La Creu de Gurb ( 100 cims ) des de Sant Andreu de Gurb tornant per Sant Roc

Modesta excursió per assolir un dels cims essèncials de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Partirem de l'aparcament de la rectoria de Sant Andreu de Gurb, a tocar del cementiri adjacent a la mateixa. Per arribar-hi sortim de la C-17 a la sortida de Gurb, però en comptes d'anar cap al nucli urbà, creuem per sobre la C-17 en direcció a Sant Bartomeu del Grau i girem a l'esquerra en trobar la desviació que porta cap a Sant Andreu de Gurb.

Seguirem una pista que surt planejant per passar sota la paret del cementiri, passant a tocar d'uns camps de conreu i de seguida ens aproparem cap una granja que queda a l'esquerra, però d'allà en surt un corriol no massa evident a la dreta que s'enfila rere uns arbres, aquest corriol comença a guanyar alçada i ens porta de seguida a creuar el primer Margue o Terrer per on passarem. Les Margues blaves de Gurb són roques sedimentàries formades per una mescla d'argila i carbonat de calci que es van formar durant el terciari. Aquestes formacions solen estar recobertes de vegetació, tot i que també podem trobar algunas terrers (o bad-lands), afloraments desprovistos totalment de vegetació, formats per combinació de processos naturals i antròpics. Actulament són un espai natural protegit.

Creuem el terrer i a l'altra banda ens trobem amb un corriol amb marques grogues i blanques del PR C41, que seguirem cap a l'esquerra, ja endinsant-nos en una vegetació més humida amb la presència d'esbarzer, pins i roures. Ara, i especialment a partir d'un cartell que ens indica la direcció del Castell de Gurb, el corriol s'enfila de valent durant el proper quilòmetre. Anirem enllaçant ziga-zagues tot guanyant alçada enmig de la frondosa vegetació. La pendent no afluixarà fins que arribem a un collet on haurem de torçar a l'esquerra per seguir pujant ja molt a prop del capdamunt del Turó de la Creu de Gurb, que podem veure a la nostra esquerra; nosaltres però farem un petit rodeig per anar a pujar per la banda sud, ja més pelada de vegetació.

Al cim del Turó de la Creu de Gurb, a 842 metres d'altitud, hores d'ara hi trobem ben pocs vestigis del que va ser el Castell de Gurb, i en destaca la gran Creu que domini el capdamunt del turó. També hi trobem una pedra amb mapa de les muntanyes que podem veure arreu i una senyera. Un cop feta l'observació en totes les direccions, baixem del turó i reculem una mica pel corriol d'accés, fins una petita cruïlla d'on surt un corriolet que baixa amb molta força, entrant de seguida altre cop en una zona amb força vegetació, amb força presència de pins i algun roure. J arribant a la zona més baixa, ens apropem a una zona de camps de conreu, punt on agafem una pista que torna a guanyar alçada de forma bastant moderada. Seguirem aquesta pista sempre en pujada fins que trobem la cruïlla amb una altra pista ampla, que seguirem a la dreta; però només un petit tram, fins que trobem un corriolet que surt a l'esquerra i que comença a davallar amb ganes enmig de la vegetació. Aquí tornem a trobar vegetació de zones humides, on destaca la presència de falgueres. Seguirem aquest corriol sempre davallant fins anar a trobar les ruïnes de Can Serra de l'Oro, una antiga masia en força mal estat.

A partir d'aquí, comencem a trobar cartells de Sant Roc, que seguirem en tot moment per una pista que planeja de forma majoritària. En poca estona, sortirem de la zona arbrada i apareixerem enmig d'un espectacular terrer, són els Terressos del Tir, on ens pot semblar que estiguem a Mart o la Lluna més que a la Plana de Vic. El creuem i en sortim per un corriol que s'enfila a l'esquerra per un corriol enmig d'una zona de pins que ens apropa en un moment al paratge on trobem l'ermita de Sant Roc, de la qual en podem veure l'interior des dels finestrons de la porta. Sant Roc és una capella eclèctica de nau única situada en un turó des d'on podem observar la plana ausetana.

Marxem de Sant Roc per una pista que davalla cap a la propera masia del Puig, on a tocar de la mateixa torçarem a la dreta rodejant la Bassa de Can Puig i, ja molt a prop altre cop dels Terressos del Tir, girarem a l'esquerra per una pista que davalla amb força cap al Torrent del Puig, una zona molt ombrívola on hi trobem la Font del Puig i multitud de curioses escultures que conformen l'espai del Bosc Encantat de Gurb. La major part d'aquestes escultures són de diferents animals, però també en podem trobar d'altres amb motius ben diversos i curiosos. Creuem el bosc seguin el curs de la riera fins arribar a la zona de l'aparcament, ja a tocar de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, que aprofitarem per rodejar i poder-la observar des de tots els angles.

Sant Andreu de Gurb és la més gran de les parròquies de Gurb; l'edifici principal data del segle XII, però conserva part del campanar pre-romànic, originari del segle X. Finalment, i feta aquesta petita visita, retornarem fins a l'aparcament que es troba entre la rectoria i el cementiri, punt inicial de la ruta.