La Miranda dels Ecos des de Santa Cecília per el Migdia, la Canal dels Micos i tornada per l'Esfinx i la Canal del Miracle

Aquesta excursió per Montserrat o una aproximació de la mateixa ja feia temps que em rondava pel cap, però la veritat és que el dubte sobre un dels passos de la mateixa, feia que esperés el dia en que podria trobar l'experta guia de l'amic Emili, bregat en mil batalles. Així que, un cop tinguda l'ocasió, era qüestió de no desaprofitar-la. Finalment ens vam ajuntar cinc companys per fer la ruta, nombre ideal, ja que per la dificultat d'alguns passos el temps per fer la ruta es multiplica quan més gent s'és.

Després d'una breu parada a Monistrol per fer un cafè de 5 minuts, ens vam plantar a les vuit en punt a l'aparcament de Santa Cecília a 680 metres d'altitud. Feia un dia fresquet i amb força boires aquí i allà sense massa intenció de marxar fins força més tard. Ens varem posar en camí resseguint els tres centenars de metres que hi ha fins la cruïlla que ens permet entrar en la muntanya, aquesta entrada ens porta tot seguit a una cruïlla que separa la canal de Sant Jeroni i el camí de l'Arrel, que nosaltres vam seguir en direcció a Can Maçana per anar a buscar ja força més endavant, i després d'haver guanyat ja 100 metres de desnivell la cruïlla que ens permet entrar en la Canal de la Font de la Llum, que té com a punt més alt el Coll del Migdia, ja a 1023 metres d'altitud. Aquesta canal, en algun moment agafa força pendent, però es pot dir que és de les més còmodes i assequibles per arribar a la part nord de Montserrat juntament amb la del Coll de Port.

Només cal baixar uns metres per trobar una fita de pedres i un tronc pintat amb la paraula MICOS en groc i blau, que són els colors que ens acompanyaran en la pujada per la canal del mateix nom, només encarar la roca, haurem de flanquejar un tros cap a l'esquerra i tot seguit ja encararem l'estreta escletxa entre dues parets de roca que suposa l'entrada en la canal. Cal dir que té un aspecte força imponent des de sota, però tampoc és massa difícil de superar, cal inicialment entrar en l'escletxa i anar trobant preses per peus i mans, cosa que podrem anar fent amb paciència. Després de pujar uns metres es presenten davant nostre les arrels de l'arbre que van donar nom a tota la canal, ja que cal enfilar-se entre mig de les mateixes per poder superar aquest tram, talment com si fóssim micos. Aquest punt presenta una mica de dificultat però tampoc res de l'altre món.

Després d'aquest punt, es podria dir que hem superat el tram més complicat, cal flanquejar cap a la dreta per un tram amb passamà i després encarar cap a l'esquerra un tram més fàcil i finalment encarar un altre tram força vertical amb una cadena que ens pot ajudar a remuntar-lo si fa falta. En ésser al capdamunt d'aquest tram ja serem al Coll que dóna accés a la Miranda dels Ecos, i tenim vistes a l'agulla Lluis Estasen que queda just davant nostre.

El petit tros de cresta que ens dóna accés a la Miranda dels Ecos, el segon pic més alt de la muntanya de Montserrat, a 1223 metres d'altitud, no presenta cap dificultat, encara que a les fotos pugui semblar una mica estret, no hi ha res a patir, s'hi cap de sobres. En el cim hi trobem una estació de ràdio, un faristol amb un recordatori a una noia que va morir amb només 23 anys i una petita caixa metàl·lica amb tot de recordatoris a dins. En un dia ple de boires com el que teniem, es pot dir que el que guanyes per una banda ho perds per una altre, així que les vistes entre-boirades de Sant Jeroni, el Montgròs, els Aurons, l'Esfinx i tota la zona d'Agulles i Frares, tenen el seu encant, tot i que potser en un dia clar ho pots mirar tot amb més calma i deteniment.

Per baixar del cim, ho fem tornant al coll, però aquesta vegada sortim cap a l'esquerra dirigint-nos a rodejar la mola de la miranda per la banda contrària a on havíem pujat, i és aquí on de seguida es presenta el punt més complicat de la jornada, primer veureu un parell de senzills trams de corda que ens porten fins un desplom d'uns dotze metres força vertical que es pot salvar amb l'ajut d'una cadena. Aquí heu de decidir vosaltres, en dies secs la roca presenta punts per baixar amb força seguretat trobant punts per recolzar els peus en tot moment, però si no n'esteu del tot segurs és millor que us assegureu amb l'ajut d'una arnés i una corda que algú amb prou experiència hauria de portar. En el nostre cas, només jo vaig baixar assegurat i el company amb més experiència va aprofitar el muntatge per baixar fent un ràpel, però els altres tres companys van baixar a pèl per la cadena. Jo penso que ho podria fer bé per la cadena, però penseu que la prudència sempre és una bona companya. Així que aquí cadascú coneix les seves possibilitats i habilitats tècniques i ha de decidir un cop vista la dificultat del pas.

Un cop superat aquest punt, toca seguir baixant una estoneta, per una típica canal montserratina, força tancada i trencada i no gens còmode de fer. En sortir d'aquesta canal i torçar a la dreta el camí s'obre una mica i caminem generalment sobre roca, ja veiem davant nostre l'esfinx, el nostre proper objectiu, al qual arribarem després d'alguns puja i baixa, que fan que no ens avorrim ni un sòl segon. Primer passarem a tocar de la zona dels Aurons, amb agulles espectaculars i ja tot seguit serem al pas de l'Esfinx.

Aquí ens desviarem un moment per tal de pujar al capdamunt de l'Esfinx, no és gaire complicat, una petita grimpadeta, que potser es complica una mica més de cara avall, sobretot si el terreny estés humit, en tot cas, si posem el cul a terra es pot fer sense masses problemes perquè és un tram curt. Tornem en un moment cap a la zona dels Aurons fins el conegut com a Pas de l'Esfinx i ara l'agafem cap a l'esquerra per l'estret corriol que en surt ja encarant una mica avall.

Ara, gairebé en tot moment veurem davant nostre el Coll del Miracle, que estem anant a buscar, i una mica més enllà el Coll de Port i la zona de Frares al darrera. Per arribar al Coll del Miracle, encara haurem de passar algun tram de flanqueig que es fa més còmode gràcies a una corda, que la veritat és que es veia molt nova. Passat aquest tram ja el corriol, sempre picant avall es fa més còmode fins que anem a petar al PR-C78, que ens portarà en un moment fins al Coll del Miracle.

Aquest serà el nostre punt de retorn cap a la zona baixa de la muntanya, i cal dir, que la Canal del Miracle, és molt vertical, i es fa força incòmode sobretot de baixada, no té punts perillosos, però en ser molt obaga, és gairebé segura alguna relliscada. Ja cap al seu tram final, quan ens apropem a creuar amb el GR del camí de l'Arrel, la pendent suavitza una mica. Un cop arribats al camí de l'Arrel el seguirem una estona direcció Santa Cecília, però més avall trobarem una altra cruïlla on podrem decidir seguir per el camí de l'Arrel fins a tocar de Santa Cecília o bé acabar de baixar fins la carretera a l'alçada de l'aparcament de la Creu de Regató. Nosaltres ens vam decidir per aquesta darrera opció més que res per una qüestió de temps, ja que ens havíem entretingut una mica més de l'esperat i fer aquests darrers gairebé 2 quilòmetres per asfalt ens va permetre ser força ràpidament altre cop al punt inicial de la ruta.