LA FAGEDA D'EN JORDÀ I LES ERMITES DEL CORB

Avui una clàssica: les ermites del Corb. Per fer-la diferent hem començat al restaurant de la Deu on hi hem deixat el cotxe. La ruta no té cap dificultat tècnica, és apta per a tothom, grans i petits. Únicament cal portar aigua, doncs les fonts estan seques excepte la de Sant Martí del Corb.

Comencem caminant cap al veinat de Trai per donar la volta al turó de Pujou fins arribar a l'espai de memòria històrica on una gran creu blanca indica el lloc on es varen afusellar ciutadans olotins durant la guerra civil.

Seguim una pista asfaltada en direcció Can Xel segons un pal indicador. La pujada és suau i constant fins arribar a la Fageda d'en Jordà, on malgrat que els arbres encara no hagin verdejat hi trobem un espectacle extraordinari, tant de color, com de formes. No hi ha ningú, no sentim cap soroll llevat dels ocells. Una pau impressionant.

Passem per sota Can Palleu i se'ns obre un quadre presciós sobre la Serra del Corb, amb grans prats verds. Anem fins a la casa de Can Jordà, caminem just pel costat de les basses i arribem a la Gradera del Puig Jordà on veiem les diferents capes de la terra.

Des d'aquí anem fins el Pla de Sant Miquel per enfilar-nos cal el Camps i arribar a Sant Martí del Corb, una joia. Potser no serà una joia arquitectònica però pel lloc, la situació, la composició de l'ermita, etc, la trobem maravellosa.

Seguim de pla cap a la casa de pagès de l'Antiga amb uns pins excepcionalment alts fins arribar a Sant Miquel del Corb: una altra joia, també per situació, per com s'integra en el lloc, per les sensacions que dona. Extraordinària.

Sortim pel camí de ponent i seguim fins que la pista es transforma en corriol, passem la font del RAcó que avui estava seca i arribem finalment al Volcà del Racó, avui amb el cràter disimulat per un gran camp de blat de moro.

Des d'aquí la baixada és directe cap al veinat de Pocafarina i d'aquí per la hípica de Can Nic cap el restaurant de la Deu on hi hem fet un bon vermut.