La Febró, Roca del Migdia, Avencots dels motllats de la Pona, camí de la Mussara, riu Ciurana. La Febró, Baix Camp.

No trobo la paraula ni les paraules adients per a glossar aquesta ruta.
La natura ens sorprèn sempre. Ens deixa astorats. Els seus escenaris són infinits, es troben arreu, i cadascun d'ells és singular.

L'obra que avui hem gaudit en la caminada costa d'explicar. Escenaris com el d'avui són comptats amb els dits d'una mà. Formacions avencoses que es puguin recórrer pel seu interior al llarg de centenars de metres no crec que n'hi hagin gaires.
Per a fer-se una petita idea recomano assaborir les fotografies en pantalla gran i en silenci. Tanmateix el que cal és anar-hi. Si és amb canalla, millor "lligar-los" curt, sota perill que s'engresquin pel seu compte i els perdeu!
En certa manera és com haver anat a una funció teatral en la que hem xalat de valent, però que és impossible explicar-la. L'únic que val és anar al teatre.
En el nostre cas, l'avantatge és que els avencots "sempre" hi seran; en canvi les obres de teatre tenen un termini.

Entrar als avencots és entrar en un temple de la natura. Un temple de murs molt alts, que només deixen veure retalls de cel, decorats amb concrecions calcàries úniques, líquens i falgueres, molses i lianes, heures i flor romanial. Els passadissos entre murs, columnes i gendarmes, són encatifats de fullaraca; s'alcen gegantins roures i boixos, i guarneixen, talment un selvàtic jardí, teixos i grèvols desmesurats. Un silenci pregon acompanya el passeig per l'avenc, talment un cant gregorià al claustre del monestir.

Entreu per un costat i seguiu-lo tot. No us deixeu cap balcó per on treure el cap, ni els culs de sac. Us caldrà recular més d'una vegada, tanmateix el camí de tornada sempre el veureu diferent del de l'anada.
Atureu-vos sovint, guaiteu el capdamunt de les parets. Arrambeu-vos als boixos, acaroneu les fulles del grèvol, pentineu les del teix. Resseguiu amb les mans les tosques arrapades i les concrecions calcàries. Deixeu que l'avenc us encanti. I respecteu-lo.

Breu descripció

Aparquem a La Febró, al mirado de l’1 d’Octubre de la plaça Major. Vencem en direcció ponent, sortim del poble. Sobrepassem una nau a la dreta i quan sembla que ens fiquem a la finca d’una altra nau deixem la pista que hi mena i baixem en diagonal a creuar el barranc de la Foradada. Pugem una mica, tombem a l’esquerra i encarem direcció sud. El corriol es va intuint tot joguisser.
Guanyem la carretera T-704 més o menys a l’alçada del quilòmetre 28,6. La seguim uns cent metres a la dreta i la deixem per agafar un corriol que segueix pel tallafoc obert sota d’una línia d’AT. Aquesta línia ens ha de servir de referència, ja que el corriol l’abandona per l’esquerra al cap d’uns cent-cinquanta metres, es fica al bosc i torna cap a ella per creuar-la, es torna a ficar al bosc i segueix pujant fent giragonses al llarg de ben be sis-cents metres.
Creuem el darrer cop el tallafoc pel costat d’una de les torres i ens enfilem cap a la Roca del Migdia. Ens esplaiem de panoràmiques quan som a dalt.
En direcció llevant travessem un planell de bosc esclarissat i cerquem el corriol que revolta el tossal pel costat est/nord, baixant, i ens fiquem dins els avencots.
A partir d’aquí deixo de descriure el recorregut. Cal deixar-se guiar pels passos naturals, gaudir contemplant i gaudir del silenci. Els avencots s’obren pas en direcció SE. Recorreu tot el que us vingui de gust. Exploreu cada corredor.

Un cop sortiu per l’altre extrem seguiu el corriol que marxa cap a l’est (no pas en línia recta) fins a trobar el camí pista de la Mussara. Seguiu en direcció nord (en baixada). Fa una ziga-zaga i segueix tres-cents metres.
Deixeu la pista per la dreta i avanceu pel corriol del bosc.
Atanseu l’escaire d’un gran avellanar tancat amb filat i baixeu pel seu marge dret, tombeu a l’esquerra i travesseu la carretera. Seguiu per l’altre costat en direcció NW pel desdibuixat corriol però sense pèrdua. Aneu a travessar el barranc per on flueix el Ciurana i remunteu la seva riba per l’altre costat fins que, un cop hagueu deixat enrere uns horts, trobeu el bell camí que mena al poble. Arribeu a la boca del carrer de Baix després de pujar unes escales. A quatre passes teniu l’aparcament.

Es pot anar a dinar a l’Hostal de la Perdiu, però millor trucar abans per si és tancat. Naltros ens hi vam trobar, i vam fer cap a Capafonts, al bar restaurant El Grèvol. Gent del país. Prou bé.