La Cogulla per la Pietat, Graus de l’Escletxa, Enderrocada i Ase i Coves Roja i dels Lladres des de la Cartoixa d’Escaladei

Fantàstica ruta pel Montsant en la que partint des de la Cartoixa d’Escaladei (s.XII) ens acostarem fins l’ermita de la Pietat (s.XVII) i desprès guanyarem les cingleres fent pas per la Cova Roja i l’aventurer Grau de l’Escletxa, on caldrà fer alguna grimpadeta. Continuarem carenejant la Serra Major passant pels poc definits cims de la Punta del Boter (1009m) i la Punta Alta del Boter (1051m) fins el Portell del Punt d’Espera, des d’on ens acabarem d’arribar al panoràmic i destacat cim de La Cogulla (1063m). Continuarem carenejant una bona estona fins el Pla de les Argelagues, on davallarem per un grauet fins el Mas de l’Extrem i la Cova dels Lladres, inici de la baixada pel Grau de l’Enderrocada que ens deixarà en el Mas de Forçans i les seves vinyes. Per tancar el cercle caldrà pagar el petit peatge de la baixada pel Pas de l’Ase, un curt grauet a dia d’avui envaït per la vegetació (el tram brut son nomès uns 0.2km) que ens obligarà a posar-nos pantaló llarg fins abastar el cómode Camí del Tancat, que travessant la Costa de la Vinyeta ens retornarà a l’inici.

***RECORREGUT: Cartoixa d’Escaladei-El Collet-Ermita de la Pietat-Forn del Rosalí-Collet de l’Hort-Cova Roja-Grau de l’Escletxa-El Cairat-Punta del Boter (1009m)-Punta Alta del Boter (1051m)-Portell del Punt d’Espera-La Cogulla (1063m)-Portell del Punt d’Espera-Portell de la Cova del Noguer-Pla de les Argelagues-Grauet del Mas de l’Extrem-Mas de l’Extrem-Racó de l’Extrem-Barranc de la Martorelia-Cova dels Lladres-Grau de l’Enderrocada-Mas de Forçans-Mas Nou del Barranc de l’Àliga-Pas de l’Ase-Camí del Tancat-Costa de la Vinyeta-Oliverar de Sant Antoni-El Collet-Cartoixa d’Escaladei.

