La Jonquera, St Jaume i Dolmen de Canadal, Sta Llúcia i Castell de Rocabertí

Castell de Rocabertí

Les restes d’aquest castell, es troben al cim d’una penya granítica al n. de Santa Llúcia, dominant estratègicament els colls de la Serra de l’Albera. L’edifici de carreus escairats, conserva el portal d’entrada, l’escala d’accés restes d’una torre triangular. També hi ha restes de la capella dedicada a Sant Romà. El Castell sembla que fou enderrocat al 1138 com a resultat d’un enfrontament entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ponç II d’Empúries, i tornat a refer al mateix s.XII. Tingué encara un paper destacat en la guerra contra el rei de França Felip l’Arditt, el 1285. El rei Jaume I hi sojornà, convidat per Dalmau de Rocabertí senyor de Peralada (crònica de Ramon Berenguer). http://www.lajonquera.cat/coneix-la-jonquera/llocs-dinteres/castell-de-rocaberti/ Llegendes del castell de Rocabertí trobades a la Wiquipedia: En una llegenda el castell de Rocabertí hauria estat habitat per simiots, éssers fantàstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es bufà els dits per escalfar-los davant la sorpresa d'aquells éssers, que desconeixien la utilitat d'aquesta pràctica. El seu rei ordenà que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre's quan el viatger bufà el líquid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, convencé els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l'expulsaren del castell. En una altra llegenda, el castell és habitat per goges, éssers mítics femenins amb atribucions màgiques positives o negatives, també anomenades dones d'aigua o fades. Les de Rocabertí eren bones filadores, que afavorien els mortals oferint-los un fus màgic que sempre tenia fil, a condició que no diguessin mai mal del seu fil. Un cert dia una noia de la Jonquera en va trobar una fusada (en una altra versió l'heretà dels seus avantpassats) i s'enriquí venent el fil màgic, però la seva néta proferí un "voto aquest fil!" un dia que se li embolicà la troca i la fusada, i el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre's i desaparèixer. A Rocabertí vagaria l'ànima en pena d'una senyora del castell, la mala mare, que hi matà els seus dos fills perquè no s'interposessin en la passió amorosa que li havia despertat un cert jove.

Dolmen de Canadal

En una "Guia de Gerona y su provincia" del 1918 hi és citat en base a la informació de Vidal. Bosch i Gimpera el cità el 1919 i el visità l'any següent acompanyat de Lluis Pericot. Ja el trobaren enderrocat. La destrucció segurament es produí la dècada precedent. Ara sabem que fou dinamitat per cercar-hi un inexistent tresor sota el bloc granític de l'entrada. La situació del dolmen restà en l'oblit més absolut fins que les restes foren retrobades per Enric Carreras i M.D. Piñero, membres del GESEART, l'octubre de 1986, després de gairebé 70 anys de ser destruït. El GESEART el publicà l'any 1987 i fou completament restaurat l'estiu del 1996 pel GESEART. Es tracta d'una cambra simple amb possible accés per porta-finestra de tendencia quadrangular. És per ara l'únic monument amb aquesta aparent tipologia que es coneix a l'Empordà. L'exemple més proper és el Dolmen de la Sureda a Morellàs al Vallespir. Va ésser construït amb roca granítica local. A la capçalera (cara interna) hi ha una convexitat de contorn ovalat en forma de ressalt natural o poc retocat. Del túmul artificial de tendència circular que el cobria, no en queden testimonis visibles. L'entrada és orientada al sud. http://www.gencat.cat/mediamb/parcs/albera/visita/albera/m/m3/mon,m3/mon,m3-canadal.htm

Final

Jonquera, la

Inici

Mas Balló

Camino

Mas Brugat

És un mas aixecat, en gran part, sobre la roca. Salva el desnivell existent del sòl anivellant el pis amb la qual cosa el baix és de diferent alçada. La casa trasllada les seves forces internes a una sèrie de pilars situats en els punts més adients, sovint les cantonades. Hi ha bon nombre d'obertures, totes elles de punt rodó, lleugerament ultra passades de radi. Igualment tenen una mena de cornisa, amb mosaic verd a la part superior, amb una motllura que ressegueix amb tres mosaics verds: un situat a manera de clau, i els altres dos en la línia d'impostes. La façana es troba pintada de color blanc, excepció dels pilars que intentant simular pedra, són pintats a manera de carreus de color grisós. No hi podien faltar els tons verdosos dels coronaments del teulat i dels mosaics. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Brugat

Memorial Camp de Presoners

Puig dels Falguers

El Puig dels Falguers és una muntanya de 761 metres que es troba entre els municipis de Cantallops i la Jonquera.

