La Jonquera - Canadal - Santa Llúcia - Castell de Rocabertí

Bonica ruta circular per les muntanyes que tanquen la Jonquera per l'est. El punt de sortida és una gran explanada amb lloc per aparcar a la zona sud del poble, al costat del Museu de l'Exili. Des d'aquesta àmplia plaça, al sud, hi ha un carrer amb un rètol que indica Camí de Canadal, l'excursió comença per aquí, entremig del bosc i amb ressò de les vies de comunicació.

Es va avançant per aquest camí, es passa ben al costat d'una gran casa i comença a enfilar per un corriol fins a Canadal, on hi ha un castell, una església i un restaurant. Es continua caminant cap al sud, ara per un camí que forma part de la ruta Pirinexus, un bon tros, fins que passat un mas, cal girar a l'esquerra, per, de seguida, prendre un sender a la dreta. Comença un tram entre el bosc, al bell mig d'aquest sender hi ha el dolmen de Canadal, a pocs metres del camí. A partir del dolmen, el camí s'embruta moltíssim i seguir-lo costa bastant, si bé és evident, les mates que hi han aparegut ho dificulten en gran manera.

El sender acaba en un camí que cal seguir a l'esquerra. Aviat es veu Santa Llúcia a mitja muntanya que és el nou destí. En un revolt, s'incorpora el GR-11 i cal seguir les marques fins a l'ermita. La pujada és suau i agradable.

De l'ermita cal continuar pujant al costat d'unes barbacoes. La pujada és dura i a més el camí ressegueix la muntanya, cosa que l'allarga bastant. El castell de Rocabertí es veu ben aviat i sembla proper, però caldrà fer una bona caminada per arribar-hi. Just al punt més alt del recorregut, hi ha un cartell indicador cap a Requesens i el Pla de l'Arca, que no s'ha de seguir, s'ha d'anar cap a Rocabertí. En aquest punt també es veu el castell de Bellaguarda i el pas del Portús.

Des del trencant fins al castell de Rocabertí és tot baixada i bàsicament entremig del bosc. Hi ha marques grogues per seguir el camí, cosa que s'agraeix entremig dels arbres. Primer s'arriba a una mena de clariana, que tot seguit dóna accés a les ruïnes del castell. Val molt la pena fer la visita i admirar com devia ser l'antiga fortalesa. A notar, les restes de l'escalinata-rampa d'entrada, la torre triangular, la cisterna i la capella de Sant Romà.

De nou a la clariana, cal continuar la baixada entremig dels arbres i de nou seguir les marques grogues. Després d'uns vint minuts s'arriba al mas Brugat, una interessant combinació de mas antic i mas modernista.

Des d'aquí, cal prendre la pista d'accés, que està asfaltada, cap a la Jonquera. Si se segueix el track hi ha un sender que estalvia permet estalviar-se un bon tros, ja que la pista fa força volta. Per arribar a la Jonquera caldrà baixar de la pista cap al carrer principal i seguir-lo del llarg fins a l'aparcament de l'inici de la sortida. Amb tot, val la pena admirar la unió jonquerenca, l'església, l'ajuntament, el MUME i Can Laporta.

Qualifico la sortida com a moderada perquè no hi ha molta pujda, excepte el tram abans i després de Santa Llúcia i alhora perquè és fàcil orientar-se, hi ha marques, indicadors, tot i que no sempre. Allà on no n'hi ha, seguiu el track. El temps inclou petites parades a Santa Llúcia, per esmorzar i també una mica de visita al castell de Rocabertí, però molt breu.