La Foradada i la Torreta del Montsià des del Cocó de Jordi

Aprofitant la mítica excursió per les terres del Delta de l'Ebre que suposa la pujada a la Foradada per poder contemplar-lo des d'allà, vaig pensar en completar-la fent una ràpid ascens des d'allà fins al cim de la Serra del Montsià, la Torreta del Montsià. L'excursió comença al Cocó de Jordi a 247 metres d'altitud, en el final de la pista asfaltada que agafem a la N-II a l'alçada de l'entrada oest de Sant Carles de la Ràpita. Hi veurem un cartell verd que mena a l'àrea de la Font del Burgar i la Foradada. L'aparcament no és massa gran, però molt a prop hi ha marges a la carretera on poder deixar el cotxe en cas que el trobéssiu ple.

La pujada no és gaire costeruda en cap moment i es fa força còmode de fer, comencem per un sender que va remuntat poc a poc metres, sempre seguint marques de PR, fins que ja una mica més amunt, després de poc més d'un quilòmetre entrarem en el GR-92 que seguirem ja tota l'estona fins a ser pràcticament dalt de la Foradada. En aquest tram el camí és més emboscat, passem a tocar d'una antic forn de calç i entrem de seguida a l'àrea de la Font del Burgar, amb la seva font, que no raja gaire, i el bosc del Burgar amb tot de cartells interpretatius de la zona. Aquest punt és una cruïlla de diferents camins que pugen fins la Foradada, nosaltres seguim el més habitual i més planer, que en conseqüència és una mica més llarg.

En sortit de la font i remuntar una mica més d'alçada la vegetació va canviant i es va convertint en més sota bosc, molt més típic de la zona, ens estem apropant a les ruïnes del Mas de Mata-Redona, que devia ser ben important quan estava en plena activitat, donat el seu tamany i restes adjacents que trobem. Als volts del Mas hi trobem una zona més planera, amb algun prat de gespa que devien ser antics camps de cultiu.

Aqui canviem de direcció i ens dirigim cap a llevant, cap al capdamunt de la serralada, i tornant a guanyar alçada ens apropem molt ràpidament cap al collet on ens desviem del GR-92 i torcem a l'esquerra per accedir a la Foradada, a la qual arribem de seguida i que ens ofereix tot el que esperavem. Un indret amb molta màgia, amb el lògic inconvenient de la presència de molts excursionistes que s'hi apleguen a l'hora, però que tot i això, ens permet gaudir de privilegiades vistes sobre el Delta de l'Ebre, sobretot de la seva part sud, amb Sant Carles de la Ràpita en primer terme i la punta de la Banya i la Barra del Trabucador al darrera. Paga la pena quedar-s'hi una estona a contemplar-ne cada detall.

Per seguir l'excursió hi havia dues opcions, baixar fins al collet on haviem deixat el GR-92 un pèl més a sota o seguir per la carena en direcció sud. El camí més fàcil i ben marcat és el primer, i va ser l'opció que vaig seguir, però amb més temps ha de ser molt bónic de fer el camí carener. El camí que ressegueix el GR, ens porta per la cara interior de la serralada, força seca i amb poc arbre, va picant sempre una mica avall.

En poca estona, en un petit gir del camí, comencem a veure davant nostre el Mas de Comú que serà el nostre proper objectiu, al qual arribem en poca estona, el mas també està en estat ruinós, tot i que no tant com el de Mata-redona. Es curiós que des del coll fins aqui anem paral·lels a una mànega d'aigua que prové d'un diposit d'aigua que hi ha allà i que va fins el Mas. En la mateixa cruïlla del Mas de Comú, punt on abandonem el GR-92, hi trobem un cartell que ens mena a la Torreta del Montsià, i aqui comencem l'ascens al mateix, en que remuntarem una mica més de 200 metres de desnivell en poca estona. El corriol que seguim es va apropant a la carena, a la qual arribarem a l'alçada del Portell de la Font del Teix a 711 metres d'altitud, ja molt a prop del cim de la Torreta, a la que accedim per terreny pedragós.

En el cim, que es troba a 764 metres d'altitud, a part del vertex geodèsic que en marca el punt més alt hi trobem dues petites casetes, hi tenim magnÍfiques vistes, diria jo que millors que les de la Foradada, de tota la costa del Delta de l'Ebre que tornar a pagar la pena contemplar amb delit.

Un cop fet això, iniciem la tornada, que en el meu cas vaig fer exactament per el mateix camí que l'anada, però que si hagués tingut més estona, hauria optat per fer per la carena i així anar gaudint de les vistes constants de la línia costanera.

Recordeu d'agafar bona quantitat d'aigua i una gorra, per resguardar-vos de la solana, en tota aquesta zona les ombres van molt buscades!