La Guàrdia dels Prats, Sta.Maria dels Prats, Blancafort, Solivella, Ollers, Espadats de l'Anguera, Pira, Pedreres dels Alzinars.

Caminada llarga i circular, entre sembrats verds, ametllers florits, vinyes, romaní, marges i alabastre, per terres de la Conca de Barberà.
La dificultat d'aquesta ruta es la distancia, els camins són bons i gens pedregosos.

La ruta l'hem començat a

LA GUÀRDIA DELS PRATS.
Població de Montblanc d'uns 150 habitants. Es té constància escrita de la seva existència com a nucli habitat permanent el 25 de març de 1054, en un document del Comte Ramón Berenguer.

Fou en aquesta població on nasqué el mercedari Sant Pere Ermengol. D'origen noble, fou bandoler, sacerdot, sofrí martiri, i finalment passà els darrers anys de la seva vida en el santuari de la M. D. dels Prats, morí l'any 1304.
Al cap de pocs metres trobem el Santuari de la

MARE DE DEU DELS PRATS
data del 1240 i s'esmenta ja a les butlles mercedàries del 1245.

El camí en suau pujada ens portarà a la bonica població de

BLANCAFORT, població d'uns 400 habitants. Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle xii a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat. Del poble en destaca la magnífica església dedicada a Santa Magdalena, del segle XVIII.

Seguim en pujada suau per arribar a

SOLIVELLA, és on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Població d'uns 630 habitants.
Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d'Olivella.
Podem destacar les restes del castell del segle XV i l'església dedicada a l'Assumpció de la Mare de Deu, construida el 1769.

Seguim ruta i ens dirigim cap el núcli

D'OLLERS, pedania de Barberà de la Conca que compta amb uns 10 habitants.
Ollers apareix documentat per primera vegada en la donació que feren, l'any 1076, els comtes germans, Berenguer Ramón II i Ramon Berenguer II, de la quadra d'Ollers a Adalbert de la prole dels Sendret.

Deixem Ollers per anar cap a Pira, abans però passem pel

PONT D'ANGUERA, és una construcció popular de cronologia incerta que tant pot ser d'època baix medieval com moderna. No hi ha rastres del camí que justifiqui el pont, de manera que probablement era un aqüeducte.

Seguim cap a Pira tot passant pels

ESPADATS DEL RIU ANGUERA
El Camí dels espadats del riu l’Anguera al seu pas per Pira és una excursió fascinant, estem a punt d’entrar al Canyó del Colorado de la Conca. Aquí sortirà a la llum el nostre esperit més aventurer i utilitzarem la imaginació per travessar el riu una i una altra vegada, sense gairebé cap pont, només amb l’ajuda de les pedres, els troncs i tot allò que ens ofereixi la natura.

Per fi arribem a

PIRA, entrem pels antics safareigs. La primera notícia documental la trobem el 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II, feia donació del castell de Pira al comte Ermengol IV d'Urgell.
Compta amb uns 500 habitants. L'església del segle XIX, està dedicada Sant Salvador.
El magnífic celler, construït el 1919 es obra de l'arquitecte modernista de Valls, Cèsar Martinell.

Tanquem el cercle i passem per les Pedreres d'alabastre dels Alzinars i arribem al punt d'inici de la ruta d'avui.