barranquet endins. Hem de pujar uns 4 o 5 bancalets perduts. Un gran dipòsit de plàstic blau ens marca que hi som a tocar de la Font dels Castellans, a la part dreta del barranc. És més un povet que una font, que deu recollir l'aigua d'alguna veta poc profunda. Un reixat de ferro impedeix que pugui caure algun animal.
Tornem al sender del llit del barranc i ara prenem un sender molt empinat per la dreta, que ressegueix els pals de la llum.
Arribem al Pla de Jonquera, l'ampli coll que separa la serra del vessant de la foia d'Ulldecona, fins aquí arriba la pista del lligallo de Sant Jaume, que remunta cap a la Cogula i que seguim en pujada. A la primera corva tancada a la dreta de la pista, la deixem per l'esquerra, i anem a visitar, a pocs metres el coconet del Pla Jonquera. Una petita cavitat a la roca, tapada amb una pedra que els pastors aprofitavem, per calmar la set, on s'hi conserva l'aigua. A pocs metres a una zona més plana, un de més gran era per abeurar els animals. Tornem a la pista i seguim pujant. A la següent corva tancada, ara a l'esquerra, la deixem per la dreta i a pocs metres ja veurem el llarg abeurador d'obra del povet de Gamba. Un altre pou excavat a la roca, a una zona de poca vegetació.
Seguim remuntant i abans d'arribar a una primera caseta en antenes de comunicacions, per la dreta ens apareix la caseta del Perro i el povet al darrera de l'edificació. Es tracta d'un element més modern amb una caseta amb corriola per poder extreure l'aigua, al costat el que semblen les restes arrodonides d'una barraca o un antic forn de calç.
Pugem, ara sí, fins al final de la pista per coronar el cim de la Cogula, de 406m, adornat per unes precioses antenes de comunicacions, amb el vértex geodèsic enganxat a la paret de la caseta. La Cogula és també el nom d'un antic poblament del periode del bronze final-primera edat del ferro, entre els segles VII i VI aC. Al construir la pista d'accés per enlairar les antenes van destruir el jaciment i van quedar a la vista algunes de les seves estructures: restes de llars i murs. Juntament amb la Moleta, el poblat de Sant Jaume-Mas d'en Serrà, el castell d'Ulldecona, La Ferradura i les Esquarterades, configura la complexa xarxa d'enclavaments íbers del territori.
Ara, uns metres per sota del cim de la Cogula seguirem un sender que careneja cap al nord-est, i que en poca estona ens baixa fins a un coll molt marcat, on trobem un sender que per la nostra dreta puja del coll dels Castellans i segueix carenejant. Al mateix coll i amagat a l'esquerra, entre vegetació, hi ha el povet Uixan, un altre recollidor d'aigua. A la part nord del coll les restes d'un mas o corral de grans dimensions, i al costat una petita bassa d'argila que en temps de pluges també recull força aigua. Baixarem per la part de davant del mas per un corriol que va a parar als peus d'un gran cingle rogenc. A la base de la part més vertical del cingle, i absolutament emboscada per la densa vegetació, hi trobem la Cova Terril. Una petita cavitat que segurament també va servir com a sopluig en altres temps.
Fora sender, li donem la volta a la base del cingle, i sense perdre alçada seguim cap al nord-est. Si ens fixem per la nostra dreta i en forta baixada veurem que un corriolet davalla entre grans blocs de pedra. Un cop superats anem cap a l'esquerra a un petit replà, on trobarem la que considero una de les joies més valuoses de la serra: La barraca d'Uixan. Una fabulosa construcció de pedra en sec, que presenta, des de la seva sala principal de grans dimensions, dos ramificacions, a esquerra i dreta, a mode d'habitacions, la de la dreta encara es torna a dividir en una altra sala. Senzillament una obra d'art de l'arquitectura rural, que sota el meu criteri s'hauria de protegir i preservar, abans el pas del temps no acabi per assolar-la. Ja presenta algunes mancances i algun desprendiment "perillós" a alguna de les sales. Em recorda la precarietat que també presenten algunes de les barraques de la Serreta de Freginals com la de Quicolis. Autèntics monuments, que per deixadesa, sovint política, acabaran perdent-se.
A tocar de la barraca hi ha una barraqueta de filat, preciosa, amb la pica d'aigua mirant a la mar de les Cases.
Baixem uns metres per passar a tocar d'una caseta mig enrunada i anem baixant per alts bancals perduts per anar a cercar un xiprer de referència cap a l'esquerra. Des del xiprer anem perdent alçada i aviat trobarem un tancat d'alambre a la nostra esquerra que delimita una finca propera al Rajolar de Vailet. Baixem fins a la pista del Rajolar i la seguim per la dreta. A pocs metres visitem una caseta de camp molt arregladeta que ens queda a la dreta del camí. Passem la cruïlla amb el camí dels Montes, que deixem per l'esquerra.
Seguim per la pista fins a un entrador a la dreta que va a parar a una caseta destartalada i plena d'escombraries per tot arreu. Després de veure les preciositats d'altres temps contemplar la deixadesa contemporània et deixa un mal regust. Li donem la volta per darrera i comencem a pujar per bancalets perduts per guanyar alçada, i una mica cap al nord aviat veurem la preciosa barraca de de Melín, que encara aguanta l'embat del temps.
Tornem a la pista i seguim baixant. A la dreta veurem les restes d'una altra caseta moderna igualment depriment, ja a la vora de la finca de la Revertera, al bancalet de sota de la caseta, i aprofitant una gran llosa de pedra trobem un altre cocó.
La pista ens deixa a l'entrada de la Revertera i al cotxe.
Confio que gaudiu amb respecte de tot aquest patrimoni que us presento.

Salut i muntanya!!