La Conreria i 9 turons; del turó de Donadéu al turó d'en Galzeran; passant per la font de l'Amigó i l'ermita de l'Alegria

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.

Amb aquesta quarta i llarga excursió per la Serralada de Marina finalitzen les excursions concèntriques al voltant de la Cartoixa de Montalegre, prenent com a porta de sortida el coll de la Conreria.
L’eix central de totes quatre ha estat fer la circumval•lació de l’esmentat monestir, ja que hi ha moltes excursions que hi passen, però poques que hi donin la volta sencera.
Han estat quatre sortides on l’anella ha anat ampliant el radi i en conseqüència, el recorregut..

Així la primera anella, de 5 kms, es concentra pràcticament en rodejar l’esmentat monestir; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-circumvallacio-a-la-cartoixa-de-montalegre-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementir-63045384 ; on a part de la cartoixa, també anirem a la font de Sant Bru, al turó de Sant Bru i al cementiri dels Empestats de la febre groga del 1870.

En la segona anella, de 6,5 kms, ampliem una mica més el radi ja que també pujarem a dalt la carena; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-conreria-turo-de-fra-rafel-turo-de-lhome-cartoixa-font-de-sant-bru-turo-de-sant-bru-i-cementeri-63166999 ; i al recorregut anterior i afegirem els turons de l’Home i de Fra Rafel; però la “cirereta” d’aquesta excursió és unir la font i el turó de Sant Bru directament, sense recular i fer volta.

En la tercera excursió, de 12 kms, doblem al recorregut de l’anella i el radi de la circumval•lació, i hi afegim l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana i el turó d’en Galzeran. Però com a “cireretes diferencials” pujarem, sense camí a l’oblidat turó de l’Arbret; oblidat però amb molt bona vista; i a la Creu Peluda d’en Torres, de 466 metres d’alçada; un cim pràcticament desconegut, i sense gaire vista, però que és la cota més alta del municipi de Sant Fost de Campsentelles; com així ho esmenta la web de “turismevalles” ; vegis: http://www.turismevalles.com/ca/valles-oriental/sant-fost-campsentelles/ .
Vull recalcar i remarcar, que el punt més alt del turó d’en Galzeran NO és el mirador i la torre de vigilància, sinó que el bonic i històric vèrtex, queda uns metres apartat de la torre.
Dic històric, perquè va ser un dels tres vèrtex de triangulació d’aquesta zona que es varen fer servir l’any 1794 per a mesurar la distància del meridià de Dunkerque a Barcelona, mesura que va servir per a definir la llargada del “metre” tal i com mesurem avui en dia. Els altres dos punts d’aquesta triangulació eren el Matagalls i el puig Rodó (Moià). Ho remarco, perquè la majoria d’excursionistes i ciclistes que van al mirador ignoren que a escassos metres hi ha aquest històric vèrtex, on a més hi ha una placa recordant l’any 1994 el bicentenari d’aquesta efemèride.

Ara en la quarta anella, tornem a ampliar el radi d’acció i el kms del recorregut arriben als 18.
És un compendi de les anteriors; però aquesta vegada l’ampliarem pel costat de ponent ja que a tots els llocs visitats anteriorment, a partir del turó de Fra Rafel, hi afegirem el turó de la Coscoiada ó Coscollada. Turó que a l’igual que amb el d’en Galzeran, el punt més alt no és on hi ha la torre de vigilància i el mirador; sinó que és una petita i insignificant elevació que hi ha al darrere de la torre, i on encara es pot veure el que queda d’un vèrtex.
Seguidament anirem fins el turó de Donadéu, encara més a ponent, i a partir d’aquí començarem a tornar, passant pel poblat ibèric del turó de les Maleses. Ens apartarem quatre metres per anar a l’indret del Pi Candeler, lloc completament emboscat.
Baixarem fins la font de l’Amigó, i d’aquí planejarem pel camí del Bosc, per a pujar al turó de l’Home, on ens retrobem amb els recorreguts anteriors.
Així en aquesta bonica caminada passarem per nou turons: Fra Rafel, Coscoiada, Donadéu, Maleses, Pi Candeler, de l’Home, Arbret, Galzeran i Creu Peluda d’en Torres; per dues fonts: de l’Amigó i de Sant Bru, per una ermita, la de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana i abans d’acabar ens aproparem al Cementiri dels Empestats de la febre groga del 1870.
