La Devesa de Pruit-Rupit-Cingles de Casadevall-Roques Encantades

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh el 11 d’Octubre del 2008
Deixem els cotxes al pàrquing del complex de la Devesa de Pruit al peu de la carretera que va de Olot a Vic, passat el Coll de Condreu i abans de arribar a la cruïlla de Rupit.
Comencem a caminar per la carretera, direcció Olot i a uns 200 m. girem a la dreta per un camí de terra, camí que porta al mas de la Cassasa de Pruit, en una cruïlla, un pòster informatiu ens indica que el camí del pla del Corriol (és la nostra ruta), va per la dreta i que seguim fins arribar a Rupit, després de 1,30 h. de caminar, entrant pel carrer de la Pedrera.
Travessem el pobre en direcció a la Plaça Major i just on comença la plaça, baixem per un carreró amb uns esglaons (esquerra). El lloc on comença el camí no té pèrdua ja que un rètol a l’inici del carrer ens indica el camí a seguir (senyals grocs).
Comencem a baixar pel carreró i en una desena de metres ens trobem amb un altre rètol que ens indica que hem de girar a l’esquerra i passar per sota d’una casa fent-nos sortir del poble. El camí s’allunya de l’església i s’endinsa al bosc on descendim per unes escales, travessem un rierol (afluent de la riera de Rupit) i tornem a pujar pel corriol esglaonat. El camí, ja dins el bosc, segueix ara pel marge esquerra de la riera de Rupit, riera que no travessarem. Només cal que seguim el corriol principal sense fer cas als petits entrants que es desvien cap a la riera (a la nostra dreta).
Sortim a l’inici d’una petita pista on veiem la font de la Pomareda que raja un bon doll d’aigua. Des del costat de la font baixem a veure el Saltant de Sabaters que es troba al costat mateix. Retornem al camí principal i seguim fins que el bosc s’obre, albirem l’Agullola de Rupit (una agulla sortint de la cinglera) i tot seguit, arribem al Salt de Sallent.
Ens trobem just sobre de la cinglera del Collsacabra. El salt té una caiguda d’uns 80 metres i quan porta força aigua és espectacular. Nosaltres el trobem gaire bé sec, ens arriben al mirador del Salt del Sallent per veure la impressionant caiguda, ens fem las fotos de rigor i continuem camí, resseguint, ara, la cinglera direcció al Far.
Passem per la Solana de Pujolràs, Torre de Sant Joan (on esmorzem, admirant les Guilleries, des de aquí tenim una molt bona vista de la cinglera del Far), Pla de l’Om, Mas de l’Om i Coll de Condreu.
Al coll travessem la carretera i just al davant ens topem amb un pòster informatiu que ens indica el sender a seguir per anar a les Roques Encantades. Travessem la carretera per continuar pel corriol que puja decididament fins el mirador i la gran masia d’Armadans.
Aquest corriol ens del·laïta amb uns cartells informatius amb llegendes de la zona, que ens fa més entretinguda la pujada. Després de travessar la casa d’Armadans entrem dins una fantàstica i ombrívola fageda, que fa, si s’escau, més agradable la arribada a les Roques Encantades.
Les Roques Encantades es un altre dels llocs màgics que trobem per Catalunya...diu la llegenda que:
"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que es el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni prega a Deu que els hi dones un cop de ma. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tant fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai mes. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."
Actualment tenim unes versions mes realistes: la dels geòlegs, que per el moment afirmen que aquestes roques que tenen entre 33 i 65 milions d'anys es van originar al mar, vora la costa i estan constituïdes per sorres cimentades transportades i dipositades en un mar d'aigües molt tranquil·les que formaven dunes subaquàtiques amb laminació encreuada. En aquest lloc excepcionalment s'hi poden trobar dents de tauró i d'altres peixos. L'aigua que ha circulat posteriorment per les esquerdes (dins del paleosistema Càrstic) n'hauria individualitzat els blocs, que haurien caigut cingle avall per la vesant. Curiosament els terratrèmols dels segles XIV i XV, alguns de força intensitat (anys 1373, 1427, 1428 i 1448), coincideixen amb l'època de la llegenda.
Un cop ven passejat per les Roques Encantades, continuem per un camí que surt de la fageda i passa pel mig del pla d'Armadans fins arribar al Collet de l’Aire amb una porta de ferro que hem de passar i fer camí fins a una cruïlla amb un pal indicatiu de la direcció a seguir fins la Salut (dreta). Nosaltres no fem cas i seguim a l’esquerra fins les basses de la Jaçeta, un indret força encisador. Tota aquesta zona està plena de bedolls que li donen un caire eminentment centreeuropeu.
Passem el cobert de la Jaça i el Mas de La Jaça, anem seguint per la part obaga de la riera, fins arribar a la carretera. Ara ens cal sis minuts per arribar a la Devesa, a on farem un bon dinar, donant així per finalitzada aquesta impressionant sortida.
Salut i bones caminades!!