La marmota cega 4

TRAVESSA PEL COR DEL PIRINEU ORIENTAL. ANDORRA, ALTA CERDANYA I ARIEJA
Etapa 4. De les Bulloses al Refugi d'en Beys
Sortint del Refugi, travessem el llac per la resclosa. Passem pel costat de l'hotel, comencem a vorejar el llac de les Bulloses fins al final. Travessem un dels principals afluents del llac per damunt d'un pont. Continuem el camí seguint unes marques grogues i vermelles, fins arribar a un punt on ens apareix a la vista la carena del Peric. En aquest moment comencem a pujar per prats i aiguamolls. El camí no està gaire marcat, però l'ascensió es fa evident. De tant en tant, trobem marques blanques, amb una línia vermella al mig i marques vermelles. Arribem fins al començament de l'aresta. A partir de llavors, comencem a pujar diferents nivells de la muntanya, en els quals, en algunes ocasions, haurem de grimpar. L'aresta és bastant llarga. Tècnicament no té cap dificultat, sempre es poden esquivar els passos que en tindrien, però en molts casos fa la impressió que és més difícil del que sembla. Arribem dalt del cim del Peric. Gaudim d'unes vistes impressionants. Tot seguit anem cap a la carena nord, per iniciar la baixada. És important baixar en direcció al llac Blau i no seguir estrictament l'aresta. Durant la baixada, trobem una tartera força dreta, però amb una pedra de bona qualitat. Això fa que sigui fàcil de baixar. Un cop a baix, ens encaminem cap al coll. Per arribar-hi, flanquegem per una tartera de pedres grosses, des d'on veiem el llac al fons. Arribem dalt el coll i hi trobem una placa que ens indica que hem arribat a la Reserva Nacional d'Orlu. Per tant, també, al vessant atlàntic del Pirineu. Des del coll, pugem al cim del Puig de la Cometa, sense cap tipus de dificultat. Dalt del cim, en un dia clar, es pot gaudir d'unes vistes impressionants de les valls de l'Arieja i el Capcir. Iniciem el descens fins al coll i comencem una llarga baixada entre tarteres, prats, llacs i salts d'aigua. Nosaltres hem trobat grans congestes de neu, que comporten una pèrdua momentània del camí marcat. Arribem fins a una cabana, on trobem un altre cartell indicador de la Reserva Nacional d'Orlu. En aquest punt, seguim unes fites a mà esquerra mirant la vall, que ens porten fins a una resclosa, relacionada amb una central hidroelèctrica. Aquest camí és força tortuós i molt dolent. No és adient per la gran quantitat de gent que hi ha de passar. Tot i així, el camí, està força fressat i no té pèrdua. Connectem amb el GR 7 i el seguim costa amunt. Trobem canalitzacions d'aigua. Un tros més amunt arribem al refugi d'en Beys. Bonic i impressionant.