La Font dels Enamorats Riera de Martinet l'Afrau Aiguafreda de Dalt

Situat entre el Montseny (Parc Natural) i els Cingles de Bertí (PEIN), el terme d’Aiguafreda és un referent de primer ordre en el món excursionista i esportiu català. Des dels primers anys d’existència del Centre Excursionista de Catalunya (s. XIX) Aiguafreda ja surt citada com a punt de partida de moltes excursions i descobertes del país que van dur a terme aquells pioners.

Actualment, moltíssims senders i camins permeten al caminant gaudir d’un entorn de grans contrastos a poca distància de Barcelona: Aiguafreda és cruïlla de Senders de Gran Recorregut: GR-2 i GR-5, pas destacat en la clàssica Matagalls-Montserrat, punt d’inici de la Travessa del Montseny, amb final a Gualba, nucli de referència en la Cursa de muntanya de la Vall del Congost, etcètera.

Valls d’Avencó i Martinet
Són dues valls laterals del Montseny de ponent, solcades per les rieres que donen nom a les valls, les quals són entrades naturals tradicionals al cor del massís. D’altra banda, els valors ecològics de les dues valls, des del bosc de ribera fins als estatges més alts dels vessants de solana i obaga, les converteixen en espais naturals de gran interès. D’altra banda, el contrast entre la vall d’Avencó, un espai hábitat des d’antic, i la vall de Martinet, més recóndita, fa que ambdós espais mereixin una visita.

La Vall de Martinet al nord i la vall d’Avencó al Sud emmarquen el nucli urbà d’Aiguafreda, el qual esdevé, així, un punt de partida ideal per conèixer les dues valls i, en general, el massís del Montseny.

L’any 2008, l’Associació Martinet-Grup de Defensa Fluvial d’Aiguafreda va iniciar el projecte d’adopció de la riera de Martinet per millorar-la ambientalment i promoure’n un ús social responsable. Per això, amb el suport de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, es va signar un acord d’adopció de la riera amb l’Ajuntament d’Aiguafreda i un acord de custòdia del territori amb el propietari de la finca El Saüc que es troba en l’àmbit del projecte. Des d’aleshores, s’han realitzat diverses iniciatives: retirada de brossa, restauració de fonts, rehabilitació d’elements patrimonials lligats a l’aprofitament de l’aigua, creació de recorreguts, senyalització interpretativa, etc. En tots els casos, la participació ciutadana i la col·laboració de les institucions, com l’Ajuntament d’Aiguafreda, han estat factors decisius per a l’èxit de les actuacions.

Nascuda al vessant NW del Montseny, per sobre del Muntanyà, la vall i la Riera de Martinet formen part de la conca del Besòs com un dels afluents del Congost. És un dels racons de més gran interès ecològic tant de la mateixa conca com del municipi d’Aiguafreda per on hi discorre bona part del seu recorregut, compartit amb els municipis de Seva i del Brull. Hi destaca l’itinerari de natura, amb plafons explicatius; la proximitat al conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt, i una riquesa botànica, geològica i paisatgística que converteixen la vall en un indret privilegiat

Finalment arribem a l’Afrau, un antic molí i masia que, avui dia, és residència de l'artista Paco Ballesteros que té algunes de les seves obres exposades a l'exterior. Per cert, diguem que ‘afrau’ suposa un congost, fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals. D’origen incert, però molt probablement del llatí hispànic fragum, ‘país trencat, congost’, de la mateixa arrel del llatí frangere, ‘trencar’.
Un drac sembla que controla l’accés a la casa, tot de ferro i potent. Com intuïm pel jardí, la seva filosofia de vida està en ple contacte amb la natura viva, en moviment. El seu jardí està guarnit amb escultures de ferro, filferro, trencadís; totes fetes amb passió.

La casa coberta d'heures de l'artista és en sí mateix un centre d'art i natura, amb la seu permanent de les exposicions de l’artista polifacètic, un artista valencià que ha viscut i treballat a Itàlia i a França i que l'any 2000 es va instal·lar a Aiguafreda. Tot i que el lloc forma part del municipi de Seva, està molt més proper a Aiguafreda. Veiem l’artista que surt de la casa i això ens permet parlar una estona amb ell, que ens explica la seva visió de l’art de les diverses sèries de quadres que ha pintat.

