La Garriga-Can Prades-Can Valls-Ermita de st. Cristòfol de Monteugues-Font de la Teula-Ca l'Oliveró-Can Fournier-La Garriga

LA GARRIGA - REFUGI ANTIAERI - EL PEDRÓS - CAMÍ DE SANTA MARGARIDA - CAN PRADES - COLL DE CARPÍS - TORRENT DE FERRERES - CAN VALLS - CAMÍ DE CAN VALLS A SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES - ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES - CAMÍ DE SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES A CA L'OLIVERÓ - FONT DE LA TEULA - CA L'OLIVERÓ - TORRENT DE CAN QUERALT - COLL DE LA MUNTANYETA - CAMÍ DE LA MUNTANYETA A LA GARRIGA - PI DE LES QUATRE BRANQUES - TORRENT DE LA COVA - CAN FOURNIER - LA GARRIGA

L'excursió comença junt a l'edifici de l'estació de Rodalies de Catalunya de la localitat de la Garriga, a la vora de la qual veurem un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil. Des d'allà ens incorporem a l'avinguda de Pau Casals, que de seguida abandonarem per a incorporar-nos, a la dreta, al carrer de Pere Ballús.

Aquesta via, que travessa la urbanització construïda sobre la partida del Pedró, ens fa guanyar ràpidament altura. En arribar a l'encreuament on conflueix amb els carrers del Garbí i del torrent de les Toies, agafem aquest segon per a fer una lleugera baixada, però prompte tornem a pujar.

En arribar a la cruïlla següent, girem cap a l'esquerra per a prendre l'avinguda o passeig de santa Margarida. A ponent nostre queda el parc forestal de la Mesquita, mentre que a la dreta continua la urbanització.

Finalment arribem a un encreuament a l'extrem nord de la urbanització, molt a prop ja del terme municipal de Cànoves i Samalús. En aquest punt hem d'agafar el camí de santa Margarida, que naix a la nostra esquerra i es correspon amb una pista formigonada que guanya altura violentament, primer en direcció nord i, més endavant, cap al nord-est, a través de la partida dels Poatells.

La pujada és dura i constant, com ho serà en els pròxims tres quilòmetres. Tanmateix, si mirem enrere, les vistes que ens ofereix sobre la plana que presideix Granollers, compensen tot l'esforç.

L'asfalt ens abandona quan comencem a trepitjar la ratlla que separa les terres de la Garriga de les de Cànoves i Samalús. Ací se'ns presenten dues cruïlles consecutives: a la primera anem a la dreta i, a la segona, a l'esquerra; en tot moment sense deixar el camí de santa Margarida.

Pocs metres més endavant un senyal ens dóna la benvinguda al Parc Natural del Montseny, i assenyala el punt on s'accentua novament la pujada.

Una altra vegada ens trobem amb un doble encreuament en el qual, de primeres anirem a la dreta i, en acabant, continuarem recte, pel camí de santa Margarida. Tot just després d'aquest darrer, deixem definitivament el terme de la Garriga per a caminar per terres de Cànoves i Samalús.

El camí de santa Margarida remunta abruptament la capçalera del sot de les Monteugues per a anar a buscar la falda del Bosc del mateix nom. A ella arribem després de fruir d'unes bones vistes a orient i a migjorn, i de patir una forta ascensió que ens aboca a una mena de collet on es creuen diversos camins al recer d'una torre elèctrica de grans dimensions.

Nosaltres continuem la marxa per on segueix, precisament, el camí de santa Margarida. Així doncs agafem la via que puja a la nostra dreta, en direcció nord, i que està senyalitzada amb un senyal de prohibició de circulació.

Després d'uns primers metres de pujada i d'una cruïlla on no hem d'abandonar la nostra direcció, el camí se suavitza i avancem còmodament cap al nord-est. En les cruïlles següents que se'ns presenten, tenim de seguir sense desviar-nos, tot deixant a la nostra esquerra el turó de santa Margarida.

Al remat fem cap a can Prades, una masia en ruïnes situada a la falda d'aquest Turó i que corona, al seu torn, la muntanya dita de Prades, que s'eleva per dalt de Samalús.

Visitem l'indret i continuem la nostra marxa cap al nord-est. Pocs metres més enllà, desapareix el bosc del nostre flanc dret, i se'ns descobreixen unes vistes meravelloses per sobre de la planura on s'assenten Granollers, Cardedeu o Sant Celoni.

