La Cometa (Montagut) -Santuari de la Devesa--Baumes de Caixurma-Castellfollit de la Roca-Castell de Montagut (ermita del Cós)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Avui ens hem desplaçat fins Castellfollit de la Roca per visitar dos belles ermites, malgrat que estan molt a prop una de l’altre, ambdues estan sobre dos tossals i separades per una vall, a més de tafaneja per les baumes de Caixurma, un conjunt d'esquerdes entre grans blocs, que formen curiosos passatges subterranis.
Deixem els cotxes al aparcament del restaurant Can Suru, situat a la urbanització de La Cometa (Montagut) i a on després de caminar, dinarem. Baixem el carrer de Sant Grau fins travessar la carretera N-260z (carretera d’accés a Castellfollit de la Roca) i la autovia d’Olot (A-26), per un pas soterrat, seguint per una estreta pista asfaltada en direcció Els Angles. Passem sobre el Fluvià i a continuació agafem una pista de terra (dreta) amb un pal informatiu del camí a seguir amb indicacions de la xarxa de camins Itinerannia i amb marques de pintura groga d’aquesta xarxa que ens conduiran tot el camí.
El camí va pujant entre alzines i roures, a estones per camí ample, a estones per estrets i ombrívols corriols que ens fan guanyar alçada progressivament i sense descans fins arribar a la explanada on es troba el Santuari de la Mare de Déu de la Devesa...El nom de Devesa sembla que està relacionat amb el lloc on hi ha el santuari, en un replà muntanyenc apte per al pasturatge i des del que tenim unes esplèndides vistes sobre l’alta garrotxa i els Pirineus
El temple té una estructura primitiva, d'època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI. Té una única nau amb un absis semicircular (amb finestreta inclosa); a la façana de ponent hi ha una porta d'entrada adovellada, amb dos arcs en gradació, així com el campanar de cadireta que havia estat de doble obertura però, actualment, només en resta una.
L’indret és perfecte per fer una parada per esmorzar i agafar forces abans de continuar la ruta, aprofitant l’esplèndid dia i les taules i bancs existents.
Continuem la marxa, seguint les marques grogues d'Itinerànnia, per una pista de terra que ve de la masia de Santaló. El camí de baixada que ens portarà a les Baumes de Caixurma passa pel mig d'un bosc de pins i roures molt vells i és molt bonic de seguir. Trobem moltes fites de pedra, alguna d’elles podria passar com una petita escultura.
Arribem a la zona anomenada Les Baumes de Caixurma. Encara hi ha molts espais desconeguts i curiosos del nostre territori i les Baumes de Caxurma en son un exemple. Dins d’un bosc selvàtic trobem un caos de blocs de pedra que formen cavitats, La més important té uns 400 metres de recorregut i esta estructurada sobre dues galeries, més o menys paral·leles, que s’interconnecten en diferents punts. Això és degut a la distensió neògena (relaxació dels materials sotmesos a pressió) que tants terratrèmols va causar a la zona. El més important va passar el 1428 i va devastar tots els pobles de la Garrotxa.
Nosaltres, tan sol vàrem fer una petita descoberta, entrant per una boca de les cavitats i sortint per la més propera, deixant pels “espeleos” o pels més agosarats l’entrada a altres cavitats.
Seguim la marxa pel bosc, entre grans blocs de pedra fins travessar el Torrent de Santaló per un precari pontet. Tot seguit passem sobre les boques centrals dels túnels de la autovia A-26 d’Olot i poc a poc ens anem acostant a Castellfollit de la Roca, entrant per les Hortes.
Passem a tocar les restes del pont sobre el riu Toronell. Pont d’origen medieval que els diferents aiguats i guerres destruïren i que a mitjans del segle XX es va reformar, deixant l’aspecte actual, amb les restes dempeus de les bases i la part central feta al ferro i fustes (diferenciant l’antic i nou).
El camí passa a tocar la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca que té uns 300 m de llarg i fins a 54 m en el seu punt més alt. Arran del precipici s'hi assenta una filera d'habitatges. Alguns dels seus patis posteriors i algunes parts dels edificis s'han desprès a causa de l'erosió natural que ocasiona el riu Fluvià a la base de la cinglera, erosió que al seu torn impedeix l'acumulació de blocs caiguts. Ha estat originada per la superposició de dues colades de lava. La primera, de 350.000 anys, prové de la zona de Batet, des d'on es va escolar per la vall del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no ha estat datada, procedeix de la vall de Begudà, des d'on es va escolar per la vall del Toronell i va recobrir la colada més antiga.
Per travessar el Fluvià fem servir la passarel·la de fusta i al altre costat de riu, entre dos edificis (fàbriques?), traspassem una tanca de ferro i seguim camí pujant per unes escales, fins la carretera N-260z. Passat l’edifici que tenim al davant (dreta) hem de pujar per unes escales de pedra i seguir un corriol que passa pel costat de un dipòsit d’aigua municipal i fineix a un estret camí que ens portarà, tot seguint les famoses marques de pintura grogues de Itinerànnia a dalt el Cós, passant per una pedrera i trepitjant un sòl a estones empedrat que semblava tal qual com fet de la mà del home.
Tot xino-xano tardem una horeta en puja a dalt el Cós. A dalt es troba les restes del Castell de Montagut (o del Cós) que és un castell termenat documentat el 1070 pertanyent al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), enclavat a 612 m i data del segle XI. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Dempeus queda una torre circular i panys de muralla, prop el santuari del Cós. Flanquejant la porta d'ingrés al castell hom situa al pati d'armes, hi ha ubicada l'esglesiola de la Mare de Déu del Cos. Es creu que fou bastida damunt de l'església de Sant Pere, capella del castell, i que l'absis podria aprofitar una antiga torre circular de la fortalesa. A l'altre costat del pati i pel costat nord s'aixeca aquesta torre de base circular que fou restaurada al segle XIX en el decurs de la guerra Carlista. És coberta amb una teulada cupulada i s'hi construir una cisterna central. La forma general del castell és irregular per tal d'adequar-se al terreny.
No cal dir les impressionants vistes que es tenen des de dalt, aprofitant el magnífic dia que avui hem tingut, gaudim del espai, el paisatge i el sol una estona, abans de seguir camí.
Reprenem la marxa per rere la torre circular on un panell informatiu ens marca el camí a seguir cap a Montagut i la Cometa, seguint camí fins les ruïnes de la casa del Cós. El camí que baixa a Montagut, segueix recte, nosaltres prenem el camí que baixa a ran de la casa (dreta) i que ens deixa a la urbanització de la Cometa, a on unes hores avants havíem començat aquesta ruta.
No més ens resta dinar al restaurant Cal Suru i donar per finalitzada aquesta interesant sortida.
Nota: a causa de un problema familiar de la responsables del restaurant que es va haver de absentar, no puc valorar amb criteri el dinar d’aquest local, (els treballadors i varen posar ganes però faltava professionalitat)...tindríem que tornar per valorar.
Salut i bones caminades!!