Ara travessem la riera i pugem amunt pel camí fins a trobar el conjunt d'edificacions que conformen l'antiga parròquia d'Aiguafreda de Dalt es troba situat en un dels contraforts del Montseny, a l'extrem nord-oest del terme municipal, a 3 km del nucli urbà actual.

L'església es va erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII. El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors. Malgrat això, és visible l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular. La part més interessant, l'absis, presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes.
L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle.
La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell mensuliforme.

En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original.
Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.
Enfront de l'església hi ha un comunidor que porta inscrita la data de 1773.
Cripta funerària situada dins una gruta amb estalactites i estalagmites.
La cavitat fa uns 9 x 4 m, el perímetre és força irregular i el terra poc pla.
A la part de migdia hi ha dues cavitats, obertes artificialment de forma semicircular i perfil irregular on hi ha dues sepultures cavades a la mateixa pedra tosca.
En una d'elles hi ha un forat que travessa des de la vora superior fins a l'interior de la mateixa. A la dreta hi ha dues cavitats, segurament per tenir-hi llums.
A terra s'hi veuen dues sepultures més, també antropomorfes.
D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Costa de Vic. Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de centelles.
Va ser cremat durant la guerra de 1936 i actualment les restes que es conserven es troben a l'ajuntament. Només resten la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern

L' església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost. Seguit d'una tasca de restauració es va procedir a una segona consagració l'any 1105. En l'edifici es troben diferents etapes constructives posteriors, dels segles XVII-XX.

Cal esmentar l'existència d'un comunidor situat davant l'església El botó que aguanta les bigues du una inscripció que el data de l'any 1730. Aquest dipòsit es comunica amb la cripta i durant la guerra serví d'amagatall. Les tombes es varen descobrir cap als anys 60. Les va restaurar el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.”

EI comunidor d'Aiguafreda de Dalt
"EI comunidor de Sant Martí d'Aiguafreda ("comunidor del fossar de la present Església ") va ser construït originalment l'any 1731, tal com indica la data tallada en el medalló de fusta de l'empostissat, sota la teulada. El comunidor es destinava als oficis relacionats amb els difunts i a "comunir", és a dir, exorcitzar les tempestes, pedregades, etc."
Aquestes funcions han provocat, a vegades, una interpretació esotèrica d'aquests edificis quan, en realitat, estaven plenament integrats en la litúrgia cristiana tradicional.

Antigament, el comunidor s'emblanquinava periòdicament amb calç, com tota la resta del conjunt monumental. Aquest tractament tenia un doble objectiu: protegir el material constructiu de les inclemències del temps i, també. donar-li una aparença més digna , ja que la pedra vista "feia pobre".
Les primeres fotografies conservades mostren aquest acabat.
Durant la primera meitat del segle XX, Aigua-freda de Dalt es va començar a degradar. l entre els anys 1962-1964 el comunidor va ser reconstruït gairebé totalment. En el marc d'un projecte promogut per l'Ajuntament d'Aiguafreda en què participen la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona el Bisbat de Vic la restauració de l'any 2016 (veure foto 5) manté el compromís entre l'aspecte històric de l'edifici i els valors comunitaris que amb el pas del temps aquest ha anat adquirint.

Els pilars del comunidor, aixecats amb pedra tosca provinent de la tosquera sobre la que s'assenta tot el conjunt monumental, mantenen la imatge tradicional del conjunt construït en bona part amb aquest tipus de material. Pel que fa al pati, que havia fet de cementiri des de l'Edat Mitjana, la recerca històrica ha permès refer la porta de ferro forjat que, a principis del segle XX, el tancava. L'arcada de l'entrada, també de tosca, és coronada per un àngel trompeter col·locat l'any 1964, que ja s'ha convertit en un dels símbols d'Aiguafreda de Dalt.

Font dels Enamorats
Queda al costat de la Riera de Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda de Dalt. Hi ha una ceràmica amb una estrofa del poema de J.Asmarats dedicat a les fonts d’Aiguafreda (1927) que diu:

"La parella enamorada / que els plau anar acostats / per a ell la font més preuada / és la Font dels Enamorats".

Informació extreta de la Viquipèdia i Turisme d'Aiguafreda