***CRONICA: Des de l’aparcament de la Cartoixa d’Escaladei (s.XII) seguim una pista que surt al NO i voreja el recinte de la cartoixa deixant-la a la nostra dreta. En acabar de vorejar la cartoixa trobem una bifurcacio senyalitzada on seguim cap al “Grau de l’Escletxa” pel cami-pista de l’esquerra, que regira al S uns pocs metres i tot seguit arribem a la cruïlla de camins no senyalitzada de El Collet: pel cami de l’esquerra (E) tornarem, aixi que seguim la pista-cami de la dreta (N, senyals GR) tot dirigint-nos cap a les cingleres de la Serra Major per terreny obert entre vinyes i ametllers. Poc mes amunt, en arribar a un revolt formigonat, deixem la pista i prenem un sender fressat a la dreta (senyals GR) cap a la “Pietat” que continua pujant amb tendencia al N fins arribar ben aviat a l’ermita de la Pietat (s.XVII), en estat ruïnos i envoltada de grans plataners. L’ermita esta construïda a sobre d’una font-manantial protegida per una gran volta i feia les funcions d’una mena d’hospital de la cartoixa. Des de l’ermita seguim un cami habilitat amb esglaons rudimentaris de fusta (NO, senyals GR) que puja fent alguna ziga-zaga passant al costat d’un antic pou (es veuen restes de canalitzacions d’aigüa) i despres fent un traçat mes directe al NO que aviat ens porta a una pista emporlanada on trobem el Forn del Rosalí. En aquest punt deixem els senyals GR i seguim aquesta pista emporlanada a la dreta uns pocs metres fins trobar a la dreta la continuacio del sender, que continua pujant al NO i despres al N. Poc mes amunt travessem una pista i seguim pujant pel sender, que aviat tomba a l’O i acaba sortint a la cruïlla de camins senyalitzada del Collet de l’Hort. Seguim cap al “Grau de l’Escletxa” per un sender fressat (senyals grocs) que puja al NO, cap a les cingleres. Un cop arribem al peu dels cingles ens desviem uns pocs metres a la dreta per un corriol fins la raconada que forma la gran balma de la Cova Roja (on hi han moltes vies d’escalada) i despres reprenem el sender fressat (senyals grocs), que a partir de la cova continua pujant a l’O i aviat ens fa passar per una canal on cal fer alguna grimpadeta (Iº o Iº+). Superada la canal seguim pujant pel sender un xic mes (SO) fins abastar una lleixa una mica penjada per la que seguim al SO resseguint les parets fins un punt on la lleixa finalitza i trobem una escletxa que trenca el cingle, es el Pas de l’Escletxa, pas que dona nom al grau. Per entrar a l’escletxa cal fer una facil grimpadeta (Iº) i, just en sortir de la mateixa, cal regirar a la dreta en un pas un xic penjat pero que esta perfectament equipat amb un cable com a passama. Tot seguit cal pujar uns metres mes per una zona costeruda de rocater que te habilitats una mena d’esglaons picats a la roca per facilitar la pujada fins abastar una lleixa superior per on continua el sender (senyals grocs) al SO novament a frec de cingle fins arribar poc despres a El Cairat, punt on guanyem les cingleres definitivament. En aquest punt girem a la dreta (NE, senyals grocs) i tot seguit cal superar un resalt rocos fent una facil grimpadeta (Iº+, bons agafadors). Passat aquest resalt trobem un indicador que ens convida a seguir cap a la “Punta del Boter” per un corriol (senyals grocs) que continua carenejant al NE per terreny obert i amb vistes. De seguida fem un pas entre roques i poc despres ens desviem a la dreta del corriol uns pocs metres per passar pel capdamunt de la Punta del Boter (1009m), un cim poc definit pero amb una vista força amplia. Des del cim seguim pel capdamunt de la carena (NE, senyals grocs) força planers fins que trobem una petita cova-balma a l’esquerra, punt on deixem momentaneament el corriol “principal” dels senyals grocs (que tampoc passa per la Punta Alta del Boter) i ens acabem d’apropar a aquesta balma poc fonda que ens podria servir d’aixopluc (al costat d’aquesta hi ha una altre de mes petita). Des de les petites balmes seguim una senda (NE) que continua pujant un xic mes per la carena fins coronar la Punta Alta del Boter (1051m), un cim sense carácter i aplanat. Baixem del cim pel fil carener (N, NE) i de seguida reprenem el corriol que portavem (senyals grocs), que reprenem fent un curt tram al N que aviat ens deixa en el Portell del Punt d’Espera, on trobem una cruïlla de camins senyalitzada. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que encetem pujant per la carena una mica mes al NE fins assolir el cim de La Cogulla (1063m), aquest si un cim amb “cara i ulls” coronat per un vertex geodèsic i des d’on gaudim d’una excel·lent vista de 360º. Havent gaudit del cim desfem el breu tram de cami (uns 0.3km) fins el Portell del Punt d’Espera i ara seguim indicacions cap a la “Serra de Cabaçers” per un corriol (senyals grocs) que surt al SO. Inmediatament aquest corriol es bifurca: seguim el de la dreta (senyals grocs), d’inici a l’O pero rapidament es redreça al SO tot resseguint d’aprop la carena fent una lleugera davallada. No triguem a arribar a un collet on s’hi forma una bifurcacio, tots dos acaben confluint mes endavant, pero natros seguim el de la dreta (SO, senyals grocs, el mes fressat), que sempre per la carena de seguida ens porta al Portell de la Cova del Noguer, on trobem una bifurcacio poc evident. Aquí seguim el corriol que continua carenejant (SO, senyals grocs), poc despres passem al costat de les ruïnes d’una construccio o tancat, carenegem una mica mes en lleugera davallada i despres flanquegem una mica per l’esquerra de la carena fins arribar a l’amplia clariana del Pla de les Argelagues (indicador). En aquest punt seguim les indicacions cap a “Cabacés” seguint el corriol (senyals grocs) que continua carenejant força de pla al SO i, poc despres, a l’alçada d’unes fites, deixem aquest corriol fressat i els senyals grocs (que continuen a l’O) i prenem un corriol ben fitat a l’esquerra (SO) que comença a davallar resseguint una careneta que es despenja de la carena principal. De seguida aquest corriol (fites) deixa aquesta careneta i regira cap a l’esquerra a la mena d’un grauet tot redreçant-se al S i passant al costat d’algunes agulles o morrals fins arribar al Mas de l’Extrem (indicador). Del costat N/NE del mas surt un corriol que davalla a buscar el Barranc del Racó de l’Extrem tot fent un traçat sinuos, un cop al barranc el travessem i a l’altre banda el corriol (fites) puja un xic al SE pel vessant esquerra del barranc per tot seguit comença a davallar de nou, superem un parell de petits i facils ressalts rocosos (com a molt cal recolçar alguna ma) i aviat el corriol tomba a l’E i davalla fent un traçat directe tot flanquejant les cingleres fins arrribar al llit del Barranc de la Martorelia. Tal com arribem tombem a l’O i seguim un moment el llit del barranc (senyals blancs i fites) i, tot seguit, el deixem (rapidament el barranc esdeve força abrupte) i seguim un corriol (O, senyals blancs i fites) que ressegueix el vessant dret del barranc. Segons avancem el Barranc de la Martorelia ens queda cada vegada mes enclotat a la nostra esquerra i no triguem a arribar a la gran balma de la Cova dels Lladres. Des de l’enorme balma encetem el Grau de l’Enderrocada tot seguint un corriol (senyals blancs i fites) que primer fa un flanqueig força planer dels cingles al SO fins que, al costat d’una agulla força singular, el corriol davalla mes marcat tot recolçant alguna ma puntual en un parell de facils i petits resalts rocosos. Passats aquests petits ressalts fem un nou tram flanquejant els cingles al SO en suau baixada fins un punt on sembla que no hi ha continuacio. Aquí cal davallar recolçant alguna ma per salvar un petit ressalt rocos i despres ja davallem amb tendencia al S (senyals blancs i fites) per un corriol costerut i erosionat que va fent un traçat força sinuos. Mes avall, quan apareixen els arbres, el corriol perd inclinacio i seguim davallant (S) fins abastar un cami-pista mig abandonat, que seguim a la dreta (S) apenes uns metres fins sortir tot seguit a una pista on conectem amb el GR i trobem un plafo de la regulacio de l’escalada i un indicador. Seguim aquesta pista a l’esquerra (S/SE, senyals GR) tot revoltant el Mas Forçans i les seves vinyes i aviat els senyals GR ens conviden a deixar la pista per un sender fressat a l’esquerra que s’enfila fent alguna llaçada i rapidament agafa tendencia a l’E fins sortir mes amunt a una pista. En aquest punt deixem els senyals GR (que continuen per la pista a l’esquerra) i seguim per una pista mes secundaria que continua a l’E/SE (on trobem antics senyals del GR, que fa uns anys passava per aquí). De seguida la pista es redreça al S i fa una pujadeta que ens deixa en un collet, al costat del qual trobem la casa del Mas Nou del Barranc de l’Àliga. Travessem el collet i encetem la baixada pel grauet del Pas de l’Ase, incialment per un corriol evident pero una mica embardissat que dibuixa un parell de llargues llaçades ben traçades. Poc mes avall trobem una bifurcacio poc evident on prenem el corriol que davalla a l’esquerra (S/SE, senyals GR vells i fites), fent un traçat mes directe i segons baixem cada vegada mes envaït per la vegetacio i el matollar fins que practicament desapareix (el tram mes brut son uns 0.2km). Amb aquestes sort que rapidament desemboquem en un cami-sender (Camí del Tancat), que seguim a l’esquerra (NE) tot travessant la Costa de la Vinyeta en un traçat força planer i veient sempre davant nostre i a certa distancia la Morera de Montsant. Mes endavant se’ns incorpora per la dreta una pista secundaria i natros seguim en la direccio que portem (NE) fins arribar al camp d’oliveres de l’Oliverar de Sant Antoni, on prenem una pista que amb tendencia a l’E de seguida ens deixa en la cruïlla-collet coneguda de l’anada, des d’on desfem els 0.5km de cami conegut fins l’aparcament de la Cartoixa d’Escaladei.

