LA MOLA DE BONASTRE (100 CIMS FEEC) DES DE BONASTRE-TURÓ DE PUIG ROIG-JARDÍ DE CACTUS-LA MOLA-MAS GIBERT-FONT DE LA GAVATXA
near Bonastre, Catalunya (España)
Viewed 599 times, downloaded 55 times
Trail photos
Itinerary description
Agradable i sorprenent ruta per l'espai natural protegit del Massís de Bonastre on sortint de la població de Bonastre, al Baix Penedès, pujarem al seu cim més panoràmic, La Mola (317 m), un dels 100 cims del repte de la FEEC i sostre comarcal de la comarca del Tarragonès, passant per indrets tan interessants com el Jardí Botànic de Cactus i les impressionants ruïnes del Mas Gibert.
Sortim del pàrquing a tocar de l'església i la Font de Santa Magdalena baixant per l'avinguda del Ponent fins que passem la carretera TV-2041 per un túnel, començant al poc a trobar senyals en forma de pals de fusta del conegut recorregut Bonastresc, que en la seva versió més llarga té uns 18 km. Les primeres senyals que trobarem són de color blau i corresponen a la Ruta de la Mola. Deixem les vinyes de Cal Lluïssot a la nostra dreta i comencem a endinsar-nos al bosc passant al poc per les ruïnes d'una casa ja a la zona coneguda com l'Obaga de Maià. Al poc trobarem una de les moltes cabanes de pedra seca que podrem veure durant el recorregut i que són molt abundants a tot el Massís de Bonastre. Sortim del bosc i enllacem amb una pista i a una cruïlla, km 1,9, on podem escurçar la ruta si seguim endavant deixant a l'esquerra el Jardí Botànic de Cactus. Al nostre cas girem a l'esquerra per la pista que baixa seguint la ruta vermella Bonastresc, deixant a la dreta l'entrada al Jardí de Cactus, que visitarem després de fer una volta per pujar al modest Turó de Puig-Roig (265 m), un cim molt emboscat i amb poca visibilitat, però un cim al cap i a la fi, que més endavant durant el recorregut podrem veure des de diferents punts. Al km 3,5 de la ruta hem de deixar la pista agafant un camí que surt a la dreta al costat d'uns camps i que ens acaba deixant altra cop a l'entrada del Jardí de Cactus. Arribem aqui al punt més espectacular sens dubte de la ruta, i és que val molt la pena i és imperdonable no visitar aquest meravellòs paratge. El Jardí Botànic de Cactus d'Antonio Diaz és una magnífic jardí on la pedra, l'aigua i és clar, els cactus, impressionen a un racó del massís com aquest. Malauradament Antonio Diaz va morir al novembre del 2019 i pel que sembla, a hores d'ara ningú es fa carrec d'aquest impressionant jardí. De fet, sembla que tot hagi quedat aturat al temps i que estigui tal i como ho va deixar l'Antonio Diaz quan va morir. La col·lecció de cactus que va aconseguir l'Antonio és probablement la més gran d'Europa en quant a la seva varietat, amb unes 2200 espècies diferents de cactus d'arreu del món. Per fer-nos una idea, el famós Jardí de Cactus de Cesar Manrique a Lanzarote, arreplega exemplars d'unes 450 espècies. Bé, esperem que l'ajuntament de Bonastre o a qui toqui, es facin càrrec del magnífic llegat que aquest home va deixar a aquest racó perdut d'aquest municipi. Com es pot llegir a una de les rajoles que trobem al jardí "El tiempo pasa. El dolor se olvida. La obra queda", i tant de bó sigui així. Visitat el jardí seguim per la pista ja molt a prop de la Mola, a poc més d'un kilòmetre. A la primera cruïlla, just a tocar del jardí, prenem la pista la dreta, i a la següent cruïlla que trobem, girarem a l'esquerra i després, a tocar de les cases del Tros del Boter, agafarem el corriol que puja a la dreta i que al poc ens deixen al Cim de la Mola (317 m) amb el seu vèrtex geodèsic. Els efectes de l'incendi de l'agost