La Conreria-Cementiri Empestats-Nou Pins-Ca l'Andreu-Fonts Fonoll, Sarau, Esquerda, Eucaliptus, Safareig-Turó Galzeran

Alberg de la Conreria

L'Alberg La Conreria és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL). És una edificació d'origen religiós de planta soterrani de grans dimensions construïda al voltant d'un claustre. Al segle XX es va annexionar un nou edifici i es va elaborar un nou pati interior. La seva façana principal és simètrica amb la porta d'entrada a l'eix central. Trobem una seqüència de finestres i sense elements decoratius. La teulada és feta amb teula àrab a dues aigües. En l'estructura de l'edifici trobem arcs, voltes i embigats de fusta. L'indret fou ocupat al segle XIII per un priorat de monges agustines que, el 1362 van traslladar-se a Barcelona, a l'actual Carrer de Montalegre. A començament del segle XV s'hi instal·len els cartoixans. Posteriorment és destinat a residència dels germans i a granja de conreu del monestir, d'on prové el nom de Conreria. Entre els anys 1940 i 1998 l'edifici albergà el Seminari Menor de Barcelona. Des del 1998 està cedit a la Fundació Pere Tarrés. L'edifici va ser reformat el 1568 i, de nou, el 1790. D'aquesta darrera reforma en són fruit el claustre i l'església.

Coll de Montalegre

Girem a la dreta

Oficina d'informació del Parc de la Serralada de Marina

Ctra. B-500, km 6
08391 Tiana
Tel. 933 956 33
Horari : de dilluns a divendres de 9 a 14 h

Girem a l'esquerra

Travessem la carretera i continuem pel corriol en pujada de l'altra banda, SL-C145

Seguim cap a la dreta

Cementiri dels Empestats

També conegut com a pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. L'any 1870 va arribar a Tiana, procedent de Barcelona, la primera expedició d'afectats pel tifus icteroide, més conegut com "pesta negra". L'Ajuntament de Barcelona va habilitar l'edifici de la Conreria i la Cartoixa de Montalegre, de propietat privada, com a hospital d'infecciosos. Davant la por dels vilatans per l'enterrament al cementiri local dels malalts que es morien, es va habilitar un terrenys a uns 200 metres de l'hospital per donar-los sepultura. Encara podem veure algun fragment de mur que el delimitava i una gran pedra de 2 metres de diàmetre, on s'aprecien les imatges d'un rellotge de sorra (símbol de la brevetat de la vida) i d'una calavera (símbol de la mort).

Sender SL-C145

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Vista panoràmica

Tiana i Montgat

Seguim cap a la dreta

Vista panoràmica

Tiana, Montgat, Badalona i Sant Adrià del Besòs

Seguim per l'esquerra

Cabana de vinya

Vista panoràmica

Alella, Tiana, Montgat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Barcelona, Collserola i La Conreria

Coll de Nou Pins

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

SL-C135

Turó de Ca l'Andreu o Turó dels Ginestells (433 m)

Vista panoràmica de la franja costanera des d'El Masnou, Alella, Tiana, Montgat, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Barcelona; i vistes cap a Collserola, la Conreria i la plana del Vallès.

SL-C135

Turó d'en Fàbregues de Dalt (330 m)

Vista panoràmica de 270 graus des del Montseny en la llunyania, el Montnegre, M;asnou, Alella, Tiana, Montgat, Badalona, Sant Adrià, Barcelona, Collserola, La Conreria i la plana del Vallès.

Girem a la dreta

Dipòsit

Mirador de Nou Pins o Mirador del Mediterrani

Vista panoràmica amb el Montseny en la llunyania, el Montnegre, M;asnou, Alella, Tiana, Montgat, Badalona, Sant Adrià, Barcelona, Collserola, i La Conreria.

Girem a l'esquerra

Corriol en baixada

Seguim cap a l'esquerra

Per Avinguda del Mil·lenari

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Els Ginestells

Els Ginestells

SL-C135

Torrent dels Ginestells

SL-C135

Girem a la dreta

Continuem per Carrer de Vallespir

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol paral·lel al torrent.

Seguim per l'esquerra

El Torrent del Fonoll és un dels entorns més verds i humits d'Alella. Aquest torrent està inclòs dins l'Espai d'Interès Natural de la Conreria - Sant Mateu i Céllecs i és de caràcter forestal gairebé en la seva totalitat (pineda al solell i alzinar a l'obaga). S'hi han detectat més de 135 espècies de flora diferents. Hi destaca la presència de nombrosos peus d'òlbia (Lavatera olbia), una malvacia pròpia dels torrents | rieres del Mediterrani, considerada molt rara a Catalunya i que està inclosa en el Pla de conservació de la flora vascular del Parc de la Serralada Litoral. També hi trobareu plantes especialitzades en ambients ombrivals i humits, com el càrex de bosc i les falgueres, entre d'altres.