Farem tota la caminada per pistes i camins, i només per a apropar-nos al turó de l’Arbret haurem de fer una mica el senglar, però seran només els metres inicials.
Així que combinarem, pujades, baixades i planejades, amb grans panoràmiques, que aniran canviant a mesura que avanci la nostra excursió, degut als constants canvis de vesant.
Des de tots els turons que visitarem tindrem grans vistes sobre el mar i la costa; però des del turó de Fra Rafel, del de les Maleses, i en menor mesura des del turó de l’Home la vista a més a més s’amplia a gran part del Vallès i de muntanyes llunyanes com Montserrat, La Mola de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Montseny i el encara més llunyà Pirineu, d’on veurem el Puigmal, principalment si està nevat.

Iniciarem l’excursió des de l’aparcament que hi ha al davant de l’alberg de la fundació Pere Tarrés a La Conreria, a poc metres del coll de Montalegre ó de la Conreria a la B-500.
Inicialment seguirem una ampla pista que surt per la dreta. Exactament en surten dues; nosaltres seguirem per la que frega la paret de l’alberg.
Pocs metres després la deixarem per a seguir un camí que puja per l’esquerra.
També poca estona, per a seguir-ne un altre que surt per la dreta.
Nova cruïlla, on també seguim per la dreta. Seguim trobant trencants; el proper també a la dreta, aquí deixem les marques de GR; i a continuació a l’esquerra.
Forta pujada per aquest darrer camí.
En aquest inici de l’excursió i al voltant de la Conreria hi ha molts camins, i per això en aquest tram hi ha diverses ramificacions.
Després d’aquesta forta pujada el camí arriba a una inflexió del terreny, d’on surt un camí a la dreta que segueix pujant.
Aquest camí ens porta a dalt la carena, indret on hi ha un mirador natural; seguim el camí, que ara gira a la dreta.
Poca estona després hem d’estar amatents a un discret corriol que surt per la dreta i que en un parell de minuts ens deixa dalt del turó de Fra Rafel, de 413 metres d’alçada.
Si ens pensàvem que aquest seria un turó emboscat, anàvem errats, ja que la part del cim és una plataforma rocosa, amb una vista extraordinària de 360 graus. És el punt des d’on, en dies clars, es veu el Puigmal.
Un indret per a fer-hi una primera aturada.
Feta l’aturada, sortim del turó per l’altre costat, i un nou corriol ens deixa en un minut mal comptat al camí que seguíem i que hem abandonat momentàniament per acabar de pujar al turó.
Seguim el camí, i després d’una forta i curta baixada ens trobem en un petit collet.
Aquí tenim dues opcions, per la dreta un curt corriol ens portarà en un minut a una pista, just al costat d’una antena de telefonia.
Si seguim el camí, també hi acabarem sortint, però més endavant.
Evidentment preferim caminar per camins que per pistes; així que seguirem pel camí, que ara fa una pujada, per a després emprendre també una forta i curta baixada que ens deixa a la pista abans esmentada, a l’indret del coll de Fra Rafel.
Ara seguirem aquesta ampla pista carenera fins el turó de la Coscoiada, de 464 metres d’alçada, ó Coscollada; tal com he esmentat abans el punt més alt no és la plataforma on hi ha la torre de vigilància. Des del punt més alt es veu el Vallès, el Pirineu, la Mola i Montserrat; mentre que des de la torre es té una amplia vista de Barcelona i de la costa, tot i que des de on hi havia un vèrtex també es veu.
Deixem la Coscoiada, seguim la pista uns metres i la deixem per a seguir un camí per la dreta, que en realitat és una drecera que ens porta directament al coll de Lliçà.
D’aquí podríem anar directament al poblat ibèric; però primer anirem al turó de Donadéu. Per això girarem a la dreta i seguirem per la pista que ara entra a la part obaga de la muntanya. Arribem a una cruïlla on hi ha una torre d’alta tensió, i seguim la pista de l’esquerra.