del 2016 a la zona, són evidents, però les vistes des del cim són magnífiques, sobretot degut al fet de tractar-se d'un cim aïllat sense cims alts al voltant per limitin la visibilitat. De fet, podríem dir que dels cims del repte dels 100 cims és dels que té millor panoràmica. L'Alt Camp, la serra de Miramar, la Serra de Montmell, les Muntanyes de Prades, Altafulla, Creixell, el Cap de Salou i com no, el proper Turó de Puig-roig amb la seva forma arrodonida i al qual hem pujat poc abans. Deixem enrera la Mola baixant per un bonic corriol que enllaça amb la Serra Llarga, fent un curt anada-tornada per veure altra de les Cabanes de Pedra Seca que trobem durant el recorregut. Girarem a l'esquerra i seguim per la carena passant per altra petit turó i altra cabana de pedra seca per començar a baixar ara de manera més evident. Passem per altra cabana ben conservada on trobem tambe una taula amb banc en un bonic racó per fer una pausa. Al poc, el corriol ens deixa amb l'enllaç del GR-92 on trobem un indicador a la cruïlla i tres possibles direccions de GR, prenent nosaltres la que segueix recte en direcció al Mas Gibert. Arribem a les ruïnes del que va ser aquest magnífic mas datat al segle XVI i que va estar habitat fins als anys 60 del segle passat. Dintre del terme municipal de Creixell però molt més a prop del poble de La Pobla de Montornès, encara conserva unes magnífiques arcades gòtiques així com les restes d'una premsa de biga per extreure el most del raïm. Per continuar la ruta hem de seguir el camí que esdevé un corriol i que baixa entre els dos edificis principals de les ruïnes, passant a la part final per un pou i deixant-nos a la pista on enllacem amb el GR-92, aquesta vegada per anar direcció a Bonastre. Creuem la pista i deixem a l'esquerra una cabana de pedra seca, malauradament, i pel que sembla, molt recentment enfonsada. El GR coincideix amb el Camí de la Pobla de Montornès a Bonastre. Arribarem a altra cruïlla senyalitzada continuant pel GR que ara baixa, obviant la pista que puja a l'esquerra. Al poc, arribarem a la Font de la Gavatxa, on deixem enrera el terme municipal de Creixell per entrar altra cop a Bonastre. Pel que sembla, aquesta font havia estat un popular lloc d'esbarjo, tant que va acabar donant nom a la urbanització que es va aixecar al seu voltant i per la qual passarem a continuació. Malauradament avui dia està deixat i abandonat, la seva aigua però és canalitzada i alimenta un parell de dipòsits que abasteixen a la població, trobant a més a més un bonica rajola mosaic amb el nom de la font. Deixem la font enrera i passem per les ruïnes de la Pallissa del Juli, trobant al poc dues pistes, una que puja i una que baixa, que és la que prenem i per on segueix el GR, tot i que prenent la de dalt ens evitaríem passar per les poques cases de la urbanització de la Font de la Gavatxa, tornant a enllaçar a la sortida de la zona urbanitzada. Deixem l'asfalt per seguir el GR baixant a una cruïlla senyalitazada amb un pal indicador. Al poc, sortirem a camp obert i ja veurem a la dreta, a l'altra costat de la carretera la urbanització de la Vinya de Bonastre. Creuada la carretera entrarem a Bonastre passant per l'escola i seguint pel carrer major, que ens permetrà passar per la Font del Jesús, per la plaça major, l'ajuntament i la bonica casa Fontanilles, de façana serigrafiada. Arribarem a l'església de Santa Magdalena, que rodejarem per tornar a arribar a la Font de Santa Magdalena on havíem començat aquesta interessantíssima ruta.
IBP INDEX 46 HKG / 84 RNG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).