Trencall

A la dreta, la Font del Fonoll. Després tornem a aquest punt i continuem corriol amunt.

Font del Fonoll

L'antiga font brollava al peu d'un magnífic plàtan, de capçada baixa, espessa i arrodonida, que encara hi és. La font actual, moderna, està desplaçada uns metres respecte a l'arbre. Es tracta d'una estructura d'obra vista de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret, de proporcions agradables, que queda desmerescuda per un broc metàl·lic excessivament senzill. L'entorn és agradable i ombrívol, amb diversos bancs i taules de fusta, encara que la font no sembla rajar gaire sovint. Segurament, la deu d'aquesta font és canalitzada fins al centre del poble. Antigament, des de les mines de Nova Alella, uns metres més amunt de la font, tot seguint el torrent, es canalitzava aquesta aigua fins al nucli urbà d'Alella per a usos domèstics i agrícoles. En ple segle XXI, si encara es fa ús d'aquesta aigua, serà en qualitat d'aigua grisa, per netejar carrers i regar parcs i jardins.

Seguim cap a la dreta

Pi Bord de Mas Coll

Aquest magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis), conegut popularment com a Pi Bord, fou declarat arbre d'interès comarcal i local pel Departament de Medi Ambient l'any 1988. Supera els 20 metres d'alçada i té una edat aproximada de 300 anys. Tot i no ser predominant, el pi blanc apareix disseminat dins d'altres formacions boscoses de la població.

Trencall

A l'esquerra cap a la Font del Sarau resseguint el torrent. Després retrocedim de nou fins a aquest punt i continuem pel SL-C135 amunt.

Font del Sarau

És un entorn poc visitat, bastant deixat i inhòspit. Tot i això, val la pena anar-hi per veure un dels sotaboscs més espessos del Parc de la Serralada Litoral. El torrent és humit, amb abundant bosc de ribera, troncs coberts de lianes i un esbarzeram que impedeix qualsevol aventura camp a través. El 2001 la font original va quedar colgada per unes esllavissades a conseqüència d'una plantació de vinyes que es va fer a la vessant de llevant del turó de Galzeran. El 2006 l'empresa Alella Vinícola va restaurar la deu i va recuperar el cabal de la font amb la instal·lació d'una canonada. Es va habilitar una estructura de captació d'aigua i es va recuperar també l'estructura i el safareig de la font. Només raja quan hi ha avingudes d'aigua, aquest fet fa que, si l'aigua baixa amb molta virulència (sobretot amb les tempestes de finals de l'estiu), la font quedi molt malmesa i s'hagi hagut d'arranjar diverses vegades. El seu nom, del Sarau, es deu al soroll que fa l'aigua del torrent quan baixa amb molta força.

Cova del Pi Bord o Vinya d'en Casals

Cova excavada en el sauló de secció circular, amb l'interior irregular utilitzada antigament com a barraca de vinya. Les barraques de vinya són vestigis de l'ús tradicional d'aquestes contrades, quan les vinyes s'estenien arreu. Tant si eren excavades directament al sauló com si eren construccions d'obra, s'utilitzaven per emmagatzemar les eines de la vinya, aixoplugar-se dels aiguats, o fins i tot per tancar-hi els ramats a la nit. Les seves dimensions són de 2'30 x 3 x 1'3 metres. La obertura està escapçada per l'eixamplament del camí i fa 0'8 x 0'8 x 1 metres.

Girem a l'esquerra

Agafem el corriol

Girem a l'esquerra

SL-C135

Seguim per la dreta

SL-C135

Font de l'Esquerda

La font es troba en un costat del camí, en un indret presidit per dos grans plataners. La font raja d'una mina, amb l'entrada antropitzada. L'espai exterior s'ha fet a partir de tallar la roca de granit i la construcció de murs de paredat laterals que sostinguin els marges. Cal baixar set esglaons irregulars de pedra treballada, però mal escairats, ja que la gruta es troba lleugerament esfondrada respecte del nivell exterior. L'obertura d'accés a la mina és de maons i la llinda recta, també de maons. El sostre de la mina està retallat a la roca. Té una profunditat de 5 metres i el canaló d'aigua està a l'esquerra. La font té dos naixements, un defrontal i un altre de lateral, les aigües dels quals es recullen en un sol rec que desguassa en el barranc que davalla de la Font dels Eucaliptus. Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn.

Girem a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

SL-C135

Girem a la dreta

Trencall

Seguim cap a la dreta per arribar a la Font dels Eucaliptus. Després tornem a aquest punt i continuem cap al que ara és la nostra esquerra.

Font dels Eucaliptus

Espai antropitzat a partir d'una font que raja d'una mina. La mina està tancada per una reixa de ferro; les parets són de paredat i la volta està feta amb revoltons. L'aigua raja per un galet de ferro que condueix l'aigua en un dipòsit de planta rectangular que entra dins el marge del terreny. Aquesta bassa o dipòsit estava protegida per una volta de maó pla, que es conserva en gran part. A l'altra banda de la font hi ha una construcció en forma de caseta. Cinc eucaliptus, algun força malmès, ornamenten l'entorn de la font i la singularitzen. És un punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.

