La Conreria-Puig d'en Galzeran-Nou Pins - Cementeri Empestats

Can Katxot

Masia al principi de la ruta

Panorámica des de el GR-92

Al fons el Hotel rural Can Ballus i les terrasses de les vinyes de la D.O. Alella

Intersección

Vista panorámica als Nou Pins i al Mediterrani

Vista a Montserrat

Intersección

Vértice geodèsic

Extracte del panell informatiu que hi ha. Hi trobem un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es va fer servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodò i el Turó d'en Galzeran.

Vertex geodesic del Turó d'en Galzeran

Turó d'en Galzeran

El Turó d'en Galzeran o Turó d'en Mates (o també, localment, el Telègraf) és una muntanya de 484 metres situada entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina o de la Conreria. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó d'en Galzeran o d'en Mates.

Montserrat des de Turó d'en Galzeran

Vista panorámica. Al fons el macis de Montserat

Mediterrani i Barcelona desde Turó d'en Galzeran

Panorámica

Al fons Nou Pins

Vista de Nou Pins des de el corriol que baixa del Turó d'en Galzeran

Nou Pins

Area de Nou Pins amb vistes a Alella i a les vinyes

Intersección Nou Pins

Cova al Torrent de Montcada

Restes de unes portalada acces a una mena de cova o mina al costat del Torrent de Montcada.

Al cementeri dels Apestats

Corriol al cementeri. Punt de referencia la torre electrica

Cementiri dels empestats

El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat. La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna.

Cementiri dels empestats

A pocs metres de l’antic seminari, seguint direcció la Font de l’Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L’any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l’illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l’epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d’exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s’apoderà del barri i n’emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l’Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección f), desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l’edifici de l’antic seminari i el convent. El metge responsable n’era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l’assistència d’infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d’altres morts per malalties comunes. L’epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones. El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d’aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d’una parcel·la d’un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d’un metre d’alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d’entrada però sembla que n’hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l’únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d’entre 1,70m i 2 m i un pes d’uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s’alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871. Font. patrimonifunerari.cat

Casa de colonies Mas Po Canyadó

Fi ruta