La Conreria, font: Sunyera, de Sant Domènec i el Cà i de la Teula, Toll de la Bassassa i turó d'en Galzeran o d'en Mates

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.

Aquesta excursió és una nova variant de les múltiples combinacions que podem fer per la Serralada de Marina,
Avui en concret, sota una lleugera roina tota l’estona, anirem a les fonts Sunyera, de Sant Domènec i del Cà, de la Teula i també ens aproparem fins l’amagat Toll de la Bassassa, i ja que ens ve de camí, de tornada passarem pel dolmen de Castellruf, el turó dels Frares i el vèrtex geodèsic del turó d’en Galzeran o d’en Mates.
És una excursió fàcil on combinarem la caminada per pistes amb bonics camins per dins del bosc.

De les tres fonts que visitarem, la única que no raja és la de Sant Domènec i del Cà, tot i que el paratge on es troba és molt ampli, bonic i cuidat, i a la font hi ha un bonic mosaic de ceràmica, perfectament conservat (perquè està protegit per una reixa), amb la data de 1769. De tota manera el mosaic actual no és l’original, ja que aquest estava totalment malmès i l’oncle d’en Joan Pera Abril en va encarregar una rèplica, i és el que actualment podem contemplar.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera B-500 fins el coll de la Conreria i del coll mateix girar a la dreta i seguir la pista fins arribar al final del tram autoritzat per a vehicles. Allí hi ha un espai per aparcar.

