La Costa de Santa Brígida d'Amer pel veïnat de la Jonquera i el Turó del Bruguer

Ruta entretinguda que passa per alguna bardissa, evitable tanmateix, i que puja a Santa Brígida des del veïnat de la Jonquera, una volta que no se sol fer mai.

La caminada comença al camp de futbol d'Amer i en lloc d'anar cap a Santa Brígida -que es veu encimbellada davant del camp-, es gira i es travessa el pont del riu Brugent. Tan bon punt s'ha passat el pont cal agafar una drecera, ampla i herbada, que sense pèrdua porta a creuar la carretera C-63 d'Amer a Olot.

Es travessa la carretera i se segueix recte fins que es troba un gir de noranta graus davant d'una serradora desocupada. Aquí cal girar els noranta graus i seguir el camí de la Font Picant (FONTER) que puja paral·lel al riu Brugent i per uns paratges molt ombrívols es troben les Fonts dels Capellans, primer, i d'en Fàbregues, seguidament.

Al damunt d'aquestes fonts hi passa la Via Verda del Carrilet I (la Via Verda de Girona a Olot). Des de la Font d'en Fàbregues hi ha dues possibilitats: seguir recte o agafar la pista de la dreta. Aquesta ruta segueix per la pista de la dreta (si anés recte per sota de la Via Verda, arribaria a la fàbrica d'aigua FONTER) fins que s'arriba a l'asfalt i al pont que travessa el Brugent.

Es passa el pont i davant hi ha una casa de pagès envoltada d'avellaners, el Busquets. Acabat de passar el pont cal agafar la pista de terra que surt per l'esquerra i fent una L es torna arribar a la C-63. En aquesta pista cal seguir els senyals liles i no hi ha pèrdua.

Es travessa la carretera i s'agafa el primer trencant a la dreta, sempre ajudats per la pintura lila que representa la variant VT-4 de Camins d'Amer, i es puja per la Fàbrega i la Blanquera fins que se surt a una pista principal.

[En aquest punt, la VT-4 segueix amunt cap a Ca l'Hereu. Jo us aconsello que seguiu els senyals liles si no voleu agafar el tram de bardisses. És molt bona carretera, passa per cases de pagès precioses i us estalviareu el mal tràngol de l'embardissada].

Arribat a la pista principal, aquesta caminada segueix avall i surt de la pista pel camí que va paral·lel al damunt de la casa imponent de la Jonquera, que dóna nom al veïnat. És per aquest motiu que la caminada passa per aquí i no segueix els senyals liles. El veïnat de la Jonquera devia ser, per la magnitud de les seves masies, el més important d'Amer.

Es passa per sobre del Mas de la Jonquera i quan s'acaben els horts, la ruta segueix a l'esquerra per una drecera bruta i brevíssima que travessa el Torrent de la Jonquera i camp enllà arriba a una altra pista. S'ha de baixar la pista pocs metres fins al primer trencant que puja a la dreta.

S'acaba la pista i s'arriba a uns camps que cal vorejar al costat de fil electrificat i que puja fins la casa d'Oliveres, on encara hi ha granges. Abans d'arribar a la casa, aquest camí s'enfila a l'atzar i són els deu minuts de bardisses que hi ha. Per fer-ho fàcil, va tirant amunt, sempre amunt i buscant el millor tram, el menys brut fins que, de seguida, s'arriba a una drecera de pedres i molsa espectacular que desemboscarà els caminants. És la zona del Serrat d'Oliveres.

Deixades les bardisses i la drecera s'arriba a la pista de senyals liles que s'ha deixat un xic més amunt de la Blanquera. Cal seguir la pista a l'esquerra amunt i, uns metres enllà, al primer revolt de dretes ja es veu un pal indicador de la Volta al Terme d'Amer. A partir d'ara s'hauran de seguir els senyals vermells que, sense sortir mai de la pista, portaran la caminada per la casa de Fornics (una casa enrunada; però que havia estat espectacular perquè havia aprofitat unes pedres gegantines per créixer al seu voltant).

[Des d'aquesta casa vaig fer tombs i tombs per fotografiar-la per tots cantons; per tant no en feu cas del GPS].

