La Coma-Puig D´Ou-Resclusanys-El Talló-Sant Andreu de Porreres

Ruta circular a peu per la comarca de La Garrotxa, a La Vall del Bac.

Sortida i arribada des de la carretera, al pont del torrent de Porreres, sota la casa de La Coma.

Accés al punt de sortida, de Sant Jaume de Llierca a Castellfollit de La Roca, agafem, poc abans d´arribar a Castellfollit, carretera a la dreta que puja al poble d´Oix, en poca estona i poc abans d´arribar al restaurant de Can Bundancia, trobem a l´esquerra una indicació per anar a La Vall del Bac, agafem una pista estreta i asfaltada i en uns vint minuts arribem al pont que creua el Torrent de Porreres, deixem el cotxe a la vorera dreta on hi a un petit aparcament.
La ruta surt del pont del torrent de Porreres i segueix en sentit horari, passant per la casa de La Coma, el coll de Creuers, el Puig D´Ou, el Portell de Les Roques, Les Colladiques, Resclusanys, El Talló, la casa El Triadú, Coll del Triadú, Sant Andreu de Porreres i torna al pont del torrent de Porreres.
Creuem pel pont el torrent de Porreres i agafem a la dreta pista forestal direcció Nord, creuem una porta de ferro i trobem una cruïlla de pistes, agafem a l´esquerra, pugem a la casa de La Coma (en runes), a l´esquerra de la casa pugem per un camí direcció ponent, poc desprès, girem a la dreta, altre vegada a Nord i pugem decididament per un corriol poc definit, però marcat amb fites, passem per unes llastres de pedra calcària anomenades la paret del cingle, continuem amb forta pujada pel mig d´una roureda, passem pel coll de Creuers, comencem a trobar bonics miradors de la Vall i desprès arribem al puig de L´Ou, un modest puig de poca alçada però amb unes espectaculars vistes, al Nord podem veure el Pirineu, des del Puigmal al Canigó i per la vessant Sud, podem veure des del Montgrí i la costa, el Montseny, Puigsacalm, Berguedà, Ripollès i fins al Taga.
Comencem una dreta baixada a un collet per camí poc definit, continuem baixant fins a trobar una cruïlla de pistes, el Portell de Les Roques, agafem la pista de la dreta seguint direcció Llevant, a sota nostra a la dreta tenim uns grans faigs i la font de Resclusanys, arribem a Les Colladiques, aquí, seguim a l´esquerra una pista vella creuant els prats fins a la casa de Resclusanys (en runes). Baixem a creuar el torrent de Porreres i enfilem per l´altre vesant, direcció Sud i pel mig de prats sense camí aparent, quan deixem el prat i arribem a l´entrada del bosc, busquem el millor pas, entre mig d´arbres caiguts, per guanyar alçada fins a trobar un camí més fresat i marcat, el seguim direcció Sud-Est, trobem un bonic faig centenari, un xic més amunt trobem un altre faig, aquest no tan gran, ara girem a la dreta direcció Ponent i en poca estona arribem dalt el cim del Talló. En el punt més alt d´aquest puig hi ha una fita gran de pedres però l´espessa vegetació de boixos no ens deixen gaudir de bones vistes, tenim que baixar uns metres per trobar una zona de prats neta de vegetació per tenir un preciós mirador, tan del Pirineu com de la Vall. Desprès d´haver fet unes quantes fotos, baixem per la vesant solana Sud-Oest, el camí de primer, es força dret i poc definit, passem per una font, avui no raja aigua, continuem baixant i poc a poc el camí, més marcat, es fa menys dret i mes llevador, arribem a la casa El Triadú (també en runes), girem a l´esquerra i passem el coll del Triadú, girem a la dreta i en poca estona baixem a Sant Andreu de Porreres. Aquí va una mica d’història, Porreres ja era conegut l'any 904 però no s'esmenta el Sant. L'any 946 Sant Andreu de Porreres ja era conegut com a límit d'una finca que limitava amb Sant Feliu del Bac, llegada per Goifred al monestir de Camprodon. L'any 977 el bisbe Miró donà l'església a Sant Pere de Besalú. La primera visita pastoral documentada és de l'any 1329, feta pel bisbe Gascó de Moncada, que manà cobrir l'església fent-hi un teulat. A la visita pastoral de l'any 1738 es manà allargar l'església pel costat del presbiteri trencant l'arc triomfal. Antigament es venerava una talla romànica de Santa Maria possiblement perduda durant la guerra civil. Fins a l'any 1936 s'hi varen exercir les funcions parroquials.
Passada l´ermita, agafem a l´esquerra un camí vell, d´aquells de tota la vida, i baixem pel mig d´una bonica roureda, quan ens acostem al sot ho trobem força brut, ple d´arços, finalment, arribem a una pista forestal que seguim de baixada i en poca estona arribem al pont on fa unes hores hem començat la ruta.
Durant la ruta passem per boscos, a la part solana, domina la roureda, i l´obaga, el faig, el boix i el pi. També trobem prats de pastura i varies cases pairals, algunes d´elles, malauradament en runes.
La ruta he posat dificultat mediana, per la forta pujada al puig D´Ou i per algun tram de camí aperdurat.