La Mola (Bonastre), cim més alt del Tarragonès i 100 cims essencial.

Cap al Tarragonès per fer un altre 100 cims essencial, La Mola de Bonastre, que és a la vegada el sostre comarcal del Tarragonès.
Es tracta d'un cim modest, a cavall entre el Baix Penedès i el nord del Tarragonès.
Per arribar-hi, venint de Roda de Berà, anem direcció a Bonastre i 1,5 km abans d'arribar al poble trobem un trencant a mà esquerra cap a l'urbanització Font de la Gavatxa. Hi entrem i anem seguint el carrer de la Capella fins a arribar a un encreuament. Aquí girem a l'esquerra i seguim el carrer de La Pobla fins que s'acaba l'asfalt. Continuem 300 metres per un camí de terra en no massa bon estat, però que amb precaució, permet passar-hi amb qualsevol vehicle. En arribar a un encreuament aparquem en un costat del camí.
A partir d'aquí comencem a caminar en el sentit de les agulles del rellotge, anem cap a l'esquerra i tornarem pel costat contrari.
Al cap de poc de començar el camí comença a baixar i anem seguint un molt bonic corriol entre pins flanquejat per murs de pedra seca molt ben fets.
També anem trobant algunes barraques de pedra seca i un pou.
En arribar a la cruïlla que ens portarà, cap a la dreta, a La Mola, fem primerament un gir a l'esquerra per anar a visitar el Mas Gibert, el mas que és o havia sigut, el propietari de gran part de les terres per les quals passarem avui.
La masia és imponent, a la planta baixa hi ha belles arcades gòtiques i sobre una finestra condemnada consta la data del segle XVII. També hi podem veure un trull amb la jàssera, una enorme biga de fusta que et meravella per la seva grandària. Malauradament tot cau a trossos, com és "normal" en aquest país, i és perillós ficar-s'hi a dins, s'ha d'anar amb molta precaució.
Desfem aquesta part del camí fins a la cruïlla i ja seguim cap a La Mola.
Poc després arribem a una altra barraca de pedra seca, molt ben conservada, amb una taula de pícnic al seu costat.
Ara comencem a pujar, a cada costat del camí hi ha nombroses parets de pedra seca de les antigues feixes de conreu, probablement vinyes i també moltes barraques de pedra seca la majoria enrunades.
Finalment, arribem al cim de La Mola, de 317 m. que encara que modest, és el cim més alt del Tarragonès. Hi ha un vèrtex geodèsic.
Baixem pel costat contrari al de la pujada, passem pel costat del Tros del Boter, ara abandonat, i més endavant arribem a un curiós lloc anomenat "Jardí de cactus". Teníem intenció d'entrar-hi, però no veiem a ningú i a l'entrada uns avisos de prohibit el pas i càmeres de vigilància ens fan desistir i continuem. Un cop a casa he trobat a internet que el jardí és obra d'Antonio Díaz, un jubilat que es va morir el 2019 i que va dedicar molts anys de la seva vida a plantar i cuidar aquest jardí que té 2.000 varietats de cactus.
A l'entrada d'aquest suposat jardí hi ha un "menhir" i a la seva dreta surt un corriol que seguim i que més endavant enllaça amb la pista que ens porta a on tenim el cotxe.
Ruta fàcil i entretinguda. Eviteu fer-la a l'època de calor perquè a la pujada i al cim no hi ha cap ombra.