Comencem a caminar seguint la pista (GR92) una estona més, ara a peu, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal i el GR a la dreta i seguim la pista que segueix en línia recta.
A la tornada vindrem precisament per la pista que ara deixem a la dreta.
La pista que ara seguim ens porta a un petit collet on a l’esquerra, una mica amagada darrere uns arbres hi ha les ruïnes de l’antiga casa del guarda; amb unes finestres molt singulars.
Contemplem aquest bonic indret, amb un pi que convida a seure una estona i seguim la pista, poc després deixem a l’esquerra un trencant que ens portaria a la urbanització de Mas Corts. Més endavant deixem una nova cruïlla a la dreta, i la pista comença a perdre alçada.
Aviat arribem a una cruïlla de quatre pistes. Aquí hem de seguir la que baixa per la dreta.
Fort descens per aquesta pista que ens porta directament al bonic indret de la font Sunyera.
Font situada just a l’esquerra de la pista en una esplanada carregada de plataners i de grans pedres que a primera vista poden semblar taules, però que simplement son rocs.
Si el pi de la Caseta del Guarda convidava a descansar-hi, ara a la font Sunyera ja no tindrem cap excusa per no aturant-s’hi uns minuts.
Tornem a la pista i la seguim una vintena de metres més, ja que immediatament hi ha una cruïlla i hem de deixar la pista i seguir-ne una que surt per la dreta.
Molt poca estona seguirem aquesta nova pista, ja que després d’una pujadeta inicial la deixarem per a seguir un camí que arrenca per la dreta, fent un tomb de gairebé 180 graus.
Camí molt bonic i de poca pendent que ens porta fins la gran esplanada de la font de Sant Domènec i del Cà. És una llàstima que la font no ragi perquè tant la font com l’indret son molt bonics.
Tal com ja he comentat a l’inici, a sobre el broc de la font hi ha una ceràmica de rajoles, protegides per una reixa on hi ha la imatge del sant i una inscripció a sota que diu: “Tu ens vas donar llargament l’aigua de la saviesa, any 1769”, potser aquesta llegenda l’està salvant de les bretolades, tan freqüents pels mancats de la segona part de la frase.
L’ampli indret es complementa amb una antiga cabana-cova excavada directament al sauló de la muntanya i amb una gran taula de fusta.
Si ens hem resistit de descansar a la font Sunyera, ara “sucumbirem” a la de Sant Domènec.
Vista la font, seguim el camí una mica i hem d’estar atents a un poc marcat corriol que hi ha a l’esquerra.
En el fons aquest corriol és una drecera del camí, ja que aquest uns metres més enllà fa un tomb, i camí i drecera es retrobem molt aviat. Segueix una forta pujada fins que arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta i immediatament seguir el camí que s’enfila per l’esquerra.
Aquest camí ens deixa al camí que ve de la font del Ferro. En aquesta cruïlla, pràcticament invisible, encara hi ha un rovellat cartell que avisava de la proximitat de abelles (encara es pot llegir, si ens hi esforcem molt, els mots en castellà i català de “avispas” i abelles”).
També en aquesta cruïlla farem una curta anada i tornada al Toll de la Bassassa. Per anar-hi girarem a la dreta en direcció a la font del Ferro. Caminem poca estona per aquest camí, i quan aquest descriu una corba a la dreta en creuar una torrentera, hem de prestar atenció a un corriol mig perdut que surt per la dreta. Baixem uns metres per aquest corriol i immediatament entreveiem entre els arbres i la vegetació la paret de la bassa.
Bassa a la que arribem acte seguit.
L’indret del Toll de la Bassassa consisteix en una estreta bassa rectangular, amb una sola paret, ja que la resta la delimita la pròpia muntanya. És un indret perdut i invisible des del camí que passa pocs metres per sobre.
Actualment hi ha unes estaques en un costat.
Tornem al camí i refem els metres fins la cruïlla anterior i el seguim.
Pocs minuts després, fem una nova, curta i molt evident anada i tornada al recollit indret i bonic indret de la font de la Teula.
La font de la Teula està situada en una clariana on també hi ha un petit banc de pedra.
La font i la seva petita marmita estan a l’esquerra de l’indret, al costat contrari d’on hi ha el banc de pedra. És un bon indret per a tornar a fer una aturada.
Tornarem al camí principal que a partir d’aquí empren una forta pujada fins a desembocar en una pista més ampla i a pocs metres d'un coll i cruïlla de pistes.
Aquí hauríem de fer una nova anada i tornada al poblat ibèric de Castellruf, tot seguint el corriol que s’enfila per l’esquerra; però ara plou amb una mica més d’intensitat, i deixem per una altre ocasió el poblat; i seguim la pista per la dreta i pocs metres després arribem a un panell informatiu que ens explica una mica el dolmen de Castellruf; dolmen que està a escassos metres de la pista.
El dolmen i l’indret estan força ben conservats. Visitat el dolmen seguim caminant per la pista.
Molt aviat arribem a una nova cruïlla i seguim per l’esquerra i també pocs metres després arribem a una trencant. Ara hem de seguir un bonic camí que s’enfila per la dreta.
Arribem a un nou trencant, i també hem de seguir pujant pel camí de la dreta.
Quan el camí s’aplana, som al turó dels Frares, però el “cim” queda a uns deu metres a l’esquerra en mig del bosc.
Si volem anar-hi ens hem d’endinsar sense camí fins arribar-hi. El turó dels Frares de 466 metres d’alçada, no té cap mena de vista, ja que està voltat d’arbres.
Tornem al camí, que ara empren una lleugera baixada i arribem a una pista, que hem de seguir per la dreta.
Ara ja estem de nou encarats a la Conreria; aquesta pista ens hi portaria directament, però farem una petita variant.
Primer seguim la pista una estona, ja anem veient per damunt dels arbres la torre de vigilància del turó d’en Galzeran.
Quan arribem a la cruïlla amb la curta pista que hi puja, girem a l’esquerra i la seguim i en un parell de minuts ja son al replà de la torre.
Però primer girarem a la dreta i visitarem el vèrtex geodèsic de turó d’en Galzeran, de 484 metres d’alçada.
Un indret carregat d’història, ja que va servir per a fer les triangulacions per a determinar la longitud del metre. Una placa en recorda el bicentenari.
Vist el vèrtex i la vista, acabem d’arribar a l’esplanada de la torre, on hi ha tres bancs i un mirador sobre Barcelona i tota l’àrea que l’envolta.
Davant d’aquests bancs no fa gaires mesos no h havia vista perquè la tapava la vegetació, actualment s’ha netejat la zona d’aquesta vegetació, i la panoràmica sobre Barcelona i el Barcelonès és fantàstica; però incomprensiblement on abans hi havia vegetació ara està, principalment, ple de peles de mandarina. Dic “incomprensible” perquè em costa “comprendre” perquè vivim en una societat tan poc responsable.
Contemplada la panoràmica reculem uns metres per tal de començar a baixar pel fantàstic corriol que surt per la dreta.
És un corriol que baixa fent curtes giragonses en mig d’antigues i abandonades vinyes.
El camí s’acaba en arribar al coll de Nou Pins. Aquest collet és un important nus d’unió de camins i pistes. Nosaltres seguirem la pista de la dreta.
Aquesta pista és durant el seu recorregut una balconada sobre la costa.
Una estona després ens ajuntem amb el camí d’anada; camí que seguirem fins arribar novament al punt d’inici.

HORARIS:
De l’aparcament a la font Sunyera: 45mn
De la font Sunyera a la de Sant Domènec i del Cà: 10mn
De la font de Sant Domènec i del Cà al Toll de la Bassassa: 20mn
Del Toll de la Bassassa a la font de la Teula: 05mn
De la font de la Teula al dolmen de Castellruf: 15mn
Del dolmen de Castellruf al turó dels Frares: 10mn
Del turó dels Frares al turó d’en Galzeran: 15mn
Del turó d’en Galzeran a l’aparcament: 35mn
TOTAL: 2h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/02/la-conreria-font-sunyera-font-de-sant.html
O bé prement directament aquí sota a: "veure més"