La Mare de Déu del Mont pel Castellot

Ruta amb molt bones vistes des del cim i amb nombrosos senders de gran bellesa.

La caminada comença a l'aparcament de Beuda, se segueix per la Plaça de l'Església i es continua resseguint el GR fins que es troba un rètol en un arbre que mostra la drecera que puja al Castellot de les Bruixes. Cal agafar aquesta drecera que sense cap complicació arriba al Castellot o Castell de Beuda que data del segle XI.

Des del Castell hi ha unes grans vistes de Beuda i del Montgrí que ombreja el Mediterrani.

A partir d'ara la drecera baixa uns metres per enfilar-se decidida pels contraforts de la Mare de Déu del Mont: els cingles de Rocapastora que es deixen enrere amb un grau curt però dur que condueix els caminants a les ruïnes poderoses de Sant Llorenç de Sous, que ja existia el 871. Malgrat que està en ruïnes, s'han reconstruït moltes parts i és un monument espectacular i sorprenent als peus de la Mare de Déu verdagueriana.

Des del Monestir una drecera s'enfila sense cap dificultat fins a una de les meravelles naturals més espectaculars de les contrades gironines: la Mare de Déu del Mont. Des d'aquest cim hi ha unes vistes excepcionals del Collsacabra, dels Pirineus (amb el Canigó), del Pedraforca, del Montseny, del Cap de Creus i del Golf de Roses i la Costa Brava septentrional.

La baixada es fa pel Coll de Joncanat i sempre segueix la drecera que baixa a l'esquerra, tan bon punt es deixa la carretera asfaltada. A l'arribada al coll de Joncanat hi ha un prat petit i unes vistes del Puig Caçador, imponent al nord. De seguida que s'arriba al coll hi ha una drecera, l'única, que baixa a l'esquerra i que cal usar.

La drecera s'acaba en una pista semiabandonada que acompanya els excursionistes fins al Mas Espinau, un dels masos importants de la zona. A l'esquerra hi ha el mas i a la dreta un safareig allargassat. És en aquest safareig, ja ho indiquen les marques grogues, que cal seguir per la pista de la dreta fins a trobar la pista principal, en molt bon estat. Hi ha un prat amb porteries de futbol fetes amb tronquets. S'ha d'anar a l'esquerra com indica un pal, camí de Beuda. De seguida es llegeix un rètol que mostra el Coll d'Espinau. En aquest punt hi ha molts camins i caminois, tots ben assenyalats i explicats. La caminada segueix per la pista principal, camí avall. No us oblideu d'aixecar el cap i gaudir d'unes vistes meravelloses del Santuari de la Mare de Déu del Mont, al bell cim.

Es baixa un petit tram de pista i quan la carretera tomba a l'esquerra cal anar amb molt de compte perquè la drecera surt d'un marge a la dreta i si no es vigila, es podria obviar. I seria una llàstima perquè és una drecera encisadora que voreja els Cingles de Rocallonga, adés pujant un xic, adés baixant un xic; però sempre amb molt bon pas. És una drecera amb algun mirador del Mont i de les balmes de Coma-de-Roure. Poesia pura.

Quan la drecera es converteix en una pista inassequible amb vehicles cal caminar de pla entre mig i un quilòmetre i una fita indica un altre sender a l'esquerra. Aquest és un sender que baixa molt decidit fent ziga-zagues fins a la zona de Rajolins al Torrent d'Espinau. Cal travessar el torrent, arribar a la carretera i seguir cap a Beuda (cap a l'est). No hi ha pèrdua.

Una estona després es troba Can Tries, un mas magnífic, i un revolt molt rodó. Poc després d'aquest revolt cal deixar la pista asfaltada i seguir per un caminoi que hi ha a l'esquerra, en un camp abandonat. A partir d'aquí, cada bifurcació que es troba, poquíssimes, s'ha de tombar cap a la dreta, sempre avall, fins que es troba una altra vegada la pista asfaltada i ja s'albira Beuda a tocar. Ara només cal seguir la pista fins a l'aparcament del poblet garrotxí i cloure la caminada.

Els Senyderistes iLusos, molt ben acompanyats per DACAMA i família, us aconsellem que sigueu valents i la feu (en el mateix sentit que la vam fer nosaltres si no esteu gaire preparats) i la gaudiu i la rigueu tant com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!