***NOTA: Durant el recorregut cal fer alguna fàcil grimpadeta (Iº o Iº+) i algun passatge una mica penjat o aeri en el Grau de l’Escletxa, així com algunes recolçades de mà aïllades en la baixada pel Grau de l’Enderrocada, aquestes “dificultats” son molt fàcils per gent habituada pero poden ser difícils per gent molt poc experimentada. Gairebé tota la ruta transita per corriols i senders força fressats i senyalitzats, nomès els ùltims 0.2km de la baixada pel Pas de l’Ase es per un sender envaït per la vegetació, tot i que encara es poden veure els antics senyals del GR que no fa tants anys baixaven per aquest grau avui dia quasi desaparegut i que ens obligarà a posar-nos pantaló llarg una breu estona. L'alçada mínima de la ruta són 442m, no la que diu wikiloc de 0m.

***ALTRES RUTES PEL PARC NATURAL DEL MONTSANT:

-“Ermites de St Salvador, Foia i St Roc i Coves Altes, de la Palla, dels Casaments, de la Roba i d’en Ximet desde Cabacés”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20196710

-“La Cogulla i Coves de la Columna, Escolania, Falconera, Borja, Ascla i Racó del Teix des del Pantà de Margalef”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11407443

-“Roca Corbatera pels Graus del Carabassal, Montsant, 3 Esglaons i Barrots, St Joan de Codolar i la Cova Santa”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11460615