Passem pel costat del quasi invisible inici de camí que ens portaria a Sant Cebrià de Cabanyes, indret on com a únic testimoni pot haver-hi una petita fita; vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-poblat-iberic-de-les-maleses-sant-cebria-de-cabanyes-font-avellaners-i-guineu-la-62620708 .
Quasi a tocar arribem a una cruïlla, on a l’esquerra arrenca un camí que seguirem, però primer seguirem uns metres més per la pista per tal d’apropar-nos al turó de Donadéu, de 402 metres, indret on hi ha una torre d’alta tensió, i amb poca visibilitat, però tot i així la vegetació encara ens permet tenir bones vistes parcials.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que havíem deixat. És un camí molt bonic per dins dels bosc que s’acaba bruscament en sortir directament a un extrem de les ruïnes del poblat ibèric de les Maleses.
Precisament des d’aquesta punta del poblat es veu el Pirineu, principalment si està nevat. És un indret amb molt bona vista, i amb moltes restes de l’assentament ibèric, que consistia amb un carrer principal i les cases a cada costat. Encara hi ha molt per desenterrar, i de tant en tant s’hi van fent petites excavacions que van traient a la llum més restes d’aquestes edificacions.
Travessem el poblat de punta a punta i seguim el camí de l’altre costat.
Aviat arribem a una cruïlla, on seguirem recta.
Abans vaig fer una “incursió” tipus “senglar” per l’esquerra per a veure que era exactament l’indret del Pi Candeler; però està totalment emboscat.
Així que seguim el camí, que aviat empren una forta davallada que ens deixa al límit de la pedrera de la Vallensana.
Indret on enllacem amb el camí de Sant Pere de Reixac. Girem a l’esquerra i acabem sortint al coll de la Malesa, on ens trobem amb la pista que ve del coll de la Vallensana.
Nosaltres simplement travessarem aquesta pista per tal de seguir el camí que ens acaba baixant fins el bonic indret de la font de l’Amigó.
Font que pràcticament sempre raja.
En aquest moment portem ja una tercera part del recorregut, i l’indret es mereix una bona aturada asseguts al pedrís del costat de la font.
Reprenem la marxa seguint el camí que planeja a mitja muntanya. És el camí del Bosc, amb grans vistes sobre la costa; inicialment en aquest camí hi ha moltes cruïlles; però hem d’anar seguint les que planegen, tenim com a referència el turó de l’Home, sempre evident per la torre d’alta tensió que hi ha al costat (i per la que hem d’acabar passat).
En un d’aquests trencants, vaig agafar el que “no tocava”, per sort ho vaig veure aviat i no vaig fer gaire marrada.
El bonic camí del Bosc acaba desembocant en la pista que puja des del Tanatori de Can Ruti.
Ara seguirem aquesta pista per l’esquerra fins arribar al coll del turó de l’Home.
Però sense acabar d’arribar-hi hem de girar a la dreta per a seguir una curta pista secundària que s’acaba al peu de la torre d’alta tensió abans esmentada.
Seguim el camí que segueix i en pocs minuts arribem dalt del turó de l’Home, de 363 metres.
Un altre gran mirador; però la vegetació amaga la vista de la Cartoixa, i només hi ha un sol punt des d’on la podem contemplar.
Sortim del turó pel costat contrari, on segueix un camí, que en forta davallada ens porta al mirador del Mas Ram; però uns metres abans d’arribar-hi, en una cruïlla, girem a l’esquerra i per un curt camí acabem sortint a una pista. Seguim aquesta pista que desemboca en la pista que havíem deixat pocs metres abans d’arribar al coll del turó de l’Home.
Ara la seguirem baixant fins el proper revolt, ja que en aquest indret arrenca un molt bonic camí que va baixant fins enllaçar amb una pista.
Seguim una desena de metres, per l’esquerra, aquesta pista, ja que immediatament després hem de girar a la dreta per a seguir un nou camí que ens acaba de baixar fins el fons de la riera de Montalegre.
Pràcticament en arribar a la riera ens trobem amb una cruïlla, on fem una anada i tornada perla dreta fins la font de Sant Bru.
En pocs minuts som a aquesta oblidada font, a la que poca gent hi acaba de baixar, tot i haver el camí principal a pocs metres. És una font que normalment raja, però l’indret es va emboscant irremeiablement degut a que no hi ha cap mena de manteniment i les canyes i els esbarzers ja impedeixen arribar fins la mateixa font.
