La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - Pantans del Rec - La Granja d'Escarp

La ruta comença a la plaça de la Creu de la Granja d'Escarp, des d'on eixim cap a l'església de sant Jaume. En acabant, trenquem cap a la dreta pel carrer de les Escoles fins que deixem enrere els últims habitatges del poble. En aquest punt, continuem cap a la dreta per a trobar la punta del carrer de la Vall, que puja cap al mas de Domenic.

En deixar enrere aquesta edificació, perdem l'asfalt i ens incorporem ja al camí de la vall de la Vila. El paisatge és àrid i, a poc a poc, veiem com es tanca davant de nosaltres. Mentrestant, iniciem una lleu baixada per a entrar a la vall la Roja.

En fer-hi cap al fons, que és per on va la moderna pista de terra que se superposa al camí de la vall de la Vila, comencem a guanyar altura. A mà esquerra duem el barranc de la vall la Roja. Uns metres més endavant, passem a tocar d'un mas mig habitat mig en ruïnes.

Després, el camí de la vall de la Vila comença a pujar decididament i s'enlaira per sobre la vall la Roja, que cada vegada veiem més enclotada. És aleshores quan, al nord, descobrim el contrast entre el paisatge desèrtic i de secà que recorrem i les terres fèrtils de septentrió, banyades amb l'aigua de reg.

Sense treva i cap a l'est, ascendim amb el camí de la vall de la Vila per la costa d'en Gibós cap a la carena de la serra Picarda, on arribem al cap d'una mitja hora de pujada. Al remat, eixim a un collet situat a uns 350 msnm. Des d'ell veiem, per primera vegada, la punta de Montmeneu.

Ara continuem recte, cap a l'est, pel camí dels Mijados. De seguida, però, aquesta via ens reorienta cap al nord mentre ens fa guanyar un poc més d'altura. Uns cinc minuts més tard, fem cap a una altra cruïlla, on trenquem cap a la dreta.

Amb aquest camí, comencem a perdre altura per tal de baixar al fondo del barranc de la Vallfera. Tal vegada siga aquest un dels punts més solitaris de tota l'excursió. Després, iniciem una pujada per terres dels masos del Rector, de Manuel del Rúbio i de Pere Joan, fins que, al remat, travessem la línia del terme de Seròs.

En aquest punt, ens incorporem cap a l'esquerra al camí de Montmeneu a Seròs. Des d'ara, ja no deixem de pujar cap a la punta de Montmeneu, que encara queda uns cent metres per damunt de nosaltres. El camí és ample i còmode fins que apleguem a la base de la muntanya.

I és que, a mà dreta, ens incorporem a una sendera que s'enfila ràpidament cap al cim de la punta de Montmeneu per la vora de la magnífica timba que caracteritza la façana meridional de la segona muntanya més elevada de la comarca del Segrià. En algun punt busquem alternatives per tal de separar-nos del precipici, però no són massa bones. Tot i això, aquesta part de la ruta tampoc és que siga complicada i, en cosa de cinc minuts, guanyem la punta de Montmeneu.

Des d'aquest cim podem contemplar una gran extensió de terreny, des de la serra de Montnegre, a l'Aragó, fins a les altures del sud-est de les Garrigues i les muntanyes coronades pel puntal dels Escambrons. Al nord, tota la plana de Lleida.

En acabar de contemplar aquestes vistes privilegiades, mamprenem la baixada per la mateixa senda per la qual havíem pujat fins que fem cap a la base de la punta de Montmeneu. Ara, tirem cap a la dreta pel camí de Montmeneu a Seròs. Amb aquesta via, perdem un poc d'altura i, en cosa de dos minuts, arribem a una cruïlla.

Continuem l'excursió cap a l'esquerra, per una sendera que travessa un bosquet i que, novament pel terme de la Granja d'Escarp, va a trobar el camí de la vall de Dana, que mena cap a l'oest. Amb ell, de seguida apleguem al punt on havíem deixat abans el camí dels Mijados. Ara hem de trencar cap a la dreta, que és per on continua el camí de la vall de Dana.

Ens espera des d'aquest moment una llarga baixada fins als pantans del Rec, que van ser construïts per tal de facilitar el regadiu d'aquesta banda del terme de la Granja d'Escarp. Gràcies a açò, la fruita es va fer ama i senyora dels camps de conreu de la zona.

Deixem enrere els dos pantans i tornem a baixar un poc fins que, a mà dreta, veiem el mas d'en Manel de cal Jan, també conegut amb el nom de mas de Josepet de la Barquereta, que està un poc separat del camí. Al peu de la via, en canvi, està el de Bastitonet, o de Sebastià el Flare.

En ultrapassar-los, el camí de la vall de Dana trenca cap a l'esquerra i retroba l'asfalt. Entre fruiters que, a banda i banda, ens flanquegen, fem cap, en cinc minuts, a la carretera de Maials a la Granja d'Escarp, que se superposa aproximadament al camí que unia aquestes dues poblacions.

Amb la carretera, que encara ens regala algunes bones panoràmiques de la vall solcada pel Segre i pel Cinca, que conflueixen a prop de la Granja d'Escarp, recorrem els últims metres que ens queden per a entrar en el poble, on fiquem el punt i final a l'eixida.