La Garriga d'Empordà: Barraques de pedra seca de Llers i Vilanant - el Mas Molar i Sant Quirze d'Olmells.

Aparquem a l'inici de la ruta.

A la sortida de Llers anant cap a Avinyonet de Puigventós, per la carretera GIV-5105, fem uns metres per una pista fins a la primera barraca i allà aparquem.

Barraca L 51, reconstruïda pel seu propietari.

Barraca de 1911

Barraca amb xemeneia i cisterna per preparar un plaguicida contra la fil·loxera anomenat brou bordelès o brou de Bordeus, una solució de cal apagada i sulfat de coure. Es va començar a utilitzar en la vinya cap a 1885.

Panoràmica d'oliveres i el Canigó.

Esquerra

Barraca L 28

Hi arribem pel mig d'un bosc de pins joves. Presenta dues fases constructives, la segona de les quals ha desenvolupat els contraforts fins a la façana, cosa que obliga a doblar la porta.

Murs de pedra seca, que semblen reconstruïts de fa poc.

Barraca L 38

Barraca L 37

Té l’entrada amb arc de mig punt, falsa volta acabada en cúpula (que Jenar Fèlix anomena «semiesfèriques»). També té un cocó (forat fondo a l’interior d’una barraca, ran de terra, que es fa servir per desar les eines de mànec llarg; en altres comarques aquesta paraula també designa un petit dipòsit d’aigua que serveix com a abeurador). Segons el BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) forma part de les primeres grans barraques agrícoles del pla de Vinyers.

Barraca L 35

Té una porta amb doble llinda, amb els muntants molt ben treballats. La doble llinda és un sistema simple de donar més consistència a la llinda, en cas que hom cregui que no sigui prou gran o prou forta. A l’interior hi trobem cocó i fornícules (cavitat dins d’un mur de pedra seca o d’una paret de barraca per guardar-hi coses). Té l’encaix de la balda per tancar la porta.

Barraca L 32

Barraca amb corona. La corona és la part, gairebé sempre circular, més petita que el perímetre de la barraca; conté les pedres necessàries per fer de contrapès de les pedres de la falsa volta (les posades paral·leles al terra i fent cercles concèntrics cada cop més petits) i també per protegir la cúpula (volta veritable) perquè no coli l’aigua de la pluja.

Barraca L16

Alzina 'reclamadora'.

L'adjectiu "reclamadora" ve de quan els pagesos posaven vesc a les branques la qual cosa impedia que els ocells que s'hi col·locaven poguessin volar. Al voltant de l'alzina s'hi disposava un cercle de pedres per evitar que els ocells poguessin escapar.

Barraca V 88

El document BCIL en diu: «Semiesfèrica simple petita. Molt esllavissada de l’exterior. És l’única de volta semiesfèrica de Vilanant, encara que es troba a escassos 150 m del terme de Llers, on és una tradició freqüent.

Barraca (desconec el seu número).

Eixarts (Parets de pedra seca).

Segons Jenar Fèlix l’eixart és la paret de pedra seca que separa propietats, que sovint és prou ample perquè cada propietat fa el seu gruix, i que a la Garriga de vegades es fa servir de camí i fins i tot de carrerada.

Camí poc visible

Camí més visible

Biot (sense aigua).

Un biot és una espècie de bassa per obtenir aigua pel bestiar.

Camí

Barraca V 78. El Mallol, la barraca d'en Meca, S. XVIII.

És una barraca cantonera, adossada a l’eixart.

Barraca V 81

Barraca amb planta circular, les lloses semblen treballades per picapedrers.

Barraca V 77

La barraca té doble llinda, troncocònica amb corona ben marcada, i falsa volta molt ben feta. Al document BCIL (Bé Cultural d'interés Local), hi diu que " l’índex d’efectivitat constructiva és pràcticament igual a 1, és a dir, tan alta com ampla. Està construïda amb lloses planes i llargues, molt regulars i ben disposades.». Segons l’arquitecte Ramon Ripoll, a qui probablement es deu el concepte d’índex d’efectivitat constructiva, aquesta construcció té una estabilitat extrema.

Barraca V 76, força emboscada.

Barraca amb contraforts que fan de passadís per a la porta.

Barraca esfondrada.

Corriol a la dreta

Barraca L 23 (Montserrat Vayreda).

L’anomenen de la Vayreda per una fotografia de la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol, feta al costat d’aquesta barraca, en una carta publicada el 2005 i dirigida als alcaldes d’Avinyonet, de Llers i de Vilanant, demanant que no es fes la predrera que es projectava a la zona, i que havia de malmetre aquesta barraca i unes altres 20.

Corriol pel mig d'un bosc

Mas Molar

Aquest mas apareix documentat per primer cop el 20 de setembre de l’any 1071 en un pergamí de l’arxiu diocesà de Girona. Sembla que els primitius Molar de Llers pertanyien a una família acomodada, de pagesos benestants. Possiblement fos un més de l’estol de castlans que, des dels seus masos fortificats, vetllaven les fronteres del comtat de Besalú.

Mas Molar

L'edifici actual sembla construït als segles XVI-XVII, amb reformes i ampliacions posteriors tal com ho testimonien les llindes de dues finestres on hi figuren els anys 1757 i 1758. En un cos davanter adossat a la façana principal es pot apreciar la inscripció ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802 que recull el nom del propietari i el dia i any d'una de les fases d'ampliació de la masia.

Mas Molar

La nissaga dels Molar està força documentada a Llers. A començament del segle XXI és encara propietat d'un descendent de la família, resident a França. Actualment es troba en estat d'abandonament.

Camí

Dreta

Forn de calç?

Esquerra, travessem el rec.

Travessem el prat per recuperar el camí que haviem perdut.

Sant Quirze d'Olmells

Edifici pre-romànic de nau única i absis trapezial. La seva construcció es pot datar als segles IX o X. Ha estat restaurada.

Dreta

Tornem a ser a Mas Molar

Corriol a la dreta

Aixopluc

Barraca L 20

Se sol anomenar aquesta barraca com la dels pentacrinus, que són uns fòssils blancs, molt espectaculars, també anomenats “Estrelles de Mig Camí”. Els pentacrinus neocomiensis tenen forma d’estrella de cinc puntes, i formaven una mena de columna amb diversos exemplars enganxats. N’hi ha a les roques de la mateixa barraca i a la paret seca que l'envolta.

Barraca L 24

Interessant de veure aquesta petita barraca perquè l’arc de descàrrega és tan simbòlic que no ha servit per a la seva presumpta funció, i la llinda de la porta s’ha partit.

Barraca L 30

Barraca força esfondrada, però de la qual es visible la llinda (pedra, normalment de bones dimensions, que descansa sobre els muntants de la porta) i l’arc de descàrrega (reparteix el pes de les pedres de sobre la llinda cap als costats).