Vista la font tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que ens porta a l’entrada del mas Sent-romà i a la seva pista d’accés.
Seguim per aquesta pista, passem per sota l’arcada de l’antiga entrada a la finca i l’anem seguint fins arribar pràcticament a la carretera B-500.
Aquí podem fer una curta anada i tornada al turó de l’Arbret. Anada i tornada tipus senglar durant els primers metres.
Abans d’arribar a la carretera hem de buscar l’indret que ens sembli més viable per a enfilar-nos pel marge de la dreta, ja que no hi ha un camí clar.
La curta pujada a aquest turó consisteix en anar superant un parell o tres d’antics marges dels bancals que hi ha havia, i que suposadament eren d’antigues vinyes.
La part inicial és la més embardissada, però superats aquests bancals, el terreny és més net i de bon caminar.
Així arribem al turó de l’Arbret, de 184 metres d’alçada. Contra els que ens podíem pensar, és força ampli i ens permet gaudir de bones vistes, ja que a sota mateix hi ha unes vinyes, i per tant el terreny és obert; també tenim molt bona vista del turó de l’Home, vist des d’una perspectiva nova.
També hi podem fer una “paradeta” asseguts a la part solana tot contemplant la costa.
Tornem a desfer el “no camí” fins a sortir de nou a la pista.
Ara tornem a tenir dues opcions. Una potser la més fàcil, però la menys recomanable, és acabar de sortir a la carretera B-500 i seguir-la.
Però hi ha una segona opció que ens estalvia caminar per la carretera, i tant sols haurem de creuar-la.
Hem de desfer uns metres per la pista de can Sent-romà i enfilar-nos pel marge, perquè encara que no ho sembli, allà hi ha un camí, molt difuminat als primers metres, però perfectament marcat la resta.
Aquest camí ens porta directament a l’esmentada carretera, i que només haurem de travessar, ja que de l’altre costat arrenca un curt camí que ens deixa a les primeres cases de Tiana, just on acaba el carrer Ítaca. Per cert un indret on hi ha un bon aparcament, i que també pot set una bona base per a començar aquest itinerari.
Ara ja hem fet dues terceres parts del recorregut. Seguim el curt carrer Ítaca, girem per l’avinguda President Companys, arribem a la riera de Tiana, on girem a l’esquerra i immediatament emprenem la forta pujada que fa el carrer Dc Fàbregas i acabem sortint a la carretera de Tiana, girem a l’esquerra uns metres i seguim, ara de baixada, per carrer de la Baixada d’en Gosc que enllaça amb el camí del cementiri; camí que seguirem i que ens portarà directament a l’ermita o església de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana.
Un indret amb una petita placeta al davant, amb una font i bancs de pedra.
Òbviament aquí també hi farem una bona aturada, i més sabent la pujada que ens espera a continuació.
Doncs això, recuperem forces i ens posen novament en moviment, ara revoltem el cementiri per darrere i en la propera cruïlla girem a la dreta i comencem a caminar per una pista.
Pista que aviat comença a guanyar alçada en fortes rampes; normalment les pistes que guanyen força alçada ho fan fent llaçades, però aquesta ho fa directament, amb només mínims revolts obligats per la forma de la muntanya.
És una llarga pujada que s’acaba en arribar a un collet on hi ha un petit i bonic bosc de pins i que és una important cruïlla de camins.
Hem de travessar el collet i emprendre una nova pujada pel camí que surt davant nostre. No hi ha pèrdua perquè és l’únic que puja de tots el camins que hi ha en aquesta cruïlla.
També és una pujada forta, però molt diferent a l’anterior, perquè és un bonic camí que va fent curtes llaçades entre mig de terrasses de vinyes i pràcticament ni t’adones que estàs pujant.
Malauradament dona la sensació que les vinyes estan abandonades, però tot i així, és una pujada molt agradable, acompanyada de la vista que es va ampliant a mesura que van pujant.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a la pista d’accés a la torre de vigilància del turó d’en Galzeran i a escassos metres de la torre i de l’històric vèrtex, de 484 metres d’alçada.
