La Masieta-Altimiris-Alsamora-La Masieta

Bonica circular pel Montsec d'Ares i el Montsec d'Alsamora, des dels quals, s'albiren unes boniques imatges de la serra d'Alsamora, cingles de les Peronyes, serrat del Molar, Vall de la Ribagorçana i una magnifica panoràmica dels Pirineus.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció Viella (N-230) a Pont de Muntanyana, agafar direcció Tremp (C-1311), passat el pont de La Noguera Ribagorçana, prendre direcció Sant Esteve de la Sarga/Congost de Mont-Rebei (Dreta-Carretera de la Central). Després de les ruïnes de Mont-Rebei i passat el barranc Gros, agafar direcció Alsamora.

Itinerari:
L'itinerari l'iniciem des de l'aparcament d'autobusos de la Masieta perquè el Punt d'informació/àrea d'esbarjo de la Masieta, resta tancat. Desfem el tram de carretera que duu a l'entrada al parc, seguim cap al punt d'informació i continuem pel sender que mena al montsec, el qual, bifurca, nosaltres prenem el camí inundable, el qual, transita proper al riu, passem la cova del Mut i enllacem amb el GR, travessem el barranc Fondo per la passarel·la metàl·lica. Recorreguts uns metres, trobem la senyalització que ens indica Altimires/Congost, prenem direcció Altimiris.

L'ascensió als Altimires és llarga i feixuga, xino-xano, arribem al Jaciment Arqueològic Els Altimiris.
Faig una breu sinopsi: Resta assentat a l'Obaga Gran del Montsec d'Ares a l'extrem d'un esperó rocallós. L'origen de l'assentament data del segle V, quan l'imperi romà cau i la població abandona les grans ciutats i crea petites comunitats, fou abandonat a l'entorn des segle IX. L'accés resulta dificultós, els únics passos es troben protegits, l'accés nord-oest, protegit per una muralla, al sud-est, un estret corredor en forma de passadís, anomenat Pas de Santa Cecília, i, a la part central, l'església amb advocació a Santa Cecília i al seu voltant, diverses construccions i per abastir-se d'aigua comptaven amb tres cisternes. Aquest jaciment és estudiat des de l'any 2004 per un equip d'acadèmics de la Universitat de Barcelona i arqueòlegs professionals.

Deprès d'haver gaudit de l'assentament, continuem pujant cap al Pas de Santa Cecília, corredor entre roques que permet l'accés a l'assentament, avui, l'hem trobat amb una esllavissada de roca, cosa que dificulta el pas, així com, el fa un pel insegur, però, passem.

Salvat aquest obstacle, seguim pel sender, el qual, bifurca, nosaltres prenem direcció Alsamora, en el rètol, indica 3 hores 25 minuts, però, es fa en menys temps. Aquest sender fins Alsamora que discórrer per l'Obaga Gran, forats del Queixigar, lo Selva i el grau de les Xulles, es molt bonic i alguns trams manté l'empedrat, el Grau de les Xulles, no té cap dificultat, després continuem pel bonic Camí del Grau de Xulles, el qual, discórrer per l'Obaga d'Alsamora. Abans d'arribar a Alsamora, el sender bifurca, nosaltres prenem el de l'esquerra, el qual, ens mena als rentadors i a la font. Visitem el poble, seguint pels carrers estrets, el qual, ens fa passar pel costat de la Torre de Guaita d'Alsamora i atansa a la font de la Mosca Collonera.
Nota: Faig una breu sinopsi de la Torre de Guaita d'Alsamora: Es un castell de frontera del comtat del Pallars (Ramon Berenguer IV), l'any 1038, per evitar la invasió sarraïna. Té un torre rodona, envoltada d'un recinte emmurallat. Tenia la funció de comunicació amb les torres de guaita de Girbeta i Viacamp. L'últim senyor d'Alsamora va ser el baró d'Eroles, durant el segle XIX.

A la font de la Mosca Collonera, fem un mos, agafem forces i reprenem la marxa, per això, desfem el tram de carrer i continuem fins el fons del poble
Aquí se'ns complica el recorregut perquè per anar a trobar el pal de senyalització amb marca vermella, del “Camí barranc de les Julianes”, sembla una sortida difícil perquè cal passar per un curt tram de cases derruïdes i un pel emboscades, però, passem per sobre de les runes i amb una lleu desviacio cap a la dreta, el camí se'ns obre i millora ( millor seguir el trac).
Passat aquest embolicat tram, arribem a la bifurcació del sender, nosaltres ens desviem a la dreta, el qual, ens porta al barranc de la Maçana i al sender amb marca vermella i que hem de seguir.

Nota: ( Si voleu evitar aquesta drecera, només cal que després de la font de la Mosca Collonera, continueu fins al cap del carrer que surt a la carreta i preneu direcció a Mont-Rebei i recorreguts uns metres, robareu la senyalització de l'itinerari “ Camí del barranc de les Julianes).

Superat aquest curt tram de camí embolicat, enllacem amb l'itinerari de marca vermella, el qual, discórrer pel sols d'Alsamora, la Sangonera i el curs del barranc de les Julianes i/o Jurianes. Aquest camí, es més fàcil de seguir, malgrat estigui menys trepitjat, però, es van trobant marques, fites, pals amb pintura vermella i alguna senyalització vertical. Aquest itinerari no es massa utilitzat, malgrat discórrer per un terreny força bonic, amb uns roures magnífics i un baixada suau i progressiva.

L'itinerari del Camí del barranc de les Julianes, desguassa al sender que mena al congost de Mont-Rebei, una vegada hi hem enllaçat, desfem el tram de sender que hem fet a l'anada.