La Creu del Port d'Ordal Puig d'Agulles - La Colla dels Divendres

L' objectiu d'aquesta senzilla excursió era el de fer un Cent Cim més sense gaires complicacions. Hem triat una ruta curta i fàcil, que va quasi sempre per pistes amples i en molt bon estat i que no té cap gran desnivell. La pot fer qualsevol persona que tingui ganes de caminar una miqueta. L'únic punt que demana anar amb una mica de compte es el corriol que porta a la Torre del Telègraf; no té res d'especial dificultat però el terra es rocallós, però en estar sobre mateix de la pedrera no hi hem pujat, sols un parell de fotos des del camí estant.
Les vistes des del Puig d'Agulles son molt boniques. Val la pena anar-hi per poguer gaudir-les.

L'itinerari comença i acaba a la Creu del Port d'Ordal. La Creu és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'un element totalment de pedra. Sobre una base circular de carreus antics es disposa un sòcol de tres graons, esglaonats, de pedra ben tallada dibuixant una plata octogonal. El fust consta d'una ampla i motllurada base i es remata amb un capitell-magolla, tot de perfil vuitavat. Cadascuna de les cares del capitell està separada per pilarets que delimiten un espai interior rectangular. En aquest espai s'hi disposen figuretes, probablement de sants i evangelistes, i quatre emblemes heràldics. La creu, llatina, mostra els extrems rematats per formes lobulades dins l'esquema de la flor de lis. Els plans són de pedra buixardada perfilats per una franja llisa. Presideix una de les cares de la creu la imatge de la Verge, dempeus damunt una peanya, i l'altre la imatge de Crist.
Història
Es té constància de la creu d'Ordal des del segle xvi, com a creu de terme. Va ser destruïda el 1810 dins el context de la guerra del Francès. L'element que actualment es pot veure data de 1952. Al costat hi ha des de 2013 un monument commemoratiu de la Batalla d'Ordal. El 9 de setembre de 1813, les forces franceses manades per Suchet foren rebutjades per les catalanes del general Manso, que comptaven amb l'ajuda dels anglesos i calabresos manats per William Bentinck.
Conseqüències
Els francesos quatre dies més tard, en un nou atac, aconseguiren obrir-se pas i de retirar-se cap al nord. Després de la derrota d'Adam, Bentinck va abandonar Vilafranca i va tornar a Tarragona i va renunciar al comandament, però la victòria de Suchet no va salvar la posició francesa a Catalunya. Com que les seves tropes eren drenades constantment per defensar l'est de França, el mariscal es va veure obligat a retirar-se als Pirineus, deixant enrere diverses guarnicions, que foren retirades una per una fins que només Barcelona va quedar en mans franceses al final del conflicte.

Pel camí ens trobarem l'Ermita del Roser , construcció molt recent que no té cap mena d'atractiu i podrem albirar la Torre del Telègraf. Abans d'agafar el corriol que ens portarà cap a aquesta torre veurem a la nostre dreta les restes d'un forn de calç que sembla que es conegut com el Forn de Calç del Bosc de la Creu d'Ordal. La Torre del Telègraf sembla que va ser construída el 1854. Pel que hem llegit a catalunyamedieval.es amb el títol de "Torre del Telègraf de l'Ordal-Subirats/Alt Penedès" aquesta torre es la número 58 de la línea de torres de Telegrafia Òptica Civil del ramal València-Barcelona.

El Puig d'Agulles és una muntanya de 653 metres que es troba entre els municipis de Gelida a l'Alt Penedès i de Cervelló i Corbera de Llobregat al Baix Llobregat. És el punt culminant de la Serra de l'Ordal.

Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 282125001) i una cabana de guaita de prevenció d'incendis en molt mal estat. S'hi va estrenar el 1996 el radar meteorològic de l'aleshores Instituto Nacional de Meteorologia, actualment l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). La mala col·laboració de l'AEMET i el Servei meteorològic de Catalunya va necessitar d'un segon radar al puig Bernat, molt a prop del primer. Hi ha un projecte de reforestació d'una part del puig en el marc del projecte «Arba-Sistema Litoral» per tal de recuperar el bosc autòcton. També es un important mirador des d'on es pot veure el delta del Llobregat, Collserola, Sant Llorenç de Munt, el Montseny, Montserrat, la Plana del Penedès, i una extense massa forestal amb diverses urbanitzacions.

Farem la tornada pel mateix camí.

Informació extreta de la Viquipèdia