Cabana de la Font dels Eucaliptus

És una construcció en forma de caseta de planta rectangular, amb la coberta de volta que s'endinsa dins el marge. La façana està feta de paredat mixt amb pedres i maons. A dins hi ha una llar de foc amb xemeneia d'obra i dos bancs de fusta a banda i banda. Hi ha una escala amb esglaons de pedra en el lateral esquerre. Antigament, la caseta era utilitzada com a refugi pels carboners de la zona. Avui, la caseta sembla ser utilitzada com a habitatge per algú.

Bosc de les Quatre Torres

Trencall

A l'esquerra cap a la Font del Safareig. Després tornem a aquest punt i continuem corriol amunt cap a la dreta

Font del Safareig

Petita bassa al costat del camí, feta de paredat mixt, amb maons i pedres irregulars, de planta rectangular (1 x 1'5 m). Està gairebé a nivell del sòl, només s'aixeca uns 30 cm. L'aigua raja per un galet de ferro des d'un lateral. En tres dels quatre costats s'aixequen murs de paredat, de contenció dels marges. És un punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.

Girem a l'esquerra

SL-C135

Cova doble dels ramats

Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una doble entrada o obertures. Té una amplada d'uns cinc metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. Les obertures tenen una amplada d'entre 60 i 70 cm. A la part central té un banc retallat en el sauló d'un metre de llargada. Era utilitzada per l'aixopluc del ramat d'ovelles quan plovia.

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

GR-92

Girem a la dreta

Corriol del Turó dels Frares

Bosc d'en Mates

Girem a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Pujada al cim del Turó d'en Galzeran, SL-C95

Trencall

A la dreta, uns graons de fusta encastats al terra indiquen l'accés al cim del turó. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista.

Turó d'en Galzeran (484 m)

També anomenat Turó de Can Mates , com se'l coneix localment, el Telègraf. Al cim del turó, hi ha un monòlit amb un vèrtex geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metre. Es feu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran. Abans que existissin el metre i el quilogram, cada poble o regió tenia les seves pròpies unitats de mesura, i això era motiu habitual de conflicte a l'hora de comerciar. L'any 1791, tot just acabada la Revolució Francesa, l'Acadèmia de les Ciències de França va decidir unificar totes aquestes unitats i establir-ne unes de noves, que es basarien en patrons universals. La unitat de longitud es va anomenar metre, i es va definir com la deu milionèsima part de la distància terrestre entre els pols i l'equador, és a dir, d'un quart de meridià terrestre. Com que la longitud dels meridians era fins aleshores desconeguda, l'acadèmia francesa va entomar el projecte de mesurar el meridià de París. Un vèrtex geodèsic és un punt senyalitzat que indica una posició geogràfica exacta. Formen xarxes de triangles que, en aplicar la trigonometria, permeten calcular la distància entre ells. Per mesurar el meridià de Paris, es va instal·lar una cadena de vèrtexs a dalt de cims amb bona visibilitat en el tram entre Barcelona i Dunkerque (nord de França), que serien els primers de Catalunya i d'Espanya. Després de 7 anys de projecte i 6 mesos de càlculs, l'any 1799 Napoleó Bonaparte va establir el nou sistema mètric decimal sota el lema: "Per a tots els pobles i per a tots els temps"; que va ser la base de l'actual sistema internacional d'unitats (SI).

Torre de vigilància anti-incendis Alfa

Mirador del Turó d'en Galzeran

Des del turó d'en Galzeran podem veure la panoràmica més àmplia de tot l'entorn i és el punt d'unió dels municipis d'Alella, Tiana i Martorelles de Dalt.

Seguim cap a la dreta

Corriol en baixada al peu de la torre

Tram de baixada molt pronunciada

Girem a l'esquerra

Continuem recte

Obviem el corriol de més a la dreta i la corba a l'esquerra del camí i continuem pel corriol en baixada recte.

Girem a l'esquerra

Continuem recte

Camí de la Cornisa

Seguim cap a l'esquerra

Can Katxot

Mas Po-Canyadó

El Mas Po-Canyadó, és una torre construïda a principis del segle XX, situada enmig del bosc i en plena Serralada de Marina, amb una estructura que recorda el conte de 'La caseta de xocolata', fet que convida a endinsar-se al fantàstic món dels contes. Actualment, està habilitada com a casa de colònies, i la seva distribució permet l’estada de tot tipus de grups. La poca distància respecte a Barcelona i la proximitat a la platja possibilita la realització d’activitats culturals i nàutiques. Disposa d’habitacions de 6, 8 i 10 places, d’un punt d’escalfament, d’un menjador i de sales d’activitats. La casa disposa d’un espai exterior tancat amb zones d’arbres i d’una terrassa.

Coll de Montalegre

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra