La Conreria, turó d'en Galzeran, dolmen de Can Gurri, castell de Sant Miquel i Castellruf (poblat ibèric i dolmen)

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.

Bonica i variada excursió per la serralada Litoral a cavall del Maresme i el Vallès Oriental en la que passarem dos dolmens (de Can Gurri i de Castellruf), dos poblats ibèrics (un dalt del cim del Castellruf i l’altre al costat del castell de Sant Miquel) i pel turó d'en Galzeran o d'en Matas que és un antic vèrtex geodèsic i on molt a prop hi ha una torre de vigilància d'incendis.
Caminarem a estones per l'obaga de la serralada i a estones per la solana, és a dir que el paisatge i vegetació serà força canviant.
La panoràmica podria ser fantàstica tota l’estona, però degut a la intensa vegetació, només la podrem gaudir quan aquesta ens deixi contemplar-la en alguns moments.
Però, si teniu la sort d’encertar amb el temps, aquestes escletxes de panoràmica ens permeten veure bona part del Maresme, del Vallès Oriental, Barcelona, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Matagalls, i si el Pirineu està nevat, també veureu tota la carena del Costabona al Finestrelles, passant per l’inconfusible Bastiments, la tossa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i el Cadí, i el mar en tota la seva immensitat.
L'estat dels poblats ibèrics del turó i castell de Sant Miquel i de Castellruf és lamentable degut a que les bardisses fan impenetrable bona part del poblat, tot i així el que es pot veure dona una idea de la importància d'aquests assentaments. Dona la sensació que hi ha molt per excavar i donar una mica més de dignitat als indrets; però també hi ha qui diu que les bardisses es deixen créixer expressament per a conservar de les bretolades gran part de les ruïnes que amaguen.
Que tinguem que amagar els poblats ibèrics sota les bardisses, per por de bretolades en lloc de dignificar-los, excavar-los i fer-ne un lloc de visita turística, és un fet lamentable que ens hauria de fer reflexionar. O que estiguin així simplement per deixadesa, també ens hauria de provocar una profunda reflexió.
L’estat dels dòlmens, és una mica millor que la dels poblats, però novament i de mica en mica la vegetació s'hi va acostant.
El turó d'en Galzeran corre la mateixa sort, doncs dalt del vèrtex geodèsic la vegetació l’amaga totalment i poca cosa es veu, mentre que net de vegetació tindria una vista de 360 graus extraordinària ja que es veuria tot el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i bona part del Pirineu.
L'indret de la torre de vigilància té un perímetre net de vegetació al voltant de la torre i això permet poder gaudir una mica de la vista.
Tot i aquests comentaris una mica negatius, l'excursió és força interessant per a visitar i conèixer aquests indrets, i en la que majoritàriament caminarem per pistes, però també per camins i corriols, amb fortes baixades i pujades i també per sectors plans.
Iniciarem la caminada a la Conreria; podem deixar el vehicle a l'aparcament que hi ha al davant de l'antic seminari (actualment pertany a la fundació Pere Tarrès) o be començar a seguir la pista que passa pel costat del restaurant El Cau i deixar-lo aparcat al voral; a l’indret on fa un gir de 180 graus és un bon indret per a deixar-lo.
De bon començament seguirem aquesta pista una bona estona fins que arribem al costat d’una torre d’alta tensió, on hem d’estar atents al traçat, ja que a la dreta surt un corriol que en durta, però forta, pujada ens deixa al peu de la torre de vigilància.
Durant aquest recorregut fins la torre de vigilància veureu que a l’anada vaig una mica de volta seguint la pista i a la tronada el traçat segueix un corriol que fa drecera. El motiu és que per la pista es té una vista fantàstica del Maresme i Barcelonès, sense cap impediment, mentre que per la drecera, aquesta panoràmica es veu trencada parcialment pels cables de la línia d’alta tensió.
Situats al peu de la torre, seguim uns deu metres per la pista que hi mena i immediatament veiem el corriol a l’esquerra que porta en dos minuts al vèrtex geodèsic.
La curiositat d'aquest vèrtex és que està construït amb maons i que es feu servir l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona que serví per a determinar la longitud del metro. A la seva base hi ha una placa que recorda aquest fet.
Si ens enfilem dalt del pedestal podrem gaudir una mica de la vista.
Actualment està dins de la llista dels "100 cims" de la FEEC.
Tornem per on hem vingut fins la pista que mena a la torre i la seguim fins que enllacem de nou amb la pista principal, que havíem abandonat uns metres abans per a pujar a l’indret de la torre.
Seguim novament per la pista, uns metres més endavant arribarem a una cruïlla; aquesta cruïlla serà d’anada i tornada. A l’anada seguirem per la dreta.
Anem deixant diferents creuaments fins que arribem a la indicació del dolmen de Can Gurri.
Vint metres a la dreta, per un camí molt ben arranjat, amb un cartell explicatiu de l’indret i la seva història.
El dolmen està molt ben conservat. L’indret, sense tanta vegetació tindria molt bona vista.
Tornem a la pista i la seguim una mica més. Molt aviat arribem a un revolt de 90 graus a l’esquerra que no hem de fer, ja que just en línia recta arrenca un camí molt planer fins que arribem a una cruïlla, on hem de girar a l’esquerra i seguir el corriol que fa una baixada directa de gairebé 100 metres de desnivell.
Aquesta forta baixada s’acaba en arribar a una nova pista.
En aquest punt farem una “anada i tornada” al castell de Sant Miquel.
Seguirem la pista per la dreta, que tota l’estona planeja, i arribem a les ruïnes del mas de Can Barbeta.
A partir d’aquí el terreny s’obre i s’aplana i seguint caminant arribem al coll de Can Corbera solell, uns metres més enllà hi ha el coll de Can Corbera obaga.
Aquí hi ha diverses pistes; hem de seguir la que arrenca recta i que només porta al dipòsit d’aigua que des del coll mateix ja es veu.
Arribats a aquest dipòsit s’acaba la pista i segueix un corriol molt ben marcat que comença la pujada final al castell.
Forta pujada pel corriol; a mitja pujada arribem a un repetidor; travessem la pista que hi porta i seguim amb la forta pujada pel corriol.
Sortim al final d’una pista i seguim pujant pel corriol que ens deixa al peu de les ruïnes de la torre del castell de Sant Miquel, o castell de Montornès o castell de Vallromanes.
A pocs metres hi ha les restes del poblat ibèric, barrejades amb les del castell.
Contemplem l’indret, anem fins les restes del poblat, donem la volta a la torre i tornem per on hem vingut, fins arribar a la cruïlla esmentada anteriorment “d’anada i tornada” al castell.
Ara deixem el corriol a la nostra esquerra i seguim la pista que en pocs metres desemboca en una de més ampla.
La seguim a la dreta i comencem la baixada fins el fons de la clotada.
En un revolt de 90 graus a la dreta, deixem a l’esquerra el corriol que ens portaria a la font de Can Gurri. Però nosaltres seguim baixant per la pista fins que arribem en una petita explanada on hi ha un creuament de pistes.
En aquest indret s’acaba la baixada i comença la pujada tot fent un gir de pràcticament 180 graus per seguir la pista de l’esquerra.
Seguim aquesta nova pista i novament hem d’estar atents al traçat ja que en un revolt deixarem la pista per tal de seguir un bonic corriol que s’enfila per dins del bosc, tot fent una drecera a la pista.
S’acaba la drecera i sortim novament a la pista que seguim fins arribar a un collet, on hi ha un cartell indicador.
En aquest indret farem un nou “anada i tornada” a la dreta per a seguir el corriol que puja al turó on hi ha el poblat ibèric de Castellruf.
Com que el poblat és situat dalt d'un turó el corriol s'enfila força, però el trajecte és curt, i en pocs minuts ens trobem davant dels primers vestigis del poblat ibèric del turó de Castellruf; aquests primers vestigis son el forat d'una sitja i unes parets.
El corriol fa una volta circular al turó; en aquesta ressenya vaig seguir per la dreta i vaig anar donant la volta, poques restes sobresurten entre les bardisses, però és a la part posterior on es veu part de la muralla i varies cases i el que podria ser una porta d'entrada al recinte; vas donant la volta i arribes a unes roques pelades, on hi ha el que queda d'un pessebre i un pot amb un llibre registre.
Aquest indret és el que queda més obert i des d'allí es pot gaudir d'una panoràmica del Vallès i de la resta de muntanyes i turons que ens envolten.
Seguim fent la volta i ja tornem a ser al lloc on l'hem començat. Tornem a desfer el camí fins arribar novament a la cruïlla anterior.
Ara seguim recta per la pista i després d'una vintena de metres trobarem una indicació a la dreta al dolmen de Castellruf i un panell informatiu explicant una mica la història del dolmen.
L'esmentat dolmen està a escassos metres de la pista i està molt ben conserva; malauradament la vegetació impedeix una vista més amplia de l’indret.
Visitat i contemplat el dolmen de Castellruf tornem a la pista i l’anem seguint fins una nova cruïlla, on prenem la pista de l’esquerra, que després d’una curta pujada ens deixa novament a la pista del començament, tancant així aquesta bonica circumval•lació per la Serralada de Marina.
HORARIS:
de la Conreria a la torre de vigilància: 25mn
de la torre de vigilància al turó d’en Galzeran: 05mn
del turó d’en Galzeran al dolmen de Can Gurri: 35mn
del dolmen de Can Gurri al castell de Sant Miquel: 55mn
del castell de Sant Miquel al turó i poblat de Castellruf: 1h 05mn
del poblat de Castellruf al dolmen de Castellruf: 10mn
del dolmen de Castellruf a la Conreria: 30mn
TOTAL: 3h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/10/la-conreria-turo-den-galzeran-dolmen-de.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"