Sortim del pàrquing a tocar de l'església i la Font de Santa Magdalena baixant per l'avinguda del Ponent fins que passem la carretera TV-2041 per un túnel, començant al poc a trobar senyals en forma de pals de fusta del conegut recorregut Bonastresc, que en la seva versió més llarga té uns 18 km. Les primeres senyals que trobarem són de color blau i corresponen a la Ruta de la Mola. Deixem les vinyes de Cal Lluïssot a la nostra dreta i comencem a endinsar-nos al bosc passant al poc per les ruïnes d'una casa ja a la zona coneguda com l'Obaga de Maià. Al poc trobarem una de les moltes cabanes de pedra seca que podrem veure durant el recorregut i que són molt abundants a tot el Massís de Bonastre. Sortim del bosc i enllacem amb una pista i a una cruïlla, km 1,9, on podem escurçar la ruta si seguim endavant deixant a l'esquerra el Jardí Botànic de Cactus. Al nostre cas girem a l'esquerra per la pista que baixa seguint la ruta vermella Bonastresc, deixant a la dreta l'entrada al Jardí de Cactus, que visitarem després de fer una volta per pujar al modest Turó de Puig-Roig (265 m), un cim molt emboscat i amb poca visibilitat, però un cim al cap i a la fi, que més endavant durant el recorregut podrem veure des de diferents punts. Al km 3,5 de la ruta hem de deixar la pista agafant un camí que surt a la dreta al costat d'uns camps i que ens acaba deixant altra cop a l'entrada del Jardí de Cactus. Arribem aqui al punt més espectacular sens dubte de la ruta, i és que val molt la pena i és imperdonable no visitar aquest meravellòs paratge. El Jardí Botànic de Cactus d'Antonio Diaz és una magnífic jardí on la pedra, l'aigua i és clar, els cactus, impressionen a un racó del massís com aquest. Malauradament Antonio Diaz va morir al novembre del 2019 i pel que sembla, a hores d'ara ningú es fa carrec d'aquest impressionant jardí. De fet, sembla que tot hagi quedat aturat al temps i que estigui tal i como ho va deixar l'Antonio Diaz quan va morir. La col·lecció de cactus que va aconseguir l'Antonio és probablement la més gran d'Europa en quant a la seva varietat, amb unes 2200 espècies diferents de cactus d'arreu del món. Per fer-nos una idea, el famós Jardí de Cactus de Cesar Manrique a Lanzarote, arreplega exemplars d'unes 450 espècies. Bé, esperem que l'ajuntament de Bonastre o a qui toqui, es facin càrrec del magnífic llegat que aquest home va deixar a aquest racó perdut d'aquest municipi. Com es pot llegir a una de les rajoles que trobem al jardí "El tiempo pasa. El dolor se olvida. La obra queda", i tant de bó sigui així. Visitat el jardí seguim per la pista ja molt a prop de la Mola, a poc més d'un kilòmetre. A la primera cruïlla, just a tocar del jardí, prenem la pista la dreta, i a la següent cruïlla que trobem, girarem a l'esquerra i després, a tocar de les cases del Tros del Boter, agafarem el corriol que puja a la dreta i que al poc ens deixen al Cim de la Mola (317 m) amb el seu vèrtex geodèsic. Els efectes de l'incendi de l'agost del 2016 a la zona, són evidents, però les vistes des del cim són magnífiques, sobretot degut al fet de tractar-se d'un cim aïllat sense cims alts al voltant per limitin la visibilitat. De fet, podríem dir que dels cims del repte dels 100 cims és dels que té millor panoràmica. L'Alt Camp, la serra de Miramar, la Serra de Montmell, les Muntanyes de Prades, Altafulla, Creixell, el Cap de Salou i com no, el proper Turó de Puig-roig amb la seva forma arrodonida i al qual hem pujat poc abans. Deixem enrera la Mola baixant per un bonic corriol que enllaça amb la Serra Llarga, fent un curt anada-tornada per veure altra de les Cabanes de Pedra Seca que trobem