La Garriga - Roca Centella-Alzina de Can Valls-Sant Cristòfol de Monteugues
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.44 mi
- Elevation gain
- 2,205 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,205 ft
- Max elevation
- 3,245 ft
- TrailRank
-
87
5
- Min elevation
- 1,321 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 1731
- Uploaded
- April 21, 2020
- Recorded
- April 2020
near Samalús, Catalunya (España)
Viewed 2522 times, downloaded 186 times
Trail photos
Itinerary description
Excursió fàcil, tant en l'aspecte tècnic com des del punt físic, en la què ascendim el cim de la Roca Centella, un dels cims més meriodionals del massís del Montseny, i que té la curiositat de fer 1000 metres d'alçada justos.
Punts d'interès:
1- Font Farreres
2- Sant Cristòfol de Monteugues
3- Alzina de Can Valls
4- Cim Roca Centella
NOTA: Excursió realitzada en data 26.09.2015
Versión en Español
Excursión fácil, tanto en el aspecto técnico como desde el punto físico, en la que ascendemos la cima de la Roca Centella, una de las cimas más meriodionales del macizo del Montseny, y que tiene la curiosidad de hacer 1000 metros de altura justos.
Puntos de interés:
1- Fuente Farreres
2- San Cristóbal de Monteugues
3- Encina de Can Valls
4- Cumbre Roca Centella
NOTA: Excursión realizada en fecha 09/26/2015
English version
Easy hike, both from a technical and physical point of view, where we climb the Roca Centella summit, one of the southernmost peaks of the Montseny massif, and is curious to make a fair 1000 meters high.
Places of interest:
1- Farreres Fountain
2- Sant Cristòfol de Monteugues
3- Oak of Can Valls
4- Roca Centella summit
NOTE: Excursion on 26.09.2015
Version française
Randonnée facile, tant d'un point de vue technique que physique, où nous gravissons le sommet de la Roca Centella, l'un des sommets les plus au sud du massif du Montseny, et est curieux de faire une foire de 1000 mètres de haut.
Points d'intérêt:
1- Fontaine de Farreres
2- Sant Cristòfol de Monteugues
3- Chêne de Can Valls
4- Sommet de Roca Centella
NOTE: Excursion le 26.09.2015
Waypoints
Summit
Tree
2,491 ft
Alzina de Can Valls
Alzina de Can Valls: És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
2,162 ft
Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues: Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat "singulis annis ex antiquissima possessione" per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
2,099 ft
Font Ferreres
Font Ferreres: La font de Ferreres presenta un arranjament fet en època contemporània realitzat pel Grup Excursionista de la Garriga. Des dels anys 70 i 80 del segle XX és habitual l'arranjament i adequació de les fonts de nombrosos municipis amb l'objectiu de fer-les visitables. La seva factura és molt similar a les fonts de la zona, per exemple la Font de la Teula, ja en terme municipal de La Garriga. Però de ben segur aquest aflorament ja era freqüentat des d'antic. El topònim de la font, ja apareix a la documentació medieval fent referència a la presència d'un jaciment de metall, considerat genèricament com a ferro. I aquesta també s'ha de relacionar amb el mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Ferreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Information point
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Ruta muy chula y muy buenas vistas.
Gracias por el comentario y la valoración.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ahir vaig fer aquesta altre ruta que vares compartir. Per sort, va fer un dia força clar i les vistes van ser espectaculars. En tota la ruta, no vaig trobar-me a ningú. Moltes gràcies per compartir-la. Salut
Moltes gràcies a tu Gatnau Mauri, per valorar la ruta. Aquest dies amb aire fred han d'aprofitar-se, ja que, sol ser un aire força clar, amb gran visibilitat. Salutacions.