La Cogulla (100 cim) des d’Escaladei pel grau de l’Escletxa i tornada pel de l’Enderrocada

Circular per la serra del Montsant per a ascendir el cim de la Cogulla, una de les principals cotes situades al oest de la Serra Major, amb pujada pel grau de l’Escletxa i baixada pel de l’Enderrocada. Comencem a caminar a la cartoixa d’Escaladei, seguint el GR 171, passant per les runes de l’ermita de la Pietat i el forn del Rosalí, des d’on ens apropem a la base del cingle, seguint les marques blanques i vermelles, tallant la pista fins al collet de l’Hort, on veiem de front el sender que s’encara a la paret (hi ha un dels diversos pals metàl·lics de la secció excursionista del Reus Deportiu que anirem trobant més endavant). En pujada bastant dreta, seguint senyals grocs, passem per la Cova Roja, que visitem, des d’on el camí tomba a l’esquerra, trobant-nos amb un punt on cal grimpar per salvar una petita graonada de pedra, a partir de la qual anem per la feixa, ja de forma més horitzontal i aèria, fins arribar l’entrada a l’Escletxa. No té cap complicació, una petita grimpada salva l’entrada i el seu interior permet el pas a una persona. A la sortida trobem un tram equipat, on ha estat substituït l’antic cable per una ferma cadena, que assegura el pas pels antics graons excavats a la roca. Un cop salvat aquest escull, el camí segueix pujant fins, com aquell que diu, el final del cingle, a l’alçada del grau Nou, on cal girar sobtadament a la dreta, arribant a un grup de pedres amb un altre pal indicador. Immensa vista sobre la cinglera, destacant-se perfectament el recorregut seguit des de la cartoixa. A partir d’aquí, després d’una petita grimpada, és qüestió de carenejar, seguint les marques grogues, anant a buscar primer la Punta del Boter (1007 metres), sense caràcter de cim, després de passar per unes curioses roques amb una escletxa al mig, similar al pas de la Guardiola, que també passem pel mig, fins a la inapreciable Punta Alta del Boter (1046 metres). Arribem així al portell del Punt d’Espera, on fem un tram d’anada i tornada que ens enfilarà a la Cogulla, a 1063 metres d’alçada, on trobem un vèrtex geodèsic.

De nou al coll, marxem per un sender de carena en direcció a Cabassers (nom que li dona la grafia popular), fitat amb marques de pintura groga, passant per Lo Pas Dolent, que no ho és, el portell de la Cova de l’Anoguer, amb les restes dels murs d’un antic corral, i la plana de les Argelagues, on un rètol ens indica que estem en una cruïlla de camins. Seguim, per poca estona, en direcció a Cabacés (aquí es fa servir la grafia oficial), fins que en una esplanada deixem el camí pel que anem, per marxar avall i a l’esquerra, passant per un tram rocallós. Seguint un corriol fressat, amb alguna que altra fita, arribarem a l’arreglat mas de l’Extrem, que voltarem en sentit antihorari per davallar fins al torrent (anomenat racó de l’Extrem), que travessem per a dirigir-nos al barranc de la Martorella, als peus de la cinglera de la Punta dels Codinals (veure ruta vinculada). Seguim una estona per la seva llera, que abandonem cap a la dreta (fites) per a dirigir-nos a una gran balma allargassada dita cova dels Lladres, des d’on encararem el descens pel grau de l’Enderrocada, amb alguna que altra desgrimpada pels rocaters, seguint fites i un senderó evident, que poc a poc va perdent alçada, tot i que cada vegada de manera més decidida, força estona per un terreny esmicolat, semblat a una tartera, fins deixar-nos a una pista secundària que entronca amb la principal a l’alçada dels camps del mas de Forçans, on enllacem amb el GR 171. El seguirem una estona, fins que en un encreuament de pistes marxarem a la dreta i, just abans d’arribar al mas Nou del Barranc de l’Àliga, haurem de parar compte a l’entrada a un camí molt brut que marxa a l’esquerra i que costa una mica de seguir, ja que, tot i que en el seu moment va ser important, avui en dia està completament oblidat, que no perdut del tot. És el pas de l'Ase. Va passant per una sèrie de terrasses de conreu amb murs de pedra que han anat perdent la seva solidesa inicial. Cal posar-hi fe, ja que malgrat la vegetació, el podrem seguir fins arribar a un camí principal, anomenat del Tancat, que acaba enllaçant amb una pista que, entre vinyes i oliveres, ens porta al Collet, on tanquem el cercle i des d’on tornem a la cartoixa d’Escaladei

Dificultats tècniques: Tot i que no trobarem passos tècnicament molt complicats, el tram de l’Escletxa demana d’una certa atenció, ja que una patinada a la sortida tindria conseqüències greus (de baixada queda més clar el perquè ho dic), però la cadena que s’hi ha instal·lat dona molta seguretat. Al llarg del recorregut haurem de fer petites grimpades i desgrimades, senzilles, però on l’ús de les mans és necessari. Llevat del tram brut que accedeix al camí del Tancat, la resta es fa per camins i senders fressats i majoritàriament fitats

Accés al punt d’inici: Aparcarem el cotxe a la zona habilitada per visitar la cartoixa d’Escaladei, tot i que amb un 4x4 podem arribar fins al Collet, on hi ha espai de sobres, però penso que no val la pena, ja que és una zona de trànsit agrícola

Ruta vinculada: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montsant-escaladei-grau-de-la-guineu-grau-de-lenderrocada-grau-de-lescletxa-73772220