La Falzia - Rieres Castellnou i Marfà - Ermita de la Mª de Déu de la Tosca - Font de la Tosca - Molí de Brotons (Castellcir)
near Moià, Catalunya (España)
Viewed 1027 times, downloaded 52 times
Trail photos
Itinerary description
L’objectiu principal d’aquesta ruta és anar a visitar l’espectacular paratge del molí semi troglodític de Brotons, o conegut també com a molí de la Tosca. Aquest està situat dins el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. L’accés l’efectuem des de l’inici d’un camí pròxim a Moià.
El molí el localitzem a la vall de Marfà. Les seves restes estan situades a l’esquerra de la riera de Marfà, en un engorjat artificial creat a partir d’una resclosa. Aquest curiós molí està adossat a una gran balma que li fa de sostre. La presencia del Salt de la Tosca, el molí de Brotons i la gran bassa d’aigua fan d’aquest indret, un paratge de gran bellesa.
Aquest antic molí estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.
Arribar-hi no presenta cap dificultat, més enllà d’haver de creuar el propi curs del riu. En època de fortes pluges, l’accés pot ser complicat i potser ens caldrà descalçar-nos.
A més del molí, podem visitar la capella de la Mare de Déu de la Tosca, el Molí de Marfà o la font de la Tosca.
Aquesta és una ruta fàcil i apta per a tothom. És un d’aquells indrets que cal visitar per a conèixer l’historia del país, i veure de primera mà com es vivia en temps remots. Un estil de vida que s’ha perdut, però que es resisteix a desaparèixer. L’ocupació de balmes i els molins d’arreu del territori formen part del nostre patrimoni cultural i històric.
Salut i bona caminada!
Waypoints
Masia de les Vinyes (vorejar la tanca)
Les Vinyes és una masia del terme municipal de Castellcir, a la comarca catalana del Moianès. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d'unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra i després, el 1847, amb Castellcir. Està situada en el sector oriental de l'enclavament de la Vall de Marfà, prop del límit amb Moià, al nord de la masia del Saiolic i a llevant de la casa de Marfà. És a l'interior d'una península formada pels meandres del Torrent de la Fàbrega i de la Riera de Castellnou just abans que s'uneixin per formar la Riera de Marfà. És l'únic indret on el terme de la Vall de Marfà (Castellcir) passa al marge dret del Torrent de la Fàbrega i a l'esquerre de la Riera de Castellnou. L'accés més practicable per a aquesta masia és des de la Coma de Sant Jaume, masia del terme municipal de Moià situada a ponent de la Carretera de Castellterçol a Moià (C-59), aproximadament a mig camí entre aquestes dues poblacions. Està documentada des del 1497.
Ruïnes de la casa fortificada de la Saleta
La Saleta és un mas fortificat situat en el terme de Moià, a tocar de la Vall de Marfà, del que resten bastants murs d'uns 7 metres d'alçada amb uns paraments d'un metre d'ample i en algun lloc amb contraforts. El recinte que albergava un mas conegut antigament com el Mas de la Torre té a la banda nord-oest les restes d'una estructura rodona que podria formar part d'aquesta torre que li donava el nom de la qual no en queda ni un metre d'alçada. A l'interior de la façana oest hi ha una finestra amb festejadors tapada quasi en la seva totalitat per heura que envolta gairebé totes les estructures. En alguns dels murs a uns dos metres d'alçada s'observen les pedres que aguantaven les bigues d'un segon pis. Sobre cota 0 s'observen blocs de pedra regulars quadrats i rectangulars que s'han després del sostre i dels murs. Entre ells també hi ha restes de teules i de rajoles de ceràmica oxidant que segurament va formar part del paviment. En una de les sales es pot observar restes de morter molt alterat a prop d'alguna resta de petita falca de fusta. En superfície es troba algun fragment de ceràmica vidrada marró del segles XVII-XVIII. El Mas estava emmurallat per una doble muralla de la que en resten, a l'est, importants fragments d'uns quasi dos metres d'alçada. La primera muralla està a uns dos metres de l'edificació fortificada, de blocs regulars i amb morter de calç per la banda interior té alguna finestra cega el que fa pensar que podria haver tingut una teulada semblant a una espècie de fossar amb teulada. La segona muralla, paral·lela a aquesta primera, és un mur d'un metre d'amplada també sense cap finestra. Està en pitjors condicions que la primera. Aquest murs no tenen forma circular al voltant del mas sinó que sembla que només n'hagi tingut per la banda nord-est on s'ajuntava amb la torre circular. A la banda d'orient sembla no haver tingut ja que no s'observa cap resta d'estructura. Podria haver estat fàcil de defensar degut a la pendent que hi ha per arribar al mas (petit turonet). Segons un document de l'Arxiu Municipal ja és citada l'any 1315 amb el nom del Mas de la Torre.
Inici i final
La Falzia
Zona d'escalada de la Falzia Més info: https://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2014/01/la-falzia-la-falsia.html
Mare de Déu de la Tosca
La Mare de Déu de la Tosca és un santuari del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà. Està situat a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà. És en el paratge de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons. Podria ser l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062.
Ruïnes del Molí de Marfà
El Molí de Marfà fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà. Les seves restes estan situades a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la masia de Marfà i a prop i a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Brotons. En el fort aiguat del 1863, que s'endugué la família sencera del proper Molí de Brotons, els membres de la família del moliner salvaren la vida refugiant-se a la teulada del molí. A continuació, fou abandonat. Tanmateix, es recuperà temporalment a la segona dècada del segle XX, moment en què consta habitat en els padrons municipals de Castellcir.
Salt del Candeler
Comments (8)
You can add a comment or review this trail
Una ruta molt maca!!,el acceso al moli es obert ?
Wagamape si! el molí no té porta, i per això sempre és visitable!
Ok la descripció ben feta
Es necesari creuar el riu per arribar el moli ???
I vui anar demà
Gràcies
Mariabatalla has llegit la ressenya? "Arribar-hi no presenta cap dificultat, més enllà d’haver de creuar el propi curs del riu. En època de fortes pluges, l’accés pot ser complicat i potser ens caldrà descalçar-nos." Després d'aquestes plogudes el riu anirà més crescut i el saltant d'aigua serà més abundant! Gaudiu de la caminada i creueu només si veieu que no suposa cap risc! Salut!
Gràcies !
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt xula !
El Moli espectacular !!
Mariabatalla gràcies per la valoració! Sí, el molí és l'objectiu principal de la ruta i la veritat és espectacular! Aquesta ruta està dissenyada per veure'l! És un dels llocs més singulars de Catalunya!