La Mola i el Puig de Sant Antoni ( 2 Cent Cims) des de Bonastre

Llarga però senzilla ruta que va quasi sempre per camins en molt bon estat. Una part de la ruta es fa pel GR-92 que en aquesta zona es molt “pacific” , es mé una pista que no pas un sender amb caràcter. He qualificat la ruta de moderada per la distància recorreguda i sobretot per la calor. No la recomano de fer en aquesta época, el que vol dir que millor no intentar-la al mig de l’estiu ( juliol-agost). No saltres no haviem estat mai per aquesta zona i no sabiem quines característiques tenia i tot i que a quarts de vuit del matí ja caminavem ens vam trobar amb un terreny sense ombres, cosa que va fer molt dura la ruta a partir de les onze del mati en que la temperatura es va enfilar fins quasi els 30 graus.
El que més en va agradar de la caminada van ser les cabanes de pedra seca i la quantitat de marges fets del mateix material que es poden contemplar, especialment en el tram que va desde el punt de sortida a Bonastre fins a la Mola. Es el tracta de construccions estèticament molt boniques i molt ben conservades. El terreny en aquest sector està cremat cosa que afavoreix la contemplació de les construccions, permet imaginar-se la magnitud del treball que s’havia fet en aquestes contrades per poguer posar en producció aquestes muntanyes i fa sentir pena perquè finalment tot aquest esforç no va servir per res i el bosc va tapar-lo. El foc, que no deixa de ser una desgràcia, en aquest cas ha fet una mica de justícia i sembla com si hagués volgut retre homenatge a aquells pagesos que van passar una gran part de la seva vida fent aquestes construccions.
A més del patrimoni arquitectònic que he esmentat em van agradar les vistes que en una gran part de la caminada es tenen de la Talaia del Montmell, una muntanya estèticament molt bonica, i la pujada a la Mola, dura i amb un bon pendent; es d’aquelles que si vas a bon ritme et fan bufar.
La pujada a Sant Antoni, en canvi es molt sosa, no demana cap esforç especial. Val a dir però que si la ruta es fes al revès també ens trobariem amb la part final de l’ascensió, un centenar de metres, que es molt ferèstega. Nosaltres la vam gaudir baixant però de pujada ha des ser força interessant de fer.