La Cova Negra o de Mata-Solana o del Montsec de Llimiana. Termes de Gavet de la Conca i de Llimiana. Pallars Ju

Si bé la ruta transita sobretot pel terme de Gavet de la Conca, la Cova Negra i el corriol d’accés “cauen” dins el terme de Llimiana.

Des de la Catalunya central ens acostem al punt de partida fent cap a Artesa de Segre i Vilanova de Meià. D’allí agafem la carretera L-913, que per l’Escala del Pas Nou i la corba del Desferrador guanya la collada de l’Hostal Roig, per on entrem a la comarca del baix Pallars. Si bé la carretera acaba oficialment al pla de Les Forques -abans d’arribar a la collada- te continuïtat asfaltada fins a trobar la LV-9121 que puja de Cellers a Llimiana. De l’Hostal Roig a Mata-Solana hi tenim poc més d’un quilòmetre cara avall.

La ruta presenta un tram per carretera tan al principi com al final. Hem preferit fer-la en sentit contrari a les busques del rellotge per evitar acabar-la caminant els més de dos quilòmetres per asfalt i en pujada. Tanmateix això va a gust de l'excursionista.

Deixem l’automòbil a Mata-Solana, davant l’esglesiola de Sant Roc. En el llogaret hi resideixen tres famílies.

Passegem per l’únic carrer i baixem a la carretera, per la que caminarem 2’2 quilòmetres cara avall.

Quan hem passat la masia del Peret la qual queda a l’esquerra sota la única corba de 90º que trobarem a la carretera, fem cinc-cents metres i trenquem a l’esquerra per una pista en biaix tancat. La pista aviat fa un tomb de 180º a la dreta, segueix, i tomba de biaix a l’esquerra. Aviat fa una giragonsa a esquerra i dreta tot vorejant camps, i quan ha travessat una rasa torna a tombar a la dreta.

Seguim, i poc més de tres-cents metres, abans d’una corba sobtada, trenquem a la dreta; aquí el camí va per bosc. Fem un gir a l’esquerra de 90º exactament i caminem un altra llarg ben recte el nas. El camí mor, i abans que ho faci trenquem a la dreta (per on abans hi havia camí ample). Seguim entre la bardissa i el camp plantat d’oliveres.
Anem a sortir a una altra pista, en la qual hi ha un indicador de punt d’aigua pels bombers a 600 metres. És el camí de les Colomeres. El seguim cap a l’esquerra els sis-cents metres i cent més. Al llarg d’aquests set-cents metres obviem tot de brancals que duen a camps. Així arribem a la pista del Peu del Bosc. Aquest bon camí pista arrenca del pont de Barcedana, uns cinc quilòmetres avall (per la mateixa pista, ja que per la carretera n'hi ha uns quants més), molt a prop de l’embassament de Terradets. Tal com indica el seu nom, segueix pel peu de l’obaga boscosa de la costa septentrional del Montsec de Rúbies.

Seguim l’ampla pista cap a l’esquerra, pujant pel bosc. Aproximadament a 1’4 qm trobem l’inici del corriol que hem d’agafar per assolir la Cova Negra.

El corriol es deixa fer força be. Nosaltres hem ensopegat temps molt sec, però crec que no és el més habitual (En temps humit és possible que les travesses de fusta dels graons rellisquin)

Un cop haguem superat 121 metres de desnivell ens haurà conduït fins la boca de la gran cova, que té la forma de Lluna en quart creixent horitzontal. En el trajecte del corriol trobarem trams amb el terra esglaonat amb travesses de fusta, i altres amb barana de cadena. Fins i tot trobarem dos bancs on reposar, un d'ells encadenat. (probablement per dificultar-ne la incineració!)

La cova és un pregon forat de 28 metres d'amplada i 4 d'alçada en el seu zenit. A partir d'aquí la volta parabòlica del sostre es va engrandint cap el fons, cap a un i altre costat, i cap a dalt, tota ella en sentit descendent. El fons de la cavitat queda vint-i-tres metres inferior al nivell de l'entrada. El sostre és guarnit d'estalactites talment estels de la volta celeste.

Recomano fer un passeig pels topants interiors, amb precaució de no ensopegar, i fer-ho amb respecte i pulcritud. Podreu escoltar el silenci absolut de l'interior de la Terra. No hi ha gaire oportunitats de fer-ho de forma tan natural i salvatge a l'abast.

Sapigueu que a l'interior d'aquesta cova s'hi celebra bianualment un concert amb dues formacions corals, que aplega unes quatre-centes persones. Cau els anys senars.

Feta la visita, simple o exhaustiva, tornem a la pista i la seguim cap a la dreta. Poc abans del final assolirem la cota 1000 i començarem a descendir. Passarem pel costat de l’antic corral de la Teresa (avui és una granja). Des del sender de la cova fins la carretera haurem fet uns dos quilòmetres per la pista del Peu del Bosc.

Seguim carretera avall i en tres-cents cinquanta metres serem novament a Mata-Solana.