La Font del Llimac, els Caus del Guitard, la Font de la Cirera, el Tunel i la Font del Guitard.

Petita i força senzilla excursió per conèixer una de les zones poc conegudes de la serra de l'Obac, ja que cau a l'esquerra de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i no és tant coneguda com la banda dreta de la mateixa. Tot i això, és una zona farcida de rieres i rieretes, i que després de periodes plujosos, val molt la pena de visitar.

Insisteixo en la importància de fer aquesta excursió després de periodes de força pluja, ja que serà quan podreu gaudir-la en tot el seu esplendor.

Just en el punt quilomètric 7 de la carretera B-122, trobem un trencall a l'esquerra, amb un cartell que mena a la Font del Llimac i els Caus del Guitard; prenem la pista i després del primer gir trobem un petit aparcament amb capacitat per a 5 vehicles.

Just davant del lloc on deixem el cotxe ja veiem el cartell que ens dirigeix cap a la Font del Llimac, i per arribar-hi baixem uns graons i seguim el corriol en direcció a la riera dels Caus, que trobarem per primera vegada, que no per darrera en l'excursió d'avui. La creuarem amb una mica de compte, i veurem una tanca de fusta que ens ajuda a arribar al petit racó on raja amb modèstia la Font del Llimac.

Un cop feta la visita, girem cua i tornem fins al cotxe, i ara seguim la pista en la direcció que portàvem amb el cotxe, i no gaire després de 200 metres, trobem un altre petit aparcament per a dos cotxes, i el cartell que mena cap als Caus del Guitard.

Conten que des de 2004 no rajava aigua del forat a la roca que fa de sortida de la mateixa, i cal dir, que l'estampa és ben espectacular, només per això ja val la pena apropar-se a aquest indret. Trobareu un mirador a dalt, i la possibilitat de baixar fins la riera i el saltant per un relliscosa baixada que haureu de fer amb compte, en tot cas, jo us recomenaria de baixar-hi.

Retornats a la pista, la seguirem endavant ja en clara pujada, passarem un parell de trams asfaltats, a tocar de dues cases, i no gaire més enllà, deixarem aquesta pista principal per agarfar-ne una altre una mica més modesta que trenca cap a l'esquerra rere un cadenat per impedir el pas de vehicles.

Aquesta pista, que ja va davallant amb modèstia, i que seguim una mica més de mig quilòmetre, i que deixem per agafar un corriol que surt a la dreta i que davallarà amb més força per apropar-nos a zones més humides, fins a trobar una pista que seguirem cap a la dreta, i que ens portarà en un moment a un revolt, on trobem el cartell de la Font de la Cirera.

Per arribar la font, agafem el corriol que surt del mateix revolt i tot remuntant una mica ens porta al raconet on trobem la Font de la Cirera, emmig d'una zona ben humida. Podem observar que la font va ser restaurada l'any 1878. Cal dir que el racó és ben bonic de veure. Tornem al revolt i la pista i la seguim en la direcció que portàvem, per més endavant, i després de trobar una cruïlla de vàries pistes, trobarem en un revolt, mig amagada, l'entrada del tunel de Guitard.

El Tunel del Guitard fa uns 80 metres de longitud, i la veritat no he sigut capaç de trobar informació del perquè de la seva existència, potser el van fer en cerca de fonts d'aigua, però no ho tinc gens clar. Jo no l'he pogut travessar del tot per dins, ja que estava força anegat d'aigua i he preferit no remullar-me les cames fins als tormells; així doncs, l'he rojeat per anar a cercar la sortida del mateix a l'altre banda del petit pujolet que travessa.

Un cop vist, i retornat, he agafat la pista que porta a la Masia de Cal Guitard de la Muntanya, per anar a veure la Font del Guitard, força malmesa i abandonada i de la qual només en sorgia algun rajolí ben be a l'alçada del terra.

Retornats a la pista, he girat cua en direcció a la carretera, però primer he hagut de creuar un parell de cops el Torrent dels Caus, podent-ho fer amb tranquilitat gràcies a les pedres col·locades amablement per caminadors pretèrits.

Poc després del segon cop que creuem el torrent, deixarem la pista que portem, ja que ens portaria a fer una volta molt gran per fer la tornada al punt inicial de la ruta, i agafem un petit corriolet que davalla altre cop cap al torrent, que creuarem en aquest punt gràcies altre cop a l'ajut de pedres; i passat el curs de la riera, començarem a remuntar metres muntanya amunt. Aquí us heu de deixar portar per la intuició, ja que en tot moment es va mig desdibuixant el corriolet que ens portarà cap a la carretera per el pas més senzill, però en tot cas, el bosc no és aquí tampoc massa tancat i és va remuntant amb relativa facilitat.

Un cop trobem la carretera B-122, pràcticament a l'alçada del punt quilomètric 6, la seguirem cap a l'esquerra i sempre que poguem per el marge exterior, pràcticament durant un quilòmetre, ja que com havia dit al començament, el trencall que ens baixa fins l'aparcament es troba just en el punt quilomètric 7, i que agarem per donar per acabada l'excursió.