LA FOSCA-LA PINEDA D'EN GORI-CALA SALGUER-PLATJA DE CASTELL

LA FOSCA- LA PINEDA D’EN GORI-CALA SALGUER I LA PLATJA DE CASTELL.

El lloc d’inici i d’arribada el situem a l’aparcament de l’Hotel la Malcontenta (5 estrelles) ubicat en una antiga masia restaurada a prop de Palamós ( paratge de Torremirona), a la zona entre platja de Castell i Palamós. Aquest nom ( la Malcontenta) prové d’una llegenda en la qual es conta la història d’una dona que va ser esposa i mare, carinyosa, guapa i divertida però que mai trobava res suficientment ben fet i tot ho comparava amb la lluna. L’hotel pretén ser la casa que ella va somniar tot i que mai va tenir la possibilitat d’aconseguir.
A partir d’aquí seguim direcció migdia fins arribar al pont ( de llum i alçada considerables) que creua la riera d’Aubi. Tot seguit agafem un corriol a la dreta que ens portarà pel mig d’un alzinar. La primera edificació, on hi passarem pel costat, és el Mas Juny. La història recent del mas està marcada per la personalitat del pintor català Josep Mª Sert (pintor i decorador de projecció universal). Aquest va arribar a Palamós l’any 1931 i comprà les terres properes a la platja de Castell on hi havia el mas Cama. Sert canvià el nom pel de mas Juny i restaurà la casa. Per aquest lloc hi van passar artistes i personalitats importants de principis de segle com Marlene Dietrich (cantant i actriu), Visconti (director de cinema), Coco Chanel ( modista ), Francesc Macià (President de la Generalitat), Francesc Cambó ( polític) i Salvador Dalí ( pintor). Més tard Sert va vendre la casa a Alberto Puig Palau ( milionari de l’alta societat barcelonina) que va organitzar importants trobades i festes on hi assistiren personatges com Pastora Imperio (bailaora de folklore flamenc) , Manolete ( torero), Carmen Amaya i Lola Flores ( ballarines i cantants de flamenc), Manolo Caracol ( cantaor de flamenc) ,Josep Pla ( escriptor), entre d’altres. Albert Puig va fer amistat amb Dalí fins el punt de construir-li una barraca de pedra amb una porta inclinada i una claraboia al sostre per il•luminar l’interior i que servís com a taller-estudi del pintor. Aquesta barraca està situada a l’Est de la platja de Castell i al mig del bosc. Però Dalí ja tenia el projecte de Portlligat ( Cadaqués) i no en va fer massa ús.
El Castell de Sant Esteve del Mar és un Castell en ruïnes situat dalt d’un penya-segat al terme municipal de Palamós entre la platja de la Fosca i la cala Salguer. La primera referència documental d’aquesta fortificació data del 1063. El rei Pere el Gran encomana a Astruc Ravaia la missió de trobar un port al nord de Barcelona. Aquest interès culmina el 1277 amb la compra del Castell de Sant Esteve i de tot el seu territorio al senyor del lloc, Dalmau de Palol. Els dominis inclouen la rada anomenada “Palamors”, on es construirà el port reial. A partir del segle XIII els monarques donen el Castell en feu a diferents senyors. Amb el temps passa a mans privades. A finals del segle XIV, compagina el caràcter defensiu amb els usos agrícoles propis d’una masia. El 2011 l’Ajuntament de Palamós n’obté la titularitat. L’espai té la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional i està assentat sobre una vila romana.
La pineda d’en Gori és un dels paratges naturals més bonics de la Costa Brava. És un espai de pi blanc mediterrani amb centenars d’exemplars que s’estén al costat del tram del camí de ronda de la Costa de Palamós, entre la cala Salguer i la Platja de la Fosca. Zona verda per tant preservada definitivament ( així ho esperem) de la possibilitat de ser urbanitzada.
Cala Salguer és un conjunt declarat BCIN del terme municipal de Palamós. És un tradicional veïnat de pescadors, antigues construccions destinades a guardar les barques i els atuells de pesca. Aquestes construccions, amb parets de pedra i voltes de ceràmica a la catalana tenen terrasses i rampes naturals per varar les barques i representen un exemple d’arquitectura popular i tradicional integrada al paisatge.
La platja de Castell va tenir molt de renom els anys 90 quan la gent de Palamós (Plataforma Salvem Castell) es va manifestar i va fer un referéndum contra l’intent d’urbanitzar-la. És dels pocs racons verges de la Costa Brava. Al nord, sobre un turó es conserven les estructures, en part restaurades, d’un poblat ibèric del segle VI a.C.
A la desembocadura de la riera Aubi hi ha una zona humida ( llacuna amb aigües salabroses) ocupada per un canyissar i dunes i on s’hi pot observar depenent de l’època de l’any el borró (Ammophila arenaria), jull de platja (Elymus farctus) , melgó marí (Medicago marina), corretjola de mar (Convulvus soldanela), pastanaga marina (Daucus gingidium), lletsó (Sonchus tenerrimus), rave de mar ( Cakile marítima), lleteresa (Euphorbia paralias) i lliri de mar ( Pancratium maritimum) així com la presència d’avifauna en períodes de migració .