Rec del Mas Brugat

Camino

Rocam singular

Camino

Sant Jaume de Canadal i el Castell

Actualment està dedicada a Sant Jaume si bé la seva advocació anterior era a Santa Cristina. No es coneixen notícies antigues d'aquest temple. El temple està format per una nau força estreta, capçada per un absis i un presbiteri de factura posterior. En algun moment es va enderrocar la capçalera romànica i es va afegir un presbiteri més ample que la nau, acabat en un absis semicircular. El tram original de la nau presenta una volta de canó lleugerament ultrapassada, que ens fa pensar en que ens trobem davant d'un temple del segle X. La porta s'obre en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt, fet amb dovelles de granit. Aquesta porta és moderna, probablement oberta en el mateix lloc que l'original. Corona el mur de ponent un senzill campanar de cadireta d'un sol ull i factura moderna. A ponent del temple trobem el castell de Canadal. Actualment el castell està molt desfigurat, doncs durant molts anys va ser utilitzat com a masia i les seves dependències es van adaptar per als usos agrícoles. Des de fa uns anys és un restaurant i habitatge. L'edifici té planta rectangular. Tenia una porta de mig punt adovellada oberta en el mur de llevant, que ha quedat parcialment oculta per una escala i una terrassa i que ha estat molt alterada. També es conserven els arcs de mig punt d'una finestra bífora, actualment desapareguda. A la part superior del mur veiem els suports de l'antic matacà. El castell estava envoltat d'un petit anell de muralles. Les restes més importants es conserven en el sector nord-oest. Malauradament aquestes restes estan dins el recinte privat del restaurant http://artmedieval.net/Santa%20Cristina%20de%20Canadal.htm

Santa Llúcia

Antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, ara ermita de Santa Llúcia. El temple és un notable exemplar romànic dels segles XII-XIII, d’una nau amb absis semicircular (amb fris de petites dents), volta apuntada, portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà, i campanar d’espadanya. Al mur de ponent s’adossa l’hostatgeria o casa de l’ermità, dels segles XVII i XVIII, època en la qual degué esdevenir santuari de Santa Llúcia. En el mur de la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou; el campanar és de cadireta d’un sol arc ja que de l’altre només en queden restes del pilar, quasi arran de teulada. Encara es conserva una pica baptismal monolítica de granit en forma de copa sense peu però amb un curt basament cilíndric, que no té decoració i ha perdut un fragment a la part superior. Aquesta pica, malgrat ser coetània a l’església, contemporàniament fou repicada i es modificà l’aspecte original. També es conserva l’ara d’altar que avui serveix de taula a la font vella de Santa llúcia, cap al vessant sudoest, uns metres més avall. A l’esquerra de la portalada, una pedra tumulària encastada a la paret, en lletres gòtiques diu així: “Nono Kalendas decembris anno Domini MCCCXLI obiit Brt. Derilla, Depodio Arnolfo, sacrista istiu” En un diploma de Lluís d’Ultramar del 948 ja consta com a possessió de Sant Pere de Rodes l’ "alodem qui dicitur Solanes cum ecclesia Sancti Miachaelis juxta castrum Bertini." Al segle XII se l'esmenta com a parròquia. A final del segle XIII consta com a església que amb rendes pròpies havia de contribuir amb la dècima pel sosteniment de les croades. Al final del segle XIV i a l’inici del s. XV encara era parròquia de la diòcesi dins l’ardiaconat d’Empúries. Al segle XVII fou agregada com a capella a la parròquia de Santas Maria de la Jonquera, que fins abans de la reconstrucció era sufragània de la parròquia d’Agullana. És a partir d’aquest segle que Sant Miquel de Solans deixa de ser parròquia, i que s’inicia el culte a Santa Llúcia que esdevé un santuari força visitat. D’aquí que l’edifici sigui anomenat Sant Miquel o Santa Llúcia de Solans. L’any 1936, en el context de a Guerra Civil fou destruït el mobiliari de l’església. La restauració de l’ermita i tot el santuari en el seu conjunt, com ara la font, les terrasses que serveixen per acollir els assistents a l’aplec, els porxos amb graelles o el cuidat dels arbres i pareds de pedra són a càrrec de l’entitat “Amics de Santa Llúcia”, que porta més molts anys exercint aquesta tasca de forma voluntariosa. Els caçadors i els que serien els "amics de Santa Llúcia" van començar a moure's el 1968 i les primeres feines de neteja del camí i de les feixes de Santa Llúcia el 1969. És molt popular i concorregut l’aplec que s’hi celebra el dia de la patrona. Antigament l’aplec tenia molta repercussió als pobles veïns del Vallespir. Santa Llúcia advocada pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, comptà amb una gran veneració en els pobles de les dues vessants de l’Albera. Ara l’aplec no se celebra ni el dia de la patrona, el 13 de desembre, ni el segon diumenge de maig, es celebra el dilluns de Pasqua de Pentecosta. L’any 2000 es va valorar per part de l’Ajuntament de la Jonquera la possibilitat de pavimentar la pista forestal però finalment la pressió d’algunes entitats locals, com el Centre Excursionista Jonquerenc, van evitar que el projecte tirés endavant. En el Pla General de la Jonquera de l'any 2003, es van desclassificar més de 90 ha. de zona urbanitzable situats a la falda de la muntanya de l'ermita de Santa Llúcia, a prop del Mas de la Por. La facilitat d’accés i proximitat així com l’entorn molt ben condicionat com a espai de lleure, amb font, porxos equipats amb graelles, etc fa quea vegades també s’hi produeixn robatoris o desperfectes. El Santuari i l’aplec continuen siguent dos punts d’atracció importants tant a nivell local de la Jonquera com per altres veïns i municipis de les dues bandes de l’Albera. El

Vistes del Castell de Rocaberti

Paratge Natural D'Interès Nacional de L'Albera