La Garriga - Pedres Blanques - Font Tremolencs - Puiggraciós - Sant Nicolau - l'Ametlla del Vallès

Caminada al Santuari de Puiggraciós sortint des de la Garriga i amb el següent recorregut:
La Garriga – antic pont de ferro sobre el riu Congost – camí dels horts cap a can Noguera – barri de can Noguera – carrer Martí l’Humà - pont sota la carretera C-17 – turons de can Noguera – camí al turó de Pedres Blanques – trencall cap a l’esquerra, dalt de tot de l’urbanització els Tremolencs - font dels Tremolencs – voregem el turó dels Tremolencs – forn de les Planes – planes de can Miquel – PR C33 – camí a can Miquel – mas Miquel – camí a Montmany – Roca Alta, girem corriol a l’esquerra cap a Puiggaciós – torre de Senyals – Santuari de Puiggraciós - PR C33 cap al serrat de l’Ocata i baixada cap a la plana de Dalt – avellaners de can Panxa Rossa – els Saulons – camí entre la roca Negra i la roca Botera – bassa de can Beia – can Perera de Pimar – la Fustera – Ermita de Sant Nicolau – parc del Casal i entrada a l’Ametlla del Vallès – Església de Sant Genís – plaça Vella – carrer Major – Ajuntament – passeig de l’Ametlla – carrer del Trull – can Draper – carrer Pere Soler - tram paral•lel a la C-17 – C. E. Vallès – carrer Pinetons – túnel per creuar per sota la C17 – torrent de cal Rectoret – P. I. Congost – pont sobre el riu Congost – P. I. Sud-oest – can Illa - entrada a la Garriga.

Santuari de Puiggraciós.-
Està situat al vessant oriental dels Cingles de Bertí, a una altura de 690 metres, sota el cim del Puiggraciós.
Des del Santuari es pot gaudir d’unes bones vistes sobre tota la carena dels cingles de Bertí, la vall del Congost (la Garriga, Figaró i part de l’Ametlla del Vallès), la plana del Vallès cap a Granollers, així com, el cim del Tagamanent i el massís del Montseny.
Al Santuari s’hi venera l’imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, que data del segle XV, és d'estil gòtic, daurada i policromada i representa a Maria, dreta, alletant l'Infant. Aquesta Verge, ja és venerava a l’església de Sant Pau de Montmany, però el mal estat d’aquesta església va obligar a construir aquest Santuari per a traslladar-hi l’imatge.
Les obres varen començar a principis del segle XVIII i ja al 1711 és va obrir al culte i al 1737 ja s’havia construït el retaule de l’altar major. El cambril va ser construït més tard i s’en té constància a partir del 1771.
També s’hi va construir la casa de l’ermità, hostatgeria en la que Raimon Caselles situa bona part de les baralles narrades en la seva novel•la, els sots feréstecs.