La Miranda de Santa Magadalena i les Ermites de Sant Martí i Santa Caterina de Montserrat

Bonica caminada per Montserrat. En ella he planificat d’anar a Sant Martí per un accés desconegut per a mi, així com anar s l’Ermita de Santa Caterina a la que no hi havia estat mai.


Un cop acabada la sortida penso que la prodría dividir en dos tipus diferents de ruta. L’accés i la sortida de la balma, refugi o ermita de Sant Martí ha estat una descàrrega d’adrenalina; ni l’un ni l’altre son difícils però no son tan fàcils de fer ni de seguir com ho es la resta del recorregut. L’acces es fa des del Camí Nou de Sant Jeroni. L’inici del corriol costa de veure si no es porta un mapa o el track descarregat.El corriol va per dintre d’una curta però molt dreta canal, que puja entre els arbres, tret d’uns 15-20 metres que va per sobre de roca nua, en un tram amb molta pendent que té instal-lada una corda amb nusos que ajuda a pujar. No es difícil de pujar aquesta canal ( suposo que baixar ja demana anar amb més de compta) que s’acaba al Coll de les Tisores. Aquesta canal passa entre les parets de la Gorra Frígia i la Magdalena Superior i baixa dreta, però sense cap mena de dificultat per l’altre cantó del coll , fins arribar a la balma a on hi ha la petita construccio que serveix de petit refugi i que, segons el cartell que hi ha es l’Ermita de Sant Martí.. Per sortir d’aquesta balma s’ha d’anar seguint un corriol , que no es massa evident però que s’endevina, que s’orienta cap a un trau de roca que hi ha entre les parets de la Magdalena Superior i la Miranda de Santa Magdalena. Un cop identificat aquest trau se roca es puja sense cap complicació fins que s’arriba a conectar amb el camí normal que va al cim de la Miranda de Santa Magdalena. Arribar al cim se la Miranda de Santa Magdalena ja només es cosa de dos o tres minuts.


Les vistes des del cim de la Miranda de Santa Magdalena son molt bones, com correspond a una muntanya que forma part del repte dels 100 Cims. 10 minuts allà a dalt i he baixat pel camí normal, passant per les restes de l’Ermita de Santa Magdalena, per Sant Onofre i pel costat de la nova ermita de Sant Joan. Allà he agafat el camí que m’ha portat a Santa Caterina.Com que no hi havia anat mai tenia un cert neguit devant la possibilitat de que l’accés fos complicat. No ho és gens ja que tot i que hi ha una cordeta just abans d’arribar-hi i una corda normal un cop passada l’edificació de l’ermita, aquestes no presenten cap mena de problema per a ningú. He sortit del lloc a on hi ha Santa Caterina anant en direcció al camí de la Font Seca, camí que em va deixar al camí de Sant Joan.


En pocs minuts el camí de Sant Joan arriba al Pla de les Taràntules a on començo a desfer el camí que havia fet servir per pujar des del Monestir, caminant pel Camí de les Ermites. Baixant he aprofitat per anar a veure la Creu Nova dels Escolansper primera vegada en la meva vida. Panoràmiques magnífiques i un camí d’accés molt senzill.


En resum, el petit tram d’anada i sortida de Sant Martí ha estat magnífic, amb incertesa, grimpades senzilles, corriols que s’endevinen però en els que cal estar atent per no despistar-se, mentre que la resta de la caminada ha estat senzilla, anant pels llocs més populars de Montserrat, llocs que malgrat ser molt coneguts, ofereixen unes vistes de Montserrat que no perden interés, hi vagis les vegades que hi vagis.




Per veure les meves rutes per Montserrat poseu Montserratjsg al cercador de Wikiloc i les tindreu totes