La Llacuna – Castell de Vilademàger – Puig Castellar – Convent d’Ancosa

Còmode caminada des del bonic poble de la Llacuna, en la que sortint des la plaça porticada del centre de la població, hem anat a visitar el castell de Vilademàger (veure explicació addicional) on al interior del seu recinte, hi ha l’església de Sant Pere de Màger i des d’on hem gaudit de bones vistes sobre aquesta part de la plana de l’Anoia.

Desprès, seguint la carena de la serra d’Ancosa per camins amples i pistes, hem anat primer al poblat ibèric de Castellar i tot seguit al cim de Puig Castellar (inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC), on hem tingut bones vistes de la comarca de l’Anoia. Baixem del cim i comencem a davallar tombant el camí a la dreta, per anar a la font de les Canals.

Seguim baixant fins arribar a un encreuament en el que hem anat a l’esquerra per anar a visitar el roure d’Ancosa i tot seguit al avenc d’Ancosa, retornant al encreuament, per anar a veure les ruïnes del convent d’Ancosa. Continuant la marxa, hem anat al nucli rural de Torrebusqueta des del passant per vinyes i camps de conreu hem retornat al la Llacuna, donant per acabada aquesta fàcil caminada.


Castell de Vilademàger
El castell de Vilademàger es va erigir a finals del segle X al capdamunt d’una serra allargassada que domina el Pla de la Llacuna, un territori recentment incorporat als dominis del comtat de Barcelona, ja que des del segle VIII aquestes terres es trobaven sota domini islàmic.
El conjunt s’adapta al relleu, i forma un clos emmurallat impressionant que abraça el capdamunt de la serra. Al recinte superior, hi destaca una torre de base quadrangular i alçat cilíndric, a la qual s’adossen altres construccions quadrangulars que devien formar part de la residència senyorial. Just passat el mur que divideix els dos recintes, a l’inferior hi ha l’església de Sant Pere, també amb origen al segle X però amb reformes notables i ampliacions des de llavors fins al segle XVII. De la resta del recinte inferior se’n pot resseguir el perímetre de muralles, amb diverses torres semicirculars adossades i el portal d’entrada ben conservat.
Sempre sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell va ser construït per un tal Magre o Màger. Ja al segle XI, el castell va ser confiat a la família dels Gurb-Queralt, però a finals del mateix segle va passar a mans dels Cervelló. Aquesta família en va conservar el senyoriu fins al segle XIX.
A més de ser un lloc estratègic en la línia de frontera de l’any 1000, el castell de Vilademàger va viure un episodi destacable durant la Guerra Civil Catalana. Els Cervelló, que llavors tenien el títol de barons de la Llacuna, es van posicionar al costat del rei Joan II. Com a conseqüència d’això, les forces de la Generalitat van empresonar la baronessa i els seus fills.
Font: https://anoiaturisme.cat/anoia/castell-de-vilademager-2/