Itinerary description
Una excursió que vol descobrir llocs que pujant a La Mola no es coneixen i estant tocant al camí. Si utilitzem aquesta ruta a mes a mes de descobrir-los, no farem la pujada tant feixuga i evitarem les aglomeracions que en molts llocs es produeixen i ens fan sentir una mica incomodes amb tant transit de gent. començarem la excursió, deixant el cotxe al carrer de Vista Alegre (Dipòsits) i començant la pujada com em habitualment pel camí dels monjos, pugem arran de la roca de les onze hores i enfilem la canal del pi ajagut. Una vegada arribem al final d'aquesta canal, agafem una mica d'aire tot gaudint de les vistes dels plecs del llibre, el gurugú, i ja podrem veure al fons el Mar darrere de les xemeneies del Besos. Tenim una esplèndida vista del Vallès. A continuació, seguim pujant com si anéssim pel camí habitual a la Mola , però en comptes de girar a la dreta, pel corriolet que continua pel camí dels monjos, avancem i entrem en un camí on trobarem unes atzavares, que ens indica que tot aquest terreny fa força temps que esta colonitzat, i pertanyia als dominis de Can Pobla. Segui per aquest corriol i a la dreta agafem un camí carreter ben ample i be cuidat que en uns metres ens portarà a una esplanada des de on podrem gaudir d'unes roques força emblemàtiques del Parc: El Cap del Faraó, l'Esquirol i el cavall Bernat, podem pujar a dalt d'un mirador al final del mirador encara que cal anar amb compte i podem gaudir de les vistes del Camp de le Pedritxes, el Cavall Bernat en primer terme, Castellsapera, La Barata i per la dreta tot el massís de Sant Llorenç. Refem el camí tornant a passar per l'esplanada fins al camí carreter i tombem a l'esquerra seguint el camí molt agradable, pla i a l'ombra que si el seguim fins al final, en dura a Can Pobla, nosaltres però el deixarem una mica abans. Una mica abans de deixar-lo i a peu del camí, trobarem un forn de de teuleria, que es suposa va ser construït a principis del segle XX quan es va ampliar Can Pobla. Ha estat restaurat recentment i hi ha un rètol que ens explica com funcionava. Continuem endavant i a pocs metres veurem una senyal que ens indica el camí que hem de seguir, pujant unes escales. Uns metres mes amun, deixarem el camí, per enfilar-nos per un rocallam fins a trobar les foradades de Can Pobla, una mica amagades al darrera de uns matolls i que s'hi arriba per un corriol una mica tapat. Magnífiques vistes des de les roques a on podem parar i veure el camí que haguéssim fet si haguéssim pujat pel camí dels Monjos. Tornem endarrere a l rocallam i seguim un camí força marcat a la dreta fins a la Cova del frare, hi ha un tros una mica perdedor però hi arribem en 5´. Realment aquesta cova força gran es molt desconeguda per una gran majoria de gent que ha pujat desenes de vegades a La Mola, un bon lloc per esmorzar. Continuem endavant deixant la Cova darrera fins arribar al camí del monjos, que segur que trobarem molt mes transitat fins a dalt La Mola. A partir d'aquí, i com que m'agrada fer les rutes circulars, proposo tornar per la font soleia, encara que els que en tenen prou amb una pujada a la Mola, poden tornar pel camí dels Monjos fins a baix. Si volem continuar amb aquesta caminada, baixarem com si anéssim al Coll d'estenalles pel camí que baixa en direcció Nord per davant de l'Era de la casa per on hem arribat, i anem seguint el camí, entrant amb una canal força arreglada i ombrívola que ens dura al final de la canal. Al final d'aquesta canal i girant a l'esquerra entrem a un rocallam que farem de biaix tot seguint el camí fins el coll del Morral del drac. Aquí, entrarem a la dreta a la Canal de Santa Agnès, una canal amb forta pendent i que de pujada, fa suar la cansalada. Anem seguint el camí fins un senyal que ens indica el camí que agafarem de Tornada, el camí de la Font Soleia. A Aquest camí, hi ha un punt en que hem de vigilar de no perdre'l, es un punt en que s'arriba un torrent a on hi ha una senyal que ens indica el camí per anar a La Mola i en comptes de pujar pel torrent que semblaria la opció mes lògica hem de estar atents per que el camí baixa a l'esquerra per darrere de la senyal. Anem avant força estona per un camí molt interessant, i que ens dura en uns 20' a La Font Soleia que ens queda a la dreta, sol rajar força sovint. Després de la Font, ens podem topar amb colles d'escaladors perquè es una zona força coneguda pels amants d'aquesta activitat. Començarem a arribar a prop de la Castellassa de Can Torres força bonica amb el seu bolet al seu peu, i entrarem un altre vegada amb un alzinar que seguin-lo, ens portarà de seguida al camí dels monjos, passant pel costat de les restes del Pí al vent. A partir d'aquí, ja nomes ens queda resseguir el camí molt ben marcat i força transitat fins el cotxe.