durant el recorregut. Girarem a l'esquerra i seguim per la carena passant per altra petit turó i altra cabana de pedra seca per començar a baixar ara de manera més evident. Passem per altra cabana ben conservada on trobem tambe una taula amb banc en un bonic racó per fer una pausa. Al poc, el corriol ens deixa amb l'enllaç del GR-92 on trobem un indicador a la cruïlla i tres possibles direccions de GR, prenent nosaltres la que segueix recte en direcció al Mas Gibert. Arribem a les ruïnes del que va ser aquest magnífic mas datat al segle XVI i que va estar habitat fins als anys 60 del segle passat. Dintre del terme municipal de Creixell però molt més a prop del poble de La Pobla de Montornès, encara conserva unes magnífiques arcades gòtiques així com les restes d'una premsa de biga per extreure el most del raïm. Per continuar la ruta hem de seguir el camí que esdevé un corriol i que baixa entre els dos edificis principals de les ruïnes, passant a la part final per un pou i deixant-nos a la pista on enllacem amb el GR-92, aquesta vegada per anar direcció a Bonastre. Creuem la pista i deixem a l'esquerra una cabana de pedra seca, malauradament, i pel que sembla, molt recentment enfonsada. El GR coincideix amb el Camí de la Pobla de Montornès a Bonastre. Arribarem a altra cruïlla senyalitzada continuant pel GR que ara baixa, obviant la pista que puja a l'esquerra. Al poc, arribarem a la Font de la Gavatxa, on deixem enrera el terme municipal de Creixell per entrar altra cop a Bonastre. Pel que sembla, aquesta font havia estat un popular lloc d'esbarjo, tant que va acabar donant nom a la urbanització que es va aixecar al seu voltant i per la qual passarem a continuació. Malauradament avui dia està deixat i abandonat, la seva aigua però és canalitzada i alimenta un parell de dipòsits que abasteixen a la població, trobant a més a més un bonica rajola mosaic amb el nom de la font. Deixem la font enrera i passem per les ruïnes de la Pallissa del Juli, trobant al poc dues pistes, una que puja i una que baixa, que és la que prenem i per on segueix el GR, tot i que prenent la de dalt ens evitaríem passar per les poques cases de la urbanització de la Font de la Gavatxa, tornant a enllaçar a la sortida de la zona urbanitzada. Deixem l'asfalt per seguir el GR baixant a una cruïlla senyalitazada amb un pal indicador. Al poc, sortirem a camp obert i ja veurem a la dreta, a l'altra costat de la carretera la urbanització de la Vinya de Bonastre. Creuada la carretera entrarem a Bonastre passant per l'escola i seguint pel carrer major, que ens permetrà passar per la Font del Jesús, per la plaça major, l'ajuntament i la bonica casa Fontanilles, de façana serigrafiada. Arribarem a l'església de Santa Magdalena, que rodejarem per tornar a arribar a la Font de Santa Magdalena on havíem començat aquesta interessantíssima ruta.
IBP INDEX 46 HKG / 84 RNG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).
Waypoints
Tunnel
582 ft
Túnel sota TV-2041
Intersection
821 ft
A la dreta
Intersection
761 ft
A la dreta
Intersection
452 ft
Corriol a l'esquerra
Intersection
632 ft
A la dreta
Waypoint
477 ft
Sortim a carretera
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
M'he quedat gratament sorpresa de la ruta. Val molt la pena. Molt bonica
becky081988, m'en alegro de que hagis gaudit de la ruta, com tu bé dius, molt bonica. A mi també em va sorprendre molt, el cim de la Mola, espectacular amb les vistes de 360º, però sobretot recordo el preciós Jardí de Cactus (tant de bo no es deixi perdre definitivament) i l'impressionant Mas Gibert. Gràcies per comentar!
Doncs si tens tota la raó. Espero que no es perdi.