Al mateix temps el camí ens reorienta cap al nord-oest, tot envoltant el turó de santa Margarida, cim important d'aquesta contrada amb els seus vora 800 msnm.

Uns metres més tard trobem una cruïlla on, encara que no ho semble d'entrada, hem de continuar pel camí de l'esquerra. El de la dreta ens abocaria cap al torrent de Fontsavall i ens allunyaria del nostre recorregut.

Així doncs, pel camí que hem pres, que continua envoltant el turó de santa Margarida, fem cap al coll de Carpís, a poc més de 740 msnm. Ací naix una de les senderes que pugen al cim d'aquest Turó, però nosaltres no l'agafem. Continuem, doncs, cap al nord, per un camí molt agraït, planer, i amb bones vistes dels característics cingles de Bertí o del propi poble de la Garriga, que trau el cap per darrere de les terres de santa Margarida.

Precisament retornem durant uns metres al terme de la Garriga que, de nou, abandonem per a entrar ara al del Figaró-Montmany, o Montmany de Puiggraciòs fins al 1985. Al poc apleguem a un encreuament, on hem d'agafar el camí de l'esquerra, que comença a baixar cap al bosc de can Valls.

Des d'ell gaudim de bones vistes: els cingles de Bertí, l'emblemàtic turó de Tagamanent o l'ermita de sant Cristòfol de Monteugues, es descobreixen a la nostra vista.

Després d'una llarga baixada, fem un gir de 180 graus per creuar les dos torrenteres que convergeixen poc més avall per a formar el torrent de Ferreres, i comencem a pujar en direcció sud-oest per tal d'envoltar can Valls per dalt.

Es nota que caminem per terres de solana, ja que el bosc que ens ha acompanyat durant tota l'excursió desapareix, tot deixant pas als camps de can Valls i dels Artigons, que paren un poc més amunt de nosaltres.

En arribar a un encreuament, tombem a l'esquerra per a incorporar-nos al camí del Pla de la Batalla a can Valls i arribar, cinc minuts després, a can Valls, masia magníficament conservada.

Ara continuem per l'únic camí possible, el de can Valls a Sant Cristòfol de Monteugues, ermita romànica a la qual arribem en poc més de cinc minuts.

Contemplem breument el temple i seguim l'excursió cap a l'est, pel camí de Sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró que, lleugerament per sota del pla de sant Cristòfol, ens incorpora al terme municipal de la Garriga.

A banda de contemplar el paisatge, en aquest tram de l'excursió se'ns presenta un camí sense complicacions, sempre i quan no ens desviem de la seua seguida. Perdem altura constantment, a vegades en ziga-zaga, tot travessant les partides dels Temporals i de la Malesa, fins que, passats uns vint-i-cinc minuts, apleguem a la font de la Teula.

Tot seguit hi ha una cruïlla en la qual seguim cap a l'esquerra, per a anar a buscar el torrent de l'Enrabiada, que creua el camí de Sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró. De nou, a l'esquerra, abandonem aquesta via per a incorporar-nos a una travessa que, en pocs minuts, ens deixa a ca l'Oliveró, masia de propietat particular.

A partir d'ací canvia per complet el paisatge. Deixem la masia a la dreta i seguim pel camí per on veníem, en direcció cap a la Muntanyeta. En havent sobrepassat una cruïlla, on seguim recte, fem cap a una altra bastant perdedora. En ella hi ha dos camins clars, un a l'esquerra i un altre a la dreta. Però en queda un altre enfront nostre que està un poc tapat per la vegetació i que sembla abandonat. Doncs no, perquè eixe és el camí bo.

Després d'haver-lo seguit uns quants metres, el deixem i agafem una sendera a mà dreta que, a poc a poc, va perdent altura. De sobte, el corriol es tapa molt i es fa molt perdedor, però només hi ha una via possible per a avançar cap al llit del torrent de can Queralt, que ara hem de travessar.

El passem i ens trobem amb una paret quasi vertical que hem de remuntar amb cura de no relliscar. Continuem per la senda, que continua prou emboscada i, fins i tot, solsida, fins a eixir al coll de la Muntanyeta.

Allà prenem el camí de la Muntanyeta a la Garriga, en direcció al poble, que no tardarem en veure. Passem a la vora del conegut pi de les Quatre Branques i, amb el torrent de la Cova de company, fem els darrers metres que ens separen de la Garriga, tot passant per can Fournier.

Arribats a la localitat, sols resta anar fins a l'estació, on fiquem el punt i final a l'eixida.