Ara cal tornar enrere i agafar el camí que puja paral·lel al camí d'arribada a la casa i, de seguida, es troba la pista i els senyals vermells que cal anar seguint. Ara la pista deixa enrere la casa enrunada i desapareguda del Baixic i arriba a un trencant que indica Castell d'Ases. (Jo hi vaig anar perquè hi havia estat de molt petit i em feia gràcia; però ara maleïda la gràcia perquè per trobar quelcom semblant a la casa em vaig haver de tornar a embardissar. Una llàstima; però la natura l'ha ben conquerida. Roman una paret alta que demostra la grandària de la casa antiga).

Es desfà el camí fins a la pista d'on es venia i se segueix amunt, cap a l'esquerra, sempre amb els senyals vermells. Fins aquest punt i, a mesura que es puja, es pot anar gaudint de la cinglera del Far pel seu grau de Santa Anna. A partir d'ara cal afegir les vistes de la zona de Cogolls, del Puigsallança i de la Serra de Finestres, amb la forma inequívoca de la pedra que sosté el castell a la llunyania.

Ara toca pujar, pujar per una pista en bon estat, sense pràcticament vistes i que es fa un xic pesada. Aquesta pista s'acaba en una cruïlla on un altre pal indica les dues possibilitats: Santa Brígida o Castell d'Ases, depèn la direcció de la ruta que es porti. Ara la caminada pujarà pel Serrat de Sant Esteve. En aquesta bifurcació aquesta caminada segueix a l'esquerra amunt. Ara vénen moments bonics perquè la pista comença a obsequiar amb vistes; però també perquè arriben els grans moments del senderisme: dreceres i dreceres perdudes en el silenci i en la pau de les muntanyes van apropant els caminants entre el Rost de la Creu i el Clot de Niell amb unes vistes genials de la cinglera del Far, la muntanya del Mont, el Castell d'Estela, Sant Gregori de Turonell, Puigdefrou i Santa Bàrbara. Unes grans roques que sobresurten en la natura fan de miradors perfectes per al gaudi dels excursionistes.

La caminada segueix fent senders (aquí sí que s'aconsella GPS) i trams de no-senders; però nets fins que arriben a una drecera petita, però de molt bon caminar. Al final de la drecera hi ha una pista que puja per la zona de la Bassassa. Aquí ja es tornen a trobar els senyals vermells que s'havien abandonat al Serrat de Sant Esteve.

Ara només cal seguir els senyals vermells que menen els caminants fins a la Serra de la Llobera, a sota del Turó del Bruguer. Es baixa la pista i s'arriba a la carretera, de terra, que cal tombar a la dreta i, passant per la zona de Puigserrador s'abandonen els senyals vermells per agafar els grocs que passen per la Pedrera de Santa Brígida i arriben fins a l'ermita. Entre el Castell d'Ases i l'ermita de Santa Brígida les vistes són sorprenents: Serra de Finestres, Serra de Rocacorba amb el Puigsou i el Santuari marià, Cingleres de Sant Roc, Cim de Santa Lena, Els Tres Rocs i el Poblat Ibèric i les muntanyes més septentrionals de les Guilleries, des de Santa Bàrbara fins a la Salut, al terme de Sant Feliu de Pallerols. També es veuen els pobles selvatans d'Amer, La Cellera de Ter, Anglès i Bonmatí, els plans de Trullars del Gironès i els garrotxins Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.

Acabada la visita a l'ermita i a les vistes espectaculars, se segueixen els senyals blancs (Ruta de les Ermites) que per sender ben fressat, ben indicat i sense pèrdua retornarà els caminants fins al camp de futbol d'Amer, inici i fi de la caminada.

Aquesta caminada és més aconsellable fer-la al revés perquè hi ha més quilòmetres de baixada. Feta en el sentit de les agulles del rellotge com he fet jo hi ha més trams de pujada; però jo l'he preferida així perquè volia acabar gaudint i, en tota la caminada, no hi ha més plaer que la pau, la tranquil·litat, l'olor de perfecció i les vistes de la tan nostrada Santa Brígida.

Espero que algun dia que tingueu temps i ganes la feu perquè val la pena...

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!