Waypoints
Castellassa de Can Torres
La Castellassa de Can Torres és un gran monolit situat a la vessant sud-est de Sant Llorenç de Munt, per sobre la carena de l'Illa i els sots de Matalonga i la Carda.
Coll del Morral del Drac
Monòlit de 25 metres d’altitud de forma prismàtica amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Des de lluny el seu perfil sembla el d’un queixal. El seu nom ve donat per la llegenda sarraïna que diu que el drac de Sant Llorenç dormia en aquesta cova.
Una llegenda explica que els moros, derrotats pel comte de Barcelona, per tal de venjar-se, van portar d'Àfrica un drac que van criar a la cova de Santa Agnès. Quan va ser gran espantava tota la comarca i vencia tots els cavallers, fins que el comte s'hi va batre i el va ferir de mort just en aquest lloc anomenat Morral del Drac (950 m). El drac va anar a morir a la muntanya del puig de la Creu, al damunt de Castellar del Vallès.
En Josep Barberá explica la primera ascensió al Morral del Drac, en el seu llibre Sant Llorenç, Pam a Pam
Cova Del Frare
La constància més antiga de presència humana al Massis de Sant Llorenç del Munt s'ha localitzat a la cova del Frare, situada a la vessant esquerra de la canal de Can Pobla, on comença la franja de roca coneguda com a Diafragma. Allà es van trobar instrumental lític, fragments de ceràmica i restes d'ossos, que, segons la datació amb C14, es remunten a l'any 3.850 a.C.,
Els habitants de la cova del Frare van ser els primer en obrir els camins de Sant Llorenç aprofitant que les carenes tenen alguns trams plans i d'altres amb desnivells d'entre el 3 i el 15 per cent. Només sortint de les carenes i anant pels torrents o les canals (com la de Can Poble) havien d'afrontar forts desnivells.
Font Soleia
La font Soleia està situada a llevant de la Mola, en el camí que porta el seu nom.
Agustí Bartra va escriure diverses poesies en les que converteix la font en una mensa de deessa. Són les cançons de Soleia:
Soleia de les boscúries,
Soleia de les ciutats,
donzella de les vedrunes,
genoll de les soledats.
Tinc els cabells d'aigua llarga,
Tinc la passa sense son.
Tinc un gest ocult de saba.
Tinc un nom d'atzar i font.
Escorcollo tot crepuscle
i recordo, entre cascalls,
les llàgrimes de la fusta
i l'èpica dels vitralls.
No sóc carroll de verema,
la llarga nit no m'ajup.
D'Homer va néixer ma trena,
de la sang, el meu parrup.
Escric amb lluernes blaves,
xiuxiuejo com l'arrop
i l'empremta dels meus passos
va del coturn a l'esclop.
Sóc la qui serva l'espurna,
virginitat de l'espai,
garba d'eterna cintura,
cabellera de desmai...
I la boca que comença
a bufar des de l'ermot
alça mon ànima: immensa
volva de sec escardot!
La Mola
La Mola és el cim més alt i emblemàtic del massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. També és un dels cims amb una extensió més important. Ocupa unes 3 hectàrees per sobre dels 1.080 metres i fins a 15 hectàrees si es pren com a referència la cota dels 1.050 metres. Això ha fomentat històricament el paper de la Mola com a centre religiós i d'aplecs de tota mena.
Al cim es troba el monestir benedictí, que ara integra un restaurant i un punt d'informació del parc natural.
Roca de les onze hores
La roca de les Onze hores és la paret amb major desnivell de la primera cinglera de la Mola. Ben visible, de fàcil accés i curta aproximació des de l’aparcament del dipòsit, al carrer de les Belles Roques.
Vista Alegre
Després de deixar el cotxe al final de tot del carrer, agafarem un camí que surt a la dreta i voreja una casa blanca. Dalt d’aquest camí, trobarem a mà dreta un dipòsit. Nosaltres hem d’agafar el camí a mà esquerra on de seguida trobarem una marca blanca i groga i una placa que ens indica “El Camí dels Monjos
Dalt de la canal del Pi ajagut
Trencall del cami a La Font Soleia
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hola.
He seguit el track parcialment fins la cova del Frare, ja que com bé dius, una gran desconeguda per molts que hem pujat desenes de vegades a la Mola. Després he variat el recorregut fins retrobar-lo de nou al coll del Morral del Drac. Gràcies per compartir.
Quina passada de ruta! Mil gràcies.