Contemplarem primer el vèrtex i llegirem les plaques que hi ha, en una hi ha una breu explicació, i a l’altre és de l’any 1994 per a commemorar el bicentenari del mesurament del meridià.
Vist el vèrtex anirem a l’esplanada on hi ha la torre i un magnífic mirador del Barcelonès, i des d’on podem contemplar tot Barcelona, amb la muntanya de Montjuic, el port i tots els vaixells que hi ha a fora el port, esperant-se per a entrar-hi.
Contemplada aquesta panoràmica seguirem pel camí que arrenca just al costat del mirador, és a dir pel costat contrari pel que hi hem arribat.
És un camí de curta i forta baixada que ens deixa a la pista que recorre la carena des de la Conreria a Castellruf.
Seguirem aquesta pista per l’esquerra; però primer farem una anada i tornada al turó de la Creu Peluda d’en Torres; per anar-hi seguirem el marcat camí que comença just de davant mateix i que en menys de cinc minuts ens deixa dalt d’aquest turó, sense gaire vista, tret de la que ens deixa veure el tall del camí.
En un racó a la dreta hi ha una pedra amb una creu gravada, que ignoro si està relacionada amb el nom del turó.
Turó que amb els seus 466 metres d’alçada és la màxima elevació de Sant Fost de Campsentelles.
D’aquest indret surten tres camins i al menys dos dona la sensació que deuen acabar a la pista que hem deixat; però això potser serà un altre dia.
De moment tornem per on hem vingut i seguim la pista que ens retornarà a la Conreria.
En el primer revolt pronunciat a l’esquerra seguirem una drecera que arrenca del mateix revolt i que ens retorna a la pista uns metres més avall, després d’una primera baixada una mica pronunciada.
Retornats a la pista la seguirem fins molt a prop ja de la Conreria, abans d’arribar-hi prendrem un camí paral•lel per l’esquerra que durant una estona ens estalvia de caminar per la pista i que igualment ens deixa al darrere del restaurant del Cau.
Aquest camí també ens servirà per, en lloc d’anar a l’esmentat restaurant, seguir resta i en arribar a una torre d’alta tensió girar a l’esquerra, ja que al costat d’aquesta torre hi ha el cementiri dels Empestats de la pesta groga del 1870.
És un petit recinte tancat per un mur i amb una gran làpida rodona al centre. A l’entrada hi ha un cartell que explica breument l’indret.
Vist aquest oblidat racó, tornem sobre les nostres passes fins la torre d’alta tensió.
Ara per acabar la caminada tenim dues noves opcions.
Si tornem fins el Cau només travessarem la carretera B-500 per davant mateix del restaurant, però farem una lleugera volta.
Si seguim el camí per l’esquerra en deu metres ja som a l’esmentada carretera, però ara haurem de caminar pel voral una cinquantena de metres fins arribar igualment al peu del restaurant, on travessarem l’esmentada carretera.
Si fa o no fa, tots dos son pràcticament iguals; en el primer farem una lleugera volta i una lleugera pujada; mentre que el segon és un pel més curt i de baixada, però hi ha un petit tram de carretera.
Una vegada a l’altre costat, seguirem uns metres la pista asfaltada que ens deixa de nou a l’aparcament de l’inici.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel a la Coscoiada: 25mn
De la Coscoiada al turó de Donadéu: 15mn
Del turó de Donadéu al poblat ibèric de les Maleses: 10mn
Del poblat ibèric al Pi Candeler: 05mn
Del Pi Candeler al coll de la Malesa: 25mn
Del coll de la Malesa a la font de l’Amigó: 05mn
De la font de l’Amigó al turó de l’Home: 45mn
Del turó de l’Home a la font de Sant Bru: 20mn
De la font de Sant Bru al turó de l’Arbret: 15mn
Del turó de l’Arbret a l’ermita de l’Alegria: 35mn
De l’ermita de l’Alegria al turó d’en Galzeran: 45mn
Del turó d’en Galzeran a la Creu Peluda d’en Torres: 05mn
De la Creu Peluda d’en Torres al cementiri dels Empestats: 30mn
Del Cementiri dels Empestats a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 5h 05mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/01/la-conreria-i-9-turons-de-fra-rafel.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"