LA FONT DE LA BRUIXA DE PALS DES DE BEGUR.

LA FONT DE LA BRUIXA DE PALS DES DE BEGUR.
La passejada s’inicia a l’aparcament de Sa Vinya al carrer Carles d’Homs de Begur situat a l’esquerra de la primera rotonda provinents de Regencós.
El trajecte s’emmarca dins d’un paisatge propi de la duna continental. La sorra aportada en suspensió pels rius ( Fluvià, Ter..) és dipositada en les primeres línies de la platja i un cop assecada pel sol és empesa cap a l’interior pels vents de llevant. Ara bé, la tramuntana té més força i l’empeny en direcció nord-sud. Segons l’orientació de la costa les sorres es dirigeixen paral•leles a la línia de la costa (dunes litorals) o bé cap a l’interior ( massís de Montgrí ) constituint les dunes interiors o continentals. Aquestes dunes es van fixar (per l’estudi i treball dels enginyers forestals) plantant bàsicament una gramínia anomenada “borró” ( Ammophila arenaria) adaptada a la sorra i al vent. També s’hi va plantar el pi marítim, el pi pinyer, la sempreviva borda, el timó blanc, l’artemisa, el tamariu, la ginesta, etc. per a contenir la duna.
La Font de la Bruixa està enclotada al mig de les dunes i potser rep aquest nom pel misteri que suposa que hi hagués aigua en un lloc amb tanta sorra. Actualment no raja però encara es conserva força bé el seu entorn. L’encant que tenia abans de l’arribada del turisme no és el mateix que l'actual. Molt a prop d’aquí, a 500 metres de la torre Mora hi ha la Roca Negra o roca de la Bruixa. Durant la nit de Sant Joan ( solstici d’estiu) segons les explicacions que fa Narcís Subirats a la revista Baix Empordà nº 53 …“les noies que volien iniciar-se com a bruixes anaven, la nit de Sant Joan, a la platja ; es treien la roba i es rebolcaven nues per la sorra, com boges. Després pujaven damunt la Roca Negra i passaven la nit ballant sobre la roca , fent sacrificis d’animals i menjant-los fins a quedar extasiades. L’endemà a la matinada, abans que sortís el sol se’n tornaven a casa seva per no ser vistes pels pescadors de la vila que passaven pel camí ral”.
També s’esmenta que la gent més gran de la vila havia sentit a dir que fa uns 300 anys una dona que havia estat bruixa la van trobar morta sobre la Roca Negra, vivia en una barraca de vinya al “Puig de la Guilla” i es guanyava la vida venent herbes remeieres i de la caritat de pescadors i mariners que compraven licors, elixirs i ungüents per a millorar la seva salut i la seva virilitat.

*L’escombra de bruixa, granera de bruixa o escopinada de gegant és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit, l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Sovint, aquesta vegetació és d'un color més clar que la resta de la planta.
Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, que afecta les coníferesdel gènere Pinus. Aquest és un microorganisme que viu sempre a l'interior de les cèl•lules d'altres organismes, ja que li manquen una membrana cel•lular, un sistema metabòlic i un sistema reproductiu propis. Les plantes s'infecten a través de les ferides fetes per diferents espècies d'animals (com aus, insectes o humans) o pel frec de les branques d'un arbre infectat.
Els empelts de bruixa solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables, que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